10
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
11
d'abril
a les
11:56h
El titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona ha obert judici oral contra l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra, l'exdirector general, el manresà Adolf Todó, i 39 membres mes de l'antiga cúpula directiva pel cas dels augments de sou, 11 de les quals són de la Catalunya Central. En l'auto fet públic aquest dilluns, els demana una fiança de 10,3 milions d'euros que hauran d'abonar en el termini de 30 dies. Concretament, reclama 9,5 milions d'euros de manera solidària a Todó i els altres 39 exdirectius: 2.568.000 euros en concepte de possibles responsabilitats civils respecte al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i 7 milions d'euros a favor de Catalunya Caixa o el seu successor empresarial. Els 808.563 euros restants els demana només a Adolf Todó.
A més de demanar la fiança, el jutge ha decidit mantenir la llibertat provisional als 41 acusat i dona 30 dies hàbils a les parts perquè formulin el corresponent escrit de defensa. El magistrat ha emès aquest auto un cop ateses les penes sol·licitades en els escrits d'acusació.
Per la seva part, en l'escrit fet públic fa tres setmanes, la fiscalia demanava 4 anys de presó per a l'expresident de Catalunya Caixa (CX) Narcís Serra i per a l'exdirector general Adolf Todó, per les retribucions presumptament desproporcionades a directius de l'entitat. En el seu escrit d'acusació, el ministeri públic sol·licitava l'obertura de judici oral a un total de 41 persones que van formar part de consells d'administració de la caixa per administració deslleial. La Fiscalia demana 4 anys de presó per a 17 dels acusats, entre els quals Serra i Todó, a qui atribueix dos delictes d'administració deslleial, i 2 anys per als altres 24, als quals només atribueix un dels dos delictes. A més, reclama que els acusats paguin al FROB 2.568.000 euros més interessos en concepte de responsabilitat civil.
La fiscalia acusa els exdirectius d'haver practicat una "irresponsable política de retribucions". A més, argumenta que, tot i la "difícil situació econòmica global", "en particular del sistema financer i especialment en aquesta caixa", els sous dels exdirectius Adolf Todó i Jaume Massana "no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011".
El ministeri públic sosté que a Catalunya Caixa hi van haver "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d'insolvència", tenint en compte, a més, que es van produir "en un entorn de greu crisi econòmica". Així, veu "sorprenent" que, d'una banda, se subscrivissin aquests contractes i, de l'altra, "demanés la injecció de diner públic per part del FROB".
En concret, el fiscal argumenta que hi va haver dos acords del consell d'administració, el gener i l'octubre del 2010, que van ser clarament il·legals, i entremig es va produir la fusió de Caixa de Catalunya amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, el maig del 2010, i dues injeccions del FROB per valor de quasi 3.000 milions d'euros, que suposava prop del 90% dels recursos propis del nou banc. 17 dels acusats van participar en tots dos acords, un va participar en el de gener, i 23 en el d'octubre. La sessió del gener va aprovar la proposta de la Comissió de Retribucions consistent en pujar el salari fix i el variable anual de Todó del 35 al 50%, i el de Massana del 35 al 45%. L'acord d'octubre va aprovar la pujada salarial per al 2011 del comitè de direcció. Todó va passar de 800.481 euros anuals a 812.501, i Massana de 598.428 a 610.201. Al desembre, el FROB va adquirir el 100% del nou banc amb 9.084 milions d'euros més injectats.
Segons el Banc d'Espanya, el primer acord va suposar un perjudici econòmic d'entre 1,31 i 1,45 milions en favor de Todó. Massana va obtenir, gràcies als dos acords, 1,1 milions d'euros de forma il·legítima, segons el fiscal i els càlculs del Banc d'Espanya.
De fet, el fiscal recorda que la normativa del FROB per rescatar els bancs exigia la "racionalització d'estructures d'administració i gerència" i a "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea.
El ministeri públic també recorda que els beneficis de CX es van reduir dels 493 milions d'euros del 2007, als 185 del 2008 i als 77 del 2009. El gener del 2008 Todó va ser nomenat director general i al març Jaume Massana va ser designat director general adjunt. El sou fix de Todó era de 600.000 euros anuals, amb un variable del 35% si es complien el 60% dels objectius, amb tres anualitats d'indemnització en cas de rescissió anticipada del contracte i dues més per no competència postcontractual. A més, dels 60 als 67 es podia prejubilar amb el 90% del sou fix, i a partir dels 67 una renda vitalícia del 80%, a més de 4 milions d'euros en aportacions als plans de pensions, 3,9 milions d'un fons intern i 8,2 milions de provisions matemàtiques. Només amb sou fix i variable va cobrar 4 milions entre el 2008 i el 2012, més quasi dos milions en el fons de pensions.
