Palance: «Amb el nou disc volem fer reflexionar sobre la vida i la mort»

La formació bagenca Palance està d'estrena. No fa ni un mes que ha publicat el seu segon disc, Le contre-jour, un treball que està precedit per Superherois (2013), el primer àlbum de la formació, que va crear-se de la mà del músic manresà Xavier Serrano (exmembre d'Els Convidats), l'any 2011. Serrano, en aquell moment acabava de culminar un projecte gratuït que va anomenar Anuari. Es tractava d'una plataforma online on, cada mes durant un any, penjava una cançó composta i arranjada per ell, amb la col·laboració de diversos artistes. Finalment, el projecte es va materialitzar amb Palance, una banda formada pel mateix Serrano (veu i baix elèctric), per Jordi Segon (guitarra), per Edgar Serrano (guitarra i teclats) i per Nasi Llovet (bateria).

Després de la bona acollida que va tenir Superherois, el grup va decidir ampliar el seu repertori amb Le contre-jour, un disc acabat de sortir del forn que, tal com els membres de la formació expliquen "és més homogeni i no té tanta electrònica com el primer". La publicació ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge que els membres de Palance van dur a terme a través de la plataforma Verkami. Van aconseguir, en total, 4.179 euros, que han destinat a les despeses de gravació, de màstering i de l'edició física del disc.
 
Com és que el títol del CD és en francès?

Xavier Serrano (XS):  Le contre-jour és la traducció de la darrera cançó del disc, que es diu A Contrallum. És una petita picada d'ull, però no té cap més secret. De fet, originalment, m'hagués agradat que en la cançó A Contrallum la tornada es cantés en francès, però no en sabia prou com per a fer que fos així.

Dieu que aquest nou treball és més homogeni...

XS: Amb Superherois vam fer-hi encabir moltes de les cançons que jo havia publicat a l'Anuari, i en vam incorporar algunes de noves. Hi havia una mica de tot, sense una estructura gaire concreta. En canvi, amb Le contre-jour, les peces estan fetes expressament per a ser publicades, excepte la que es diu París, que ja l'havia tocat amb Els Convidats. En aquest cas, però, està reversionada: el compàs està canviat i té un deix més introvertit.

Parles d'introversió... és un disc introvertit?

Jordi Segon (JS): És un treball que parla molt de l'univers i les inquietuds del Xavier, que és qui compon les cançons. Parla molt de la mort, de sentiments, de sensacions...

XS: Si introvertit és sinònim de críptic, no; no ho és. El que sí que és cert és que és un disc difícil.

Què vols dir amb això?

XS: Que requereix més d'una escolta.

Ho dius per les lletres?

JS: En aquest disc hi ha molta poesia. En el primer eren diferents, no estaven tan pensades. En canvi, si tu agafes una cançó d'aquest segon treball i en llegeixes la lletra independentment de la música, podria passar perfectament com un poema.

Potser la paraula no és introvertit, doncs. Però el que sí que és cert és que molts dels títols són, com ho diria? Pessimistes?

XS: Això és cert, però el disc no ho és. És realista perquè parla de la vida i la mort. Però hi ha bris d'esperança, com , per exemple, en la cançó Brilles, que està dedicada al meu fill petit.

JS: Jo tampoc penso que sigui pessimista. Sí que hi ha lletres que al principi semblen fosques però al final hi ha un gir que fa que la cançó acabi bé. A Fa tant de mal, el títol és negatiu però en canvi la cançó és optimista, encara que no ho sembli: és una peça que vol fer tirar endavant, que esperona a tornar a començar.

Parleu del conflicte dels refugiats. Com arribes, Xavier, a compondre aquesta cançó?

XS: Mar Mort té un any i mig. Jo pensava que quan el disc sortís, ja estaria caducada. No parla de la vida dels refugiats, sinó de com vivim el conflicte des d'aquí. Mentre aquí estem de vacances, a 2.000 quilòmetres s'està morint gent. La cançó diu que no cal que juguem més a les platges amb els nostres fills, ni que surtin els vaixelles, perquè aquest mar que tenim està tacat de sang. Estem gaudint dels nínxols de la gent que ve aquí per buscar-se la vida.

Quines sensacions voleu fer despertar amb aquest disc?

XS: L'altre dia vaig estar al lliurament dels premis Enderrock i el Jaume Sisa, parlant del seu darrer disc, va dir que ell l'havia fet per a ser escoltat com abans. I això és el que volem nosaltres.

Què vol dir ser escoltat com abans?

XS: Seure, llegir les lletres de les cançons i deixar-se endur per la melodia, sense estar per res més. Ara la gent posa música i va fent altres coses, mentrestant. Nosaltres volem que el nostre disc valgui la pena de ser escoltat, perquè les cançons expliquen coses.

Quines emocions farà aflorar?

XS: Reflexionar sobre la vida i la mort.

Parleu molt de la mort. Per què?

XS: Perquè tots la tenim molt a prop, en certa manera. En el meu cas, els meus pares es van fent grans i inevitablement, tens la sensació que és com un dòmino: la gent va caient i la següent fitxa ets tu, encara que et quedin anys per viure. La mort, en definitiva, forma part de la vida.

En Le contre-jour també heu deixat enrere l'electrònica.

XS: És que les cançons d'aquest disc no en demanen, d'electrònica.

Però l'essència Palance hi segueix sent?

XS: Sí. Les cançons estan compostes per la mateixa persona i els instruments són els mateixos. A Superherois, de fet, ja hi havia cançons que apuntaven cap a l'estil que té aquest nou treball. Peces amb èpica i amb un so més cru i natural, sense tanta artificialitat.

Quan fareu el primer concert?

XS: El divendres 21 d'abril. Serà un espectacle on només hi haurà els mecenes que van participar en el nostre Verkami.

I on serà?

XS: A l'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa.

Com és que heu escollit aquest lloc?

XS: Perquè en la darrera edició del Tocats de Lletra vaig anar a veure un espectacle de poesia que feien allà, i em va agradar molt el lloc. Trobo que és un espai que està desaprofitat. Penso que dona per fer moltes més coses.

Teniu data pel primer concert obert a tothom?

JS: Encara no. Ho estem acabant de lligar. Segurament serà durant el mes de maig.