Quan la veu esdevé la falç i el martell de la lluita política i social

Rue de la Victoire i Incordis culminen l'estada de la coral belga a Manresa amb un concert que omple de gent l'auditori del Conservatori de Música

Els cors Rue de la Victoire i Incordis cantant plegats al final del concert al Conservatori
Els cors Rue de la Victoire i Incordis cantant plegats al final del concert al Conservatori | Pere Fontanals
01 d'abril del 2017
Actualitzat a les 23:02h
Molt més enllà de veu, ritme i sonoritat. Le choir ale Rue de la Victoire ha signat aquest dissabte un magnífic concert coral amb els seus amfitrions a Manresa, el cor Incordis, com a punt culminant de la tornada de la trobada entre els cors català i belga, després de la que va tenir lloc a Brussel·les mesos enrere.

L'auditori del Conservatori municipal de música ha quedat petit per acollir la gent que no s'ha volgut perdre una actuació que s'ha dividit en tres parts. Una primera que ha completat amb mestratge el cor pertanyent a la Unió dels Progressistes Jueus de Bèlgica (UPJB), amb peces de resistència de diverses èpoques, inclosa L'estaca de Lluís Llach, i de lluita social.

Després ha estat el torn del cor manresà que ha interpretat cançons tradicionals relacionades amb la lluita camperola, la resistència en països llatinoamericans, com Hasta siempre comandante o de protesta, com Què volen aquesta gent, de Maria del Mar Bonet.

El punt culminant de la vetllada ha estat quan els dos cors junts han cantat les darrers cinc cançons. Emoció i coratge, a parts iguals, en una tarda que ha completat les expectatives del nombrós públic que l'ha seguida.

La choir ale Rue de la Victoire

El 1939, a Brussel·les, revolucionaris jueus, immigrants d'Europa de l'est, comunistes o antifeixistes, creen la Solidaritat jueva, que més tard esdevé la Unió dels Progresistes Jueus de Bèlgica (UPJB), una organització jueva militant progressista i diasporista, sense l'anhel de la Terra Promesa. La UPJB inclou diferents grups, un dels quals és el cor Rue de la Victoire, dirigit per Mouchette (Michéle Liebman) i que compta amb uns 25 cantaires. El cor es reuneix un cop per setmana des de fa 8 anys i ofereix un repertori de diferents cultures i països, compromès amb la igualtat, la solidaritat i la lluita contra la injustícia i la discriminació al món.

Cor Incordis

Es va fundar el maig de 2013 a redós de l'Ateneu la Sèquia de Manresa. Des de la seva fundació ha centrat el seu repertori en cants de lluita, cants per la igualtat i la solidaritat, i tant ha actual en concerts com posant la seva veu en actes reivindicatius d'índole diversa. Al llarg d'aquests anys ha estat actiu també a l'hora de promoure les relacions entre els diversos cors socials de Catalunya. En aquests moments l'integren més de 30 cantaires.