07
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
17:52h
Els dies 18 i 22 d'abril l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, presentarà l'opuscle Del cementiri parroquial al municipal. La nova visió de la mort i el pensament il·lustrat que ha ed itat per donar a conèixer la història i el valor artístic d'aquest espai patrimonial de la ciutat.
El dimarts 18 d'abril a les 18.30 h al Centre Cultural del Casino es durà a terme una conferència sobre el contingut de l'opuscle a càrrec dels seus autors Raquel Valdenebro i David Olivares, que explicaran en quin context històric i social es va construir l'actual cementiri, els processos històrics que ha viscut i el seu valor patrimonial i artístic.
A l'inici de l'acte, la regidora de Cultura, Anna Crespo, farà la presentació de l'edició i se'n donarà un exemplar als assistents.
Per altra banda, el dissabte 22 d'abril a les 11 h al cementiri municipal, els mateixos autors de l'opuscle faran una visita guiada i comentaran algunes de les principals obres artístiques del conjunt.
El cementiri com un espai de valor patrimonial i de memòria
En l'opuscle es fa un repàs dels canvis que hi ha hagut en la concepció dels espais d'enterrament al llarg dels últims segles i com aquests han transcendit a la ciutat de Manresa. S'explica la construcció del cementiri municipal en el segle XIX i les transformacions que s'hi han produït fins a l'actualitat. També s'hi remarquen els principals valors artístics i patrimonials i es ressalta el paper d'aquest conjunt com a espai de memòria.
L'edició ha anat a càrrec de l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Els autors del text són els historiadors David Olivares i Raquel Valdenebro. Totes les fotografies són de Fermí Bataller excepte una que és de Genis Sáez, i s'inclouen diverses imatges de documents antics procedents de l'Arxiu Comarcal del Bages, de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i dels arxius particulars d'Enric Masana, de Jaume Pons i de Pere Sobrerroca.
L'opuscle forma part de la col·lecció sobre elements patrimonials de la ciutat que fa uns anys va iniciar l'Ajuntament de Manresa amb el que es va destinar al patrimoni industrial de la ciutat i on també es van publicar els exemplars Les muralles de Manresa i Bombes franquistes sobre Manresa. En la mateixa línia es van publicar els opuscles Descobreix-te Vic-Remei, Descobreix-te Barri Antic i Descobreix-te Valldaura.
El cementiri municipal de Manresa, un espai artístic i de memòria
Fins a mitjans del segle XVIII l'enterrament dels morts es feia al voltant de les parròquies. El creixement demogràfic i urbanístic, així com l'avenç de les idees higienistes i il·lustrades comportaren traslladar les inhumacions fora de les ciutats. Al llarg de tot el segle XIX es van promulgar diverses lleis que van obligar els ajuntaments de tota Espanya a treure els cementiris de dins de les ciutats. A poc a poc, totes les ciutats i vil·les mitjanes i petites van anar construint els seus cementiris municipals. És en aquest context que es va construir el cementiri municipal de Manresa entre els anys 1845 i 1847.
El cementiri, com a ciutat dels morts, és un reflex de la ciutat dels vius: els noms de les principals famílies s'identifiquen als panteons i nínxols i l'escultura i les arts decoratives responen als gustos i tendències de les diferents èpoques.
El cementiri de Manresa acull una notable quantitat d'obres artístiques, com si es tractés d'un museu a l'aire lliure, especialment escultòric. No sols trobem una gran varietat de temes representats, sinó també algunes obres de rellevància fetes per artistes de renom. La seva estètica segueix els cànons de l'arquitectura historicista, clarament burgesa i conservadora, que cerca "transmetre la sensació d'ordre i d'autoritat".
El neoclàssic és l'estil més representat però també té certs tocs d'estètica egípcia, molt lligada tradicionalment al món funerari i a l'arquitectura de llavors, amb una revitalització de tot el món oriental. També inclou interessants manifestacions del simbolisme modernista, que era l'estil de l'època.
El cementiri, però, també és un Espai de Memòria, on es troben les fosses i els monuments commemoratius de les víctimes de la Guerra Civil, des de la fossa militar al panteó on reposa Joaquim Amat-Piniella, que va sobreviure als camps de concentració nazis i va escriure per llegar el seu testimoni de l'horror. Un espai on recordar els estralls de la guerra i les conseqüències de la dictadura per a educar en la pau, la llibertat i el respecte a les persones.
Els cementiris, un destí cultural i turístic
Cada cop més es dóna valor cultural i patrimonial als espais d'enterrament, pel conjunt d'obres que apleguen però també pel seu contingut històric i pel seu atractiu estètic. Algunes ciutats europees han potenciat la visita als seus cementiris i s'han constituït rutes i xarxes europees de cementiris significatius que acaben esdevenint destí d'interès cultural i turístic.