Massana tenia condicions una mica inferiors, un sou fix anual de 371.000 euros, i del 2008 al 2011 va tenir gairebé més d'un milió d'euros d'aportacions als seus plans de pensions, 600.000 euros al fons intern i 1,7 milions de provisions matemàtiques. En total va cobrar 2,9 milions en sou fix i variable del 2008 al 2012
Altres exdirectius també van tenir altes retribucions, com Lluís Gasul, que va cobrar 7,4 milions, Ricard Climent, 1,3 milions, i Gloria Ausio, 1,3 milions. Narcís Serra va cobrar 1,2 milions entre 2004 i 2010, primer només amb dietes i posteriorment amb dietes i retribució.
El 2012 un Reial Decret va obligar a reduir els sous a un màxim de 300.000 euros anuals per tots els conceptes.
CIC, CUP i jutge instructor
A més de la Fiscalia, també demanen presó per als 41 exdirectius la Confederació Intersindical de Caixes (CIC) i la CUP. La primera demana sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per als altres 40 acusats per administració deslleial. La CIC atribueix a Todó un delicte d'apropiació indeguda, i li reclama 112.015 euros en concepte de responsabilitat civil i 696.548 euros més de les retribucions irregularment rebudes.
Així mateix, Serra, Todó i 40 exdirectius més de l'entitat també acusats haurien d'abonar de forma solidària 5,12 milions d'euros en concepte d'indemnització a la caixa per les aportacions realitzades a plans de pensions, així com el pagament d'una fiança de 5,9 milions d'euros.
Per la seva banda, la CUP demana quatre anys de presó per a Serra, Todó i dos exdirectius més per administració deslleial, i a la resta de la quarantena d'exdirectius els demanen tres anys de presó pel mateix delicte com a cooperadors necessaris. Com a responsabilitat civil demanen la devolució de tot el que haurien cobrat indegudament, uns 7 milions d'euros entre tot el consell, més 9,8 milions en un pla de pensions per a Todó i Massana, i la nul·litat de tots els contractes relatius a sobresous i pensions. El partit també demana la nul·litat del contracte de Jaume Massana, exdirector general adjunt, però que no està acusat.
D'altra banda, la CUP segueix demanant a la fiscalia que investigui les operacions fraudulentes fetes en el marc de CX i no es quedi només amb la investigació dels sobresous. En el seu moment, el FROB va donar compte a la fiscalia de l'existència d'operacions irregulars i a data d'avui a ningú li consta que estiguin judicialitzades.
A l'octubre, l'Audiència de Barcelona va confirmar la decisió del jutge d'instrucció d'enviar el cas a judici, magistrat que va concloure que els acords del consell d'administració que van elevar les retribucions dels exdirectius Adolf Todó i Jaume Masana es van fer "en perjudici i menysteniment dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat i dels interessos generals".
Així, l'Audiència també considera que cal jutjar els exdirectius per un delicte d'administració deslleial, com demanen l'Advocacia de l'Estat, la fiscalia, la CUP i Ausbanc, pels acords del 2010 que van aprovar l'augment de retribucions. Segons el tribunal, els processats van actuar amb "abús de càrrec" i en "perjudici de l'entitat", ja que els acords no anaven en sintonia amb "la situació real de l'entitat, especialment delicada, i l'entorn de greu crisi econòmica que travessava". A més, els magistrats recorden que hi havia recomanacions en contra del FROB i la Comissió Europea.
La investigació partia d'una denúncia de la fiscalia contra mig centenar d'exdirectius de Catalunya Caixa per un delicte d'administració deslleial per l'aprovació el 2010 d'una augment de sous per l'exdirector general Adolf Todó i l'exdirector general adjunt Jaume Masana. El jutge remarcava que això es produeix "en unes circumstàncies de generalitzada crisi econòmica" i en un període en què hi va haver una intervenció amb una "descomunal quantitat" de diner públic destinada als bancs amb problemes.
