21
de març
del
2017
Actualitzat
a les
14:49h
La Fiscalia ha demanat quatre anys de presó per al manresà Adolf Todó, ex-director general de Catalunya Caixa. L'escrit, que ha avançat El País, també demana la mateixa pena per a Narcís Serra, ex-dirigent socialista i ex-president de l'entitat bancària per sengles delictes d'administració deslleial. Hi ha una quarantena d'investigats més que en breu podrien ser jutjats per aquesta causa.
L'escrit afecta un total de 41 persones, 11 de les quals de la Catalunya Central, entre les quals hi ha l'exdirector adjunt Jaume Massana, i altres representants polítics, socials i econòmics, membres del consell d'administració de Catalunya Caixa. D'aquests, a 17 se'ls atribueix dos delictes i als 24 restants, només un i una pena de dos anys de presó. El fiscal anticorrupció Fernando Maldonado demana, a més, als acusats una indemnització de 2,5 milions al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
El ministeri públic sosté que a Catalunya Caixa hi van haver "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d'insolvència", tenint en compte, a més, que es van produir "en un entorn de greu crisi econòmica". Així, veu "sorprenent" que, d'una banda, se subscrivissin aquests contractes i, de l'altra, "demanés la injecció de diner públic per part del FROB".
A més de la Fiscalia, també demanen presó per als 41 ex-directius la Confederació Intersindical de Caixes (CIC) i la CUP. La primera demana sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per als altres 40 acusats per administració deslleial. Per la seva banda, la CUP demana set anys de presó per a Serra i Todó i 5 anys i mig per a la resta d'acusats per administració deslleial i apropiació indeguda.
L'Audiència de Barcelona només té pendent fixar la data de l'inici d'una causa que va començar arran d'una denúncia de la Fiscalia. Todó, Serra i la resta de directius acusats s'asseuran al banc dels acusats ja que l'octubre de 2010 van aprovar resolucions per incrementar-se el salari malgrat que l'entitat ja que estava en una situació crítica.
Serra, imputat en una altra causa
Narcís Serra va sumar la setmana passada un nou front judicial. Un jutge de l'Audiència Nacional espanyola el va imputar per haver causat presumptament un forat a la companyia de 720 milions d'euros en una quinzena d'operacions immobiliàries entre els anys 2000 i 2007. El cas també afecta l'ex-director general Adolf Todó i 13 ex-alt càrrecs mes per un presumpte delicte d'administració deslleial.
La interlocutòria del jutge Ismael Moreno data de l'1 de març i respon a un escrit de la Fiscalia Anticorrupció, que va iniciar les diligències a instàncies del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària que, ara té l'opció d'executar accions civils o penals en la qualitat d'entitat pública que va comprar l'entitat.
El fiscal Fernando Maldonado distingeix dos períodes, el primer entre 2000 i 2007, quan l'aleshores Caixa Catalunya es van prendre decisions d'inversió i d'adquisició de compromisos econòmics "rellevants", i entre 2008 i 2013 –el 2009 es va transformar en Catalunya Caixa-, moment en el qual ja es va fer patent la impossibilitat de desenvolupar els projectes. Serra –que entre altres càrrecs va ser alcalde de Barcelona i vicepresident del govern espanyol socialista- va presidir l'entitat en ambdós períodes investigats.
La Fiscalia assenyala que la direcció de Catalunya Caixa va aprovar intervenir en promocions immobiliàries a l'estat espanyol i també a Polònia i Portugal en les que s'adquirien terrenys no urbanitzables o fins i tot afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d'especial interès, la qual cosa suposava "un risc en la inversió".
L'entitat, segons la versió del fiscal, va adquirir immobles i "compromisos econòmics rellevants" i va concedir crèdits "desproporcionats"; també, la Fiscalia ha detectat irregularitats en els pactes de separació dels socis de les esmentades participacions empresarials.
L'escrit afecta un total de 41 persones, 11 de les quals de la Catalunya Central, entre les quals hi ha l'exdirector adjunt Jaume Massana, i altres representants polítics, socials i econòmics, membres del consell d'administració de Catalunya Caixa. D'aquests, a 17 se'ls atribueix dos delictes i als 24 restants, només un i una pena de dos anys de presó. El fiscal anticorrupció Fernando Maldonado demana, a més, als acusats una indemnització de 2,5 milions al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
El ministeri públic sosté que a Catalunya Caixa hi van haver "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d'insolvència", tenint en compte, a més, que es van produir "en un entorn de greu crisi econòmica". Així, veu "sorprenent" que, d'una banda, se subscrivissin aquests contractes i, de l'altra, "demanés la injecció de diner públic per part del FROB".
A més de la Fiscalia, també demanen presó per als 41 ex-directius la Confederació Intersindical de Caixes (CIC) i la CUP. La primera demana sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per als altres 40 