En aquesta línia, el cementiri de Manresa té moltes virtuts i molts atractius per posar-lo en valor i per convertir-lo en un espai per ser visitat.
El dimarts 18 d'abril a les 18.30 h al Centre Cultural del Casino es durà a terme una conferència sobre el contingut de l'opuscle a càrrec dels seus autors Raquel Valdenebro i David Olivares, que explicaran en quin context històric i social es va construir l'actual cementiri, els processos històrics que ha viscut i el seu valor patrimonial i artístic.
A l'inici de l'acte, la regidora de Cultura, Anna Crespo, farà la presentació de l'edició i se'n donarà un exemplar als assistents.
Per altra banda, el dissabte 22 d'abril a les 11 h al cementiri municipal, els mateixos autors de l'opuscle faran una visita guiada i comentaran algunes de les principals obres artístiques del conjunt.
El cementiri com un espai de valor patrimonial i de memòria
En l'opuscle es fa un repàs dels canvis que hi ha hagut en la concepció dels espais d'enterrament al llarg dels últims segles i com aquests han transcendit a la ciutat de Manresa. S'explica la construcció del cementiri municipal en el segle XIX i les transformacions que s'hi han produït fins a l'actualitat. També s'hi remarquen els principals valors artístics i patrimonials i es ressalta el paper d'aquest conjunt com a espai de memòria.
L'edició ha anat a càrrec de l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Els autors del text són els historiadors David Olivares i Raquel Valdenebro. Totes les fotografies són de Fermí Bataller excepte una que és de Genis Sáez, i s'inclouen diverses imatges de documents antics procedents de l'Arxiu Comarcal del Bages, de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i dels arxius particulars d'Enric Masana, de Jaume Pons i de Pere Sobrerroca.
L'opuscle forma part de la col·lecció sobre elements patrimonials de la ciutat que fa uns anys va iniciar l'Ajuntament de Manresa amb el que es va destinar al patrimoni industrial de la ciutat i on també es van publicar els exemplars Les muralles de Manresa i Bombes franquistes sobre Manresa. En la mateixa línia es van publicar els opuscles Descobreix-te Vic-Remei, Descobreix-te Barri Antic i Descobreix-te Valldaura.
El cementiri municipal de Manresa, un espai artístic i de memòria
Fins a mitjans del segle XVIII l'enterrament dels morts es feia al voltant de les parròquies. El creixement demogràfic i urbanístic, així com l'avenç de les idees higienistes i il·lustrades comportaren traslladar les inhumacions fora de les ciutats. Al llarg de tot el segle XIX es van promulgar diverses lleis que van obligar els ajuntaments de tota Espanya a treure els cementiris de dins de les ciutats. A poc a poc, totes les ciutats i vil·les mitjanes i petites van anar construint els seus cementiris municipals. És en aquest context que es va construir el cementiri municipal de Manresa entre els anys 1845 i 1847.
El cementiri, com a ciutat dels morts, és un reflex de la ciutat dels vius: els noms de les principals famílies s'identifiquen als panteons i nínxols i l'escultura i les arts decoratives responen als gustos i tendències de les diferents èpoques.
El cementiri de Manresa acull una notable quantitat d'obres artístiques, com si es tractés d'un museu a l'aire lliure, especialment escultòric. No sols trobem una gran varietat de temes representats, sinó també algunes obres de rellevància fetes per artistes de renom. La seva estètica segueix els cànons de l'arquitectura historicista, clarament burgesa i conservadora, que cerca "transmetre la sensació d'ordre i d'autoritat".
El neoclàssic és l'estil més representat però també té certs tocs d'estètica egípcia, molt lligada tradicionalment al món funerari i a l'arquitectura de llavors, amb una revitalització de tot el món oriental. També inclou interessants manifestacions del simbolisme modernista, que era l'estil de l'època.
El cementiri, però, també és un Espai de Memòria, on es troben les fosses i els monuments commemoratius de les víctimes de la Guerra Civil, des de la fossa militar al panteó on reposa Joaquim Amat-Piniella, que va sobreviure als camps de concentració nazis i va escriure per llegar el seu testimoni de l'horror. Un espai on recordar els estralls de la guerra i les conseqüències de la dictadura per a educar en la pau, la llibertat i el respecte a les persones.
Els cementiris, un destí cultural i turístic
Cada cop més es dóna valor cultural i patrimonial als espais d'enterrament, pel conjunt d'obres que apleguen però també pel seu contingut històric i pel seu atractiu estètic. Algunes ciutats europees han potenciat la visita als seus cementiris i s'han constituït rutes i xarxes europees de cementiris significatius que acaben esdevenint destí d'interès cultural i turístic.
En aquesta línia, el cementiri de Manresa té moltes virtuts i molts atractius per posar-lo en valor i per convertir-lo en un espai per ser visitat.