Un cop acabada la instrucció, el jutge va considerar que "no existeix controvèrsia sobre la realitat dels fets denunciats" i que tots els acusats ho van fer "en perjudici i menyspreu dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat i dels interessos generals". El jutge creu que els acusats van prendre "les aparentment reprovables decisions que es consideren", uns com a "beneficiaris directes per l'aprovació d'uns elevats ingressos al seu favor" i altres "en connivència o amb temeritat pròxima a un actitud dolosa, amb el propòsit de ser ben vistos a la institució i obrint les portes a alguna expectativa o possibilitat futura". Durant la instrucció, el jutge va arxivar la causa contra onze dels exmembres del consell d'administració després de concloure que no van estar presents en les votacions o bé hi van votar en contra.
Segons es detalla en la interlocutòria, Todó va tenir un pujada del sou fix l'any 2009 de 100.000 euros respecte el fixat en el seu contracte; de 100.000 euros més el 2010 i de 12.000 euros el 2011, mentre que la retribució variable va pujar del 35% fixat en el seu contracte al 50% del salari fix acordat pel consell d'administració el gener del 2010, "quan el FROB estava a punt d'aportar 1.250 MEUR i fins i tot quan ja havien estat aportats". Així, el 2011 va tenir un sou de 812.000 euros.
El jutge afegeix que aquesta situació també es produeix en el cas de Jaume Masana, amb "pujades de sou i de la retribució variable, del 35% al 45%", en "igual i dramàtica situació econòmica de l'entitat". "Així mateix, el consell d'administració, a proposta de la comissió de retribució, va aprovar els contractes inicials subscrits amb Adolf Todó i Jaume Masana on s'inclouen els drets per a pensions i prejubilacions d'un import tan elevat com perjudicial per als interessos de l'entitat", afegeix el jutge instructor a la interlocutòria. Massana tenia un sou el 2011 de 600.000 euros anuals.
El jutge afegeix que aquests acords van ser adoptats per un consell d'administració presidit per Narcís Serra, un "mer càrrec representatiu" però amb "elevats emoluments en concepte de dietes".
D'altra banda, al març l'Audiència Nacional va admetre a tràmit la denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció contra l'antiga cúpula de Catalunya Caixa per un suposat delicte continuat d'administració deslleial que va generar un forat de 721 MEUR entre els anys 2000 i 2007. En aquesta causa, el jutge investigarà Serra, Todó i tretze membres més de la cúpula. Aquesta altra denúncia se centra de moment en una quinzena d'operacions immobiliàries que presenten irregularitats detectades pel FROB.
A més de demanar la fiança, el jutge ha decidit mantenir la llibertat provisional als 41 acusat i dona 30 dies hàbils a les parts perquè formulin el corresponent escrit de defensa. El magistrat ha emès aquest auto un cop ateses les penes sol·licitades en els escrits d'acusació.
Per la seva part, en l'escrit fet públic fa tres setmanes, la fiscalia demanava 4 anys de presó per a l'expresident de Catalunya Caixa (CX) Narcís Serra i per a l'exdirector general Adolf Todó, per les retribucions presumptament desproporcionades a directius de l'entitat. En el seu escrit d'acusació, el ministeri públic sol·licitava l'obertura de judici oral a un total de 41 persones que van formar part de consells d'administració de la caixa per administració deslleial. La Fiscalia demana 4 anys de presó per a 17 dels acusats, entre els quals Serra i Todó, a qui atribueix dos delictes d'administració deslleial, i 2 anys per als altres 24, als quals només atribueix un dels dos delictes. A més, reclama que els acusats paguin al FROB 2.568.000 euros més interessos en concepte de responsabilitat civil.
La fiscalia acusa els exdirectius d'haver practicat una "irresponsable política de retribucions". A més, argumenta que, tot i la "difícil situació econòmica global", "en particular del sistema financer i especialment en aquesta caixa", els sous dels exdirectius Adolf Todó i Jaume Massana "no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011".
El ministeri públic sosté que a Catalunya Caixa hi van haver "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d'insolvència", tenint en compte, a més, que es van produir "en un entorn de greu crisi econòmica". Així, veu "sorprenent" que, d'una banda, se subscrivissin aquests contractes i, de l'altra, "demanés la injecció de diner públic per part del FROB".
