125 anys Bases de Manresa

Comas: «L'acte commemoratiu de Les Bases de Manresa seria ideal per anunciar la data del referèndum»

La celebració dels 125 anys de l'aprovació de les Bases de Manresa arrencarà aquest divendres i s'allargarà durant tot un any

El president Puigdemont encapçalarà la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa

, Manresa | 23/03/2017 a les 09:47h
Arxivat a: Societat, Bases de Manresa, catalanisme, celebració, política, 125 anys Bases de Manresa
Els comissaris Francesc Comas i Jordi Rodó davant la placa commemorativa de Les Bases de Manresa
Els comissaris Francesc Comas i Jordi Rodó davant la placa commemorativa de Les Bases de Manresa | Estefania Escolà
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les elits intel·lectuals i econòmiques de Catalunya es van reunir, l'any 1892 a Manresa, per a estructurar com havia de ser la futura constitució catalana. D'aquesta reunió, que es va allargar durant tres dies, va néixer el document Les Bases de Manresa, considerat una de les primeres expressions del catalanisme polític. 

Aquest mes de març se celebren 125 anys del naixement d'aquest document que, segons ha explicat el comissari Jordi Rodó, va significar una "ruptura amb les estructures de l'Estat que hi havia en aquell moment". El tret de sortida del centenari tindrà lloc aquest divendres, 24 de març, amb un acte institucional al saló de sessions de l'Ajuntament de la capital del Bages, l'espai on va tenir lloc la reunió. L'acte comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont; de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

Les 17 Bases que integren el document proposen com hauria de ser la futura constitució catalana en el context d'aleshores "d'imperi espanyol i dinàstic". Per tant, segons ha explicat Rodó, el document no deixa de ser d'un "cert regionalisme". "El que buscaven era concretar com encaixar en aquell imperi espanyol d'una manera autònoma. Les Bases parlen de llengua, d'autogovern, i de molts aspectes que, en aquell moment, no es tenien clars", ha assegurat.

En tot cas, el comissari ha explicat que Les Bases van significar "una ruptura" amb les estructures de l'Estat, "també les mentals, ja que era la primera vegada que les elits intel·lectuals i econòmiques expressaven la seva catalanitat". 

Des de la perspectiva actual, Rodó ha assegurat que les 17 Bases "no són prou substancials, però sí que ho van ser en aquell moment". "Cadascuna de Les Bases representa un tall, una confirmació de tot el que fins aleshores només havia estat un reconeixement cultural", ha expressat. Entre les elits que van participar a la redacció de Les Bases de Manresa, hi havia personatges molt coneguts com Àngel Guimerà o Lluís Domènech i Montaner, entre altres. 

Manresa, quarta ciutat de Catalunya 

La constitució de les Bases de Manresa l'any 1892 no va tenir un gran ressò popular a la ciutat. "Va ser una trobada limitada als intel·lectuals, probablement l'obrer de la fàbrica no se'n va adonar perquè ell havia d'anar a treballar", ha explicat l'historiador i comissari del centenari, Francesc Comas. 

Segons ha dit, Les Bases es van fer a Manresa per una suma de factors. En primer lloc, pel concepte de descentralització, ja que es va apostar per Manresa perquè aleshores era la quarta ciutat de Catalunya i la segona de la província de Barcelona. En segon lloc, perquè l'agrupació Lliga Regional de Manresa, que és qui va organitzar l'assemblea, tenia molt pes dins la Unió Catalanista. I per últim, per la centralitat de la ciutat i pel fet que hi hagués tren, que permetia una molt bona mobilitat. 

Actes institucionals, acadèmics, divulgatius i ciutadans

Per Comas, la celebració que començarà aquest divendres es dóna en un marc "incomparable i símbol del catalanisme" i, personalment, opina que seria un espai ideal per anunciar la data del referèndum. 

A partir d'aquí, s'han preparat un seguit d'actes centrats en quatre àmbits -institucional, acadèmic, divulgatiu i ciutadà- per fer màxima difusió de l'efemèride. Entre els actes, hi ha jornades, seminaris i conferències que es faran primer a Manresa i després a Barcelona; també una gran exposició, per exemple, que s'estrenarà a la capital del Bages i posteriorment s'exhibirà a Barcelona, així com visites guiades al saló de sessions manresà i a altres edificis del patrimoni vinculats a l'efemèride. En l'àmbit ciutadà, és previst dur a terme actuacions de caràcter més popular, en què es busca sobretot la participació de les entitats de la ciutat.

Aquest dissabte, 25 de març, a la tarda, després de l'acte institucional de divendres, tindrà lloc una jornada de portes obertes a la casa consistorial de Manresa, declarada recentment Bé Cultural d'Interès Nacional. Serà de cinc de la tarda a vuit del vespre i es faran visites guiades per a conèixer a fons la història de Les Bases.

Crida a les ciutats catalanes per dedicar un carrer a les Bases de Manresa 

Manresa té una avinguda de les Bases de Manresa, però cap altra ciutat del país té un carrer dedicat a aquest capítol històric per al catalanisme. Per aquest motiu, des dels comissionat del centenari, es treballarà perquè l'ajuntament de la ciutat faci una crida als municipis catalans per tal que bategin un carrer amb aquest nom. 

COMENTARIS

la ciutat cranc
març, 23/03/2017 a les 17:21
+24
-2
Com han canviat les coses, a les hores Manresa era la QUARTA ciutat de Catalunya, ara som la SETZENA, com canvien les coses, res a celebrar!!!
Un altre referèndum?
Anònim, 23/03/2017 a les 17:35
+18
-6
Collons, que conyàs que ens doneu amb el maleït Butifarrendum! ¿I perquè va servir l'anterior que es va celebrar el 09/11?

Auxili, tornen altra vegada amb el Butifarrendum! Aquests s'han instal·lat al Sant tornemi perpetu.
Manresa 1892-Manresa 2017, cómo hemos cambiado!!!
Manresà que treballa a 50km de casa, 24/03/2017 a les 05:36
+14
-1
Tal com diu el text, es va decidir fer-ho a Manresa perquè l'any 1892 érem de les poques ciutats on hi havia tren i, per això mateix, érem la quarta ciutat de Catalunya. Lamentablement, 125 anys després poc han millorat les infraestructures i, segurament, aquest fet ha arraconat la nostra ciutat. Un territori mal comunicat, és un territori menystingut, menyspreat, abandonat i completament residual. En això ens hem convertit. No hi ha feina, no hi ha turisme i cada vegada menys població. Tot per no tenir la ciutat degudament comunicada. Ni tren, ni bus, ni carretera. Els dirigents locals miren cap a un altre cantó i els (d'aquí) que han tingut pes a la Generalitat igual. Ara que vindran per la commemoració tot de personalitats, palmadeta a l'esquena, somriure i ni mu. Nosaltres, els ciutadans, l'endemà tornarem a patir aquest menysteniment que ens fa bullir la sang.
i què?
Anònim, 24/03/2017 a les 12:37
+2
-5
4ª ciutat amb nombre d'habitants. Però això no és cap luxe. Ara Manresa ha baixat posicions però això no és dolent. De fet baixa posicions en part perquè molts marxen de Manresa per anar a llocs menys poblats com Santpedor o St Fruitós.
Per altra banda, un pilot de ciutats al voltant de Barcelona s'han fet més grans que Manresa gràcies a la massiva immigració del 60.

Hauríem de començar a pensar que la baixada moderada de la població, tant a Manresa com a Catalunya com al món, és un fet positiu en aquest superpoblat planeta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 12