Museu de Montserrat

Montserrat analitzarà el seu «Sant Jeroni penitent» amb un curs sobre Caravaggio

Els dies 2 i 3 de juny tindran lloc unes jornades d'estudi sobre aquesta pintura, que va adquirir el P. Bonaventura Ubach ara fa 100 anys, amb experts com Artur Ramon, Silvia Danesi Squarzina, Gonzalo Redín, Rossella Vodret, Ana González Mozo, Gianni Papi i el P. Josep de C. Laplana

per Redacció, 1 d'abril de 2017 a les 14:47 |
Fragment del «Sant Jeroni penitent» de Caravaggio exposat al Museu de Montserrat | MdeM
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Museu de Montserrat (MDM) organitza, el divendres 2 i el dissabte 3 de juny, unes jornades d'estudi per celebrar el centenari de l'arribada a Montserrat del quadre Sant Jeroni penitent, l'única obra de Caravaggio que hi ha a Catalunya. El curs reunirà alguns dels millors especialistes en Caravaggio a nivell internacional.

Les ponències programades per al curs Caravaggio a Montserrat: centenari de l'arribada del Sant Jeroni penitent a Montserrat són les següents:


Divendres 2 de juny de 2017

Artur Ramon, historiador de l'art i antiquari

"El Sant Jeroni penitent". Estat de la qüestió

Silvia Danesi Squarzina, Professora emèrita d'Història de l'Art. Univ. La Sapienza, Roma
La procedència del "Sant Jeroni penitent" de Montserrat. La col·lecció Giustiniani

Gonzalo Redín, historiador de l'art. Professor de la Universidad de Alcalá
Corregint Caravaggio: Guido Reni vs el "destructor de la pintura"

Rossella Vodret, historiadora de l'art. Antiga superintendent especial dels Museus de Roma
Darreres investigacions historiogràfiques sobre el "Sant Jeroni" de Montserrat

Dissabte 3 de juny de 2017

Ana González Mozo, investigadora del Gabinet de Documentació Tècnica Museu del Prado
Restaurant el "Sant Jeroni" de Caravaggio. Aspectes tècnics

Gianni Papi, historiador de l'art, investigador i especialista en Caravaggio
La influència de la revolució de Caravaggio a Espanya

Artur Ramon i Josep de C. Laplana
Conclusions

Les inscripcions, que contemplen l'opció d'allotjament i pensió completa els dos dies, es poden fer a través del correu-e museu@larsa-montserrat.com o del telèfon 93 877 77 45.

Les sessions seran en català, en castellà i en italià, i tindran lloc a la Sala del Venerable de l'Hotel Abat Cisneros de Montserrat.

Aquest és l'apunt del P. Josep de C. Laplana, director del MDM, sobre el quadre:

"El Sant Jeroni penitent de Caravaggio ha arrelat fortament a Montserrat. No hi ha dubte que hi juga un paper estel·lar. Aquest quadre no és tan sols l'obra insígnia del Museu de Montserrat, sinó que ha esdevingut una referència en el món artístic del nostre país. És escaient que celebrem el centenari de la seva arribada a Montserrat, que no va estar exempta d'aventura. Va ser al voltant del 22 d'abril de 1917. El quadre arribava amb una identitat subrogada, no la pròpia. El 1915, el P. Bonaventura Ubach va assistir a la subhasta de mobles i pintures del Palazzo Magni, a Roma, i no va resistir la temptació de licitar per un quadre impressionant que representava, de mig cos, la figura d'un vell mig despullat que evocava la imatge característica de Sant Jeroni penitent. A la subhasta, el quadre sortia com a obra de Francisco Ribera, lo Spagnoletto. Val a dir que des de feia segles la figura de Caravaggio no suscitava gaire interès. Havia estat un pintor maleït. Tanmateix, aquests plantejaments eren ben estranys per al P. Ubach, que només volia un gran Sant Jeroni que presidís el seu gabinet d'estudis bíblics.
 
La descoberta que el fals Ribera de Montserrat era un Caravaggio autèntic va tenir lloc l'any 1943, quan el més acreditat caravaggista Roberto Longhi va publicar un article amb el dibuix del Sant Jeroni, que ell mateix havia tret el 1914 al Palazzo Magni, abans de la subhasta, i que considerava que aquell quadre perdut era un veritable Caravaggio. Aquest article va caure a mans de Joan Ainaud de Lasarte que, a l'instant, va identificar el dibuix de Longhi amb el quadre de Montserrat. Arran de la descoberta, l'obra fou restaurada i presentada per primer cop a una exposició antològica de Caravaggio a Milà, el 1951. A partir d'aquest moment, va començar la solita storia de l'autentificació d'aquest nou Caravaggio que pretenia afegir-se al corpus del pintor.
 
Avui, cap especialista dubta de l'autenticitat de l'obra, que es troba avalada també per documentació. Hem pensat que aquesta epopeia mereix un estudi, un reconeixement i una celebració. En aquestes jornades hem aplegat sis experts, que són la màxima autoritat en la matèria, per a sintetitzar els aspectes diversos que giren entorn del Caravaggio de Montserrat".

 

Participació