En concret, el fiscal argumenta que hi va haver dos acords del consell d'administració, el gener i l'octubre del 2010, que van ser clarament il·legals, i entremig es va produir la fusió de Caixa de Catalunya amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, el maig del 2010, i dues injeccions del FROB per valor de quasi 3.000 milions d'euros, que suposava prop del 90% dels recursos propis del nou banc. 17 dels acusats van participar en tots dos acords, un va participar en el de gener, i 23 en el d'octubre. La sessió del gener va aprovar la proposta de la Comissió de Retribucions consistent en pujar el salari fix i el variable anual de Todó del 35 al 50%, i el de Massana del 35 al 45%. L'acord d'octubre va aprovar la pujada salarial per al 2011 del comitè de direcció. Todó va passar de 800.481 euros anuals a 812.501, i Massana de 598.428 a 610.201. Al desembre, el FROB va adquirir el 100% del nou banc amb 9.084 milions d'euros més injectats.
Segons el Banc d'Espanya, el primer acord va suposar un perjudici econòmic d'entre 1,31 i 1,45 milions en favor de Todó. Massana va obtenir, gràcies als dos acords, 1,1 milions d'euros de forma il·legítima, segons el fiscal i els càlculs del Banc d'Espanya.
De fet, el fiscal recorda que la normativa del FROB per rescatar els bancs exigia la "racionalització d'estructures d'administració i gerència" i a "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea.
El ministeri públic també recorda que els beneficis de CX es van reduir dels 493 milions d'euros del 2007, als 185 del 2008 i als 77 del 2009. El gener del 2008 Todó va ser nomenat director general i al març Jaume Massana va ser designat director general adjunt. El sou fix de Todó era de 600.000 euros anuals, amb un variable del 35% si es complien el 60% dels objectius, amb tres anualitats d'indemnització en cas de rescissió anticipada del contracte i dues més per no competència postcontractual. A més, dels 60 als 67 es podia prejubilar amb el 90% del sou fix, i a partir dels 67 una renda vitalícia del 80%, a més de 4 milions d'euros en aportacions als plans de pensions, 3,9 milions d'un fons intern i 8,2 milions de provisions matemàtiques. Només amb sou fix i variable va cobrar 4 milions entre el 2008 i el 2012, més quasi dos milions en el fons de pensions.
Massana tenia condicions una mica inferiors, un sou fix anual de 371.000 euros, i del 2008 al 2011 va tenir gairebé més d'un milió d'euros d'aportacions als seus plans de pensions, 600.000 euros al fons intern i 1,7 milions de provisions matemàtiques. En total va cobrar 2,9 milions en sou fix i variable del 2008 al 2012
Altres exdirectius també van tenir altes retribucions, com Lluís Gasul, que va cobrar 7,4 milions, Ricard Climent, 1,3 milions, i Gloria Ausio, 1,3 milions. Narcís Serra va cobrar 1,2 milions entre 2004 i 2010, primer només amb dietes i posteriorment amb dietes i retribució.
El 2012 un Reial Decret va obligar a reduir els sous a un màxim de 300.000 euros anuals per tots els conceptes.
CIC, CUP i jutge instructor
A més de la Fiscalia, també demanen presó per als 41 exdirectius la Confederació Intersindical de Caixes (CIC) i la CUP. La primera demana sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per als altres 40 acusats per administració deslleial. La CIC atribueix a Todó un delicte d'apropiació indeguda, i li reclama 112.015 euros en concepte de responsabilitat civil i 696.548 euros més de les retribucions irregularment rebudes.
Així mateix, Serra, Todó i 40 exdirectius més de l'entitat també acusats haurien d'abonar de forma solidària 5,12 milions d'euros en concepte d'indemnització a la caixa per les aportacions realitzades a plans de pensions, així com el pagament d'una fiança de 5,9 milions d'euros.
Per la seva banda, la CUP demana quatre anys de presó per a Serra, Todó i dos exdirectius més per administració deslleial, i a la resta de la quarantena d'exdirectius els demanen tres anys de presó pel mateix delicte com a cooperadors necessaris. Com a responsabilitat civil demanen la devolució de tot el que haurien cobrat indegudament, uns 7 milions d'euros entre tot el consell, més 9,8 milions en un pla de pensions per a Todó i Massana, i la nul·litat de tots els contractes relatius a sobresous i pensions. El partit també demana la nul·litat del contracte de Jaume Massana, exdirector general adjunt, però que no està acusat.
D'altra banda, la CUP segueix demanant a la fiscalia que investigui les operacions fraudulentes fetes en el marc de CX i no es quedi només amb la investigació dels sobresous. En el seu moment, el FROB va donar compte a la fiscalia de l'existència d'operacions irregulars i a data d'avui a ningú li consta que estiguin judicialitzades.
A l'octubre, l'Audiència de Barcelona va confirmar la decisió del jutge d'instrucció d'enviar el cas a judici, magistrat que va concloure que els acords del consell d'administració que van elevar les retribucions dels exdirectius Adolf Todó i Jaume Masana es van fer "en perjudici i menysteniment dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat i dels interessos generals".
Així, l'Audiència també considera que cal jutjar els exdirectius per un delicte d'administració deslleial, com demanen l'Advocacia de l'Estat, la fiscalia, la CUP i Ausbanc, pels acords del 2010 que van aprovar l'augment de retribucions. Segons el tribunal, els processats van actuar amb "abús de càrrec" i en "perjudici de l'entitat", ja que els acords no anaven en sintonia amb "la situació real de l'entitat, especialment delicada, i l'entorn de greu crisi econòmica que travessava". A més, els magistrats recorden que hi havia recomanacions en contra del FROB i la Comissió Europea.
La investigació partia d'una denúncia de la fiscalia contra mig centenar d'exdirectius de Catalunya Caixa per un delicte d'administració deslleial per l'aprovació el 2010 d'una augment de sous per l'exdirector general Adolf Todó i l'exdirector general adjunt Jaume Masana. El jutge remarcava que això es produeix "en unes circumstàncies de generalitzada crisi econòmica" i en un període en què hi va haver una intervenció amb una "descomunal quantitat" de diner públic destinada als bancs amb problemes.
Un cop acabada la instrucció, el jutge va considerar que "no existeix controvèrsia sobre la realitat dels fets denunciats" i que tots els acusats ho van fer "en perjudici i menyspreu dels interessos de l'entitat, de la seva finalitat i dels interessos generals". El jutge creu que els acusats van prendre "les aparentment reprovables decisions que es consideren", uns com a "beneficiaris directes per l'aprovació d'uns elevats ingressos al seu favor" i altres "en connivència o amb temeritat pròxima a un actitud dolosa, amb el propòsit de ser ben vistos a la institució i obrint les portes a alguna expectativa o possibilitat futura". Durant la instrucció, el jutge va arxivar la causa contra onze dels exmembres del consell d'administració després de concloure que no van estar presents en les votacions o bé hi van votar en contra.
Segons es detalla en la interlocutòria, Todó va tenir un pujada del sou fix l'any 2009 de 100.000 euros respecte el fixat en el seu contracte; de 100.000 euros més el 2010 i de 12.000 euros el 2011, mentre que la retribució variable va pujar del 35% fixat en el seu contracte al 50% del salari fix acordat pel consell d'administració el gener del 2010, "quan el FROB estava a punt d'aportar 1.250 MEUR i fins i tot quan ja havien estat aportats". Així, el 2011 va tenir un sou de 812.000 euros.
El jutge afegeix que aquesta situació també es produeix en el cas de Jaume Masana, amb "pujades de sou i de la retribució variable, del 35% al 45%", en "igual i dramàtica situació econòmica de l'entitat". "Així mateix, el consell d'administració, a proposta de la comissió de retribució, va aprovar els contractes inicials subscrits amb Adolf Todó i Jaume Masana on s'inclouen els drets per a pensions i prejubilacions d'un import tan elevat com perjudicial per als interessos de l'entitat", afegeix el jutge instructor a la interlocutòria. Massana tenia un sou el 2011 de 600.000 euros anuals.
El jutge afegeix que aquests acords van ser adoptats per un consell d'administració presidit per Narcís Serra, un "mer càrrec representatiu" però amb "elevats emoluments en concepte de dietes".
D'altra banda, al març l'Audiència Nacional va admetre a tràmit la denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció contra l'antiga cúpula de Catalunya Caixa per un suposat delicte continuat d'administració deslleial que va generar un forat de 721 MEUR entre els anys 2000 i 2007. En aquesta causa, el jutge investigarà Serra, Todó i tretze membres més de la cúpula. Aquesta altra denúncia se centra de moment en una quinzena d'operacions immobiliàries que presenten irregularitats detectades pel FROB.