04
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
10:24h
Raons de pes tornarà aquest divendres al Sielu amb la programació del concert d'Anímic. El concert, que també comptarà amb els manresans Supercomputer, tindrà lloc a les 11 de la nit, i les entrades es poden adquirir a 8 euros de forma anticipada al web del Sielu, o a taquilla a 10 euros.
No hi ha dubte que el nou moviment d'Anímic serà interpretat per alguns com un atemptat contra la relació de lleialtat entre la banda i els seus seguidors… Mentre que la gran majoria s'ha d'interpretar més aviat com el que realment és: una oportunitat d'or per renovar vots de fidelitat amb una formació capaç de trencar la baralla fins i tot després de l'esprint que van suposar les seves dos últims àlbums, Hannah i Hannibal.
La qüestió està sobre la taula: el nou disc d'Anímic, Skin, és un canvi, una floreta, una transformació. Però és una d'aquestes mutacions en les que tant és que (gairebé) no puguis reconèixer el cos, perquè l'ànima et parla tan alt i clar des de l'interior de la carn que al final això és el que compta. El més fàcil seria dir que s'han passat a l'electrònica i que ja no queda res dels Anímic als quals tan fàcil resultava imaginar com un grup tocant en el clar lluminós d'un bosc a rebentar de poderosos verds i aires frescos … Però això seria simplificar massa les coses.
Amb els seus dos últims àlbums, la banda ja ens havia convidat a endinsar-nos en les parts més fosques del bosc, allà on el dia donava pas a la nit, el aire feia olor de amenaça i el verd es transformava en un negre que bategava al so d'un cor potent, urgent, amb mil cares. A Skin, simplement, segueixen explorant aquestes mateixes ombres però amb una llanterna que emet una llum nova i sorprenent. La màgia segueix present en l'àlbum com sempre ha estat present en tot el que ha editat la banda. Com explicar si no aquesta inexplicable però deliciosa sensació d'estar escoltant Anímic per molt que el cap t'estigui dient que això sona a les antípodes del que era (i hauria de ser)?
Els manresans Supercomputer obriran la nit. Ells són un duet de música electrònica que aposta per l'originalitat de les seves produccions i per la interpretació de les mateixes en directe, creant un espectacle únic a cada actuació. Es diferencien dels estàndards del EDM amb cançons produïdes amb sentiment i apostant per la creativitat i l'experimentació. Els seus referents van des de Daft Punk fins a Caribou o de Kiasmos fins a The XX o Disclosure.
Han firmat temes amb segells nacionals i internacionals amb noms com Alola Records (UK) o One Sense Records (ES) i han portat la seva música a sales de Catalunya, Edinburgh i Londres. Actualment es troben preparant el que serà el seu primer llarga durada.
No hi ha dubte que el nou moviment d'Anímic serà interpretat per alguns com un atemptat contra la relació de lleialtat entre la banda i els seus seguidors… Mentre que la gran majoria s'ha d'interpretar més aviat com el que realment és: una oportunitat d'or per renovar vots de fidelitat amb una formació capaç de trencar la baralla fins i tot després de l'esprint que van suposar les seves dos últims àlbums, Hannah i Hannibal.
La qüestió està sobre la taula: el nou disc d'Anímic, Skin, és un canvi, una floreta, una transformació. Però és una d'aquestes mutacions en les que tant és que (gairebé) no puguis reconèixer el cos, perquè l'ànima et parla tan alt i clar des de l'interior de la carn que al final això és el que compta. El més fàcil seria dir que s'han passat a l'electrònica i que ja no queda res dels Anímic als quals tan fàcil resultava imaginar com un grup tocant en el clar lluminós d'un bosc a rebentar de poderosos verds i aires frescos … Però això seria simplificar massa les coses.
Amb els seus dos últims àlbums, la banda ja ens havia convidat a endinsar-nos en les parts més fosques del bosc, allà on el dia donava pas a la nit, el aire feia olor de amenaça i el verd es transformava en un negre que bategava al so d'un cor potent, urgent, amb mil cares. A Skin, simplement, segueixen explorant aquestes mateixes ombres però amb una llanterna que emet una llum nova i sorprenent. La màgia segueix present en l'àlbum com sempre ha estat present en tot el que ha editat la banda. Com explicar si no aquesta inexplicable però deliciosa sensació d'estar escoltant Anímic per molt que el cap t'estigui dient que això sona a les antípodes del que era (i hauria de ser)?
Els manresans Supercomputer obriran la nit. Ells són un duet de música electrònica que aposta per l'originalitat de les seves produccions i per la interpretació de les mateixes en directe, creant un espectacle únic a cada actuació. Es diferencien dels estàndards del EDM amb cançons produïdes amb sentiment i apostant per la creativitat i l'experimentació. Els seus referents van des de Daft Punk fins a Caribou o de Kiasmos fins a The XX o Disclosure.
Han firmat temes amb segells nacionals i internacionals amb noms com Alola Records (UK) o One Sense Records (ES) i han portat la seva música a sales de Catalunya, Edinburgh i Londres. Actualment es troben preparant el que serà el seu primer llarga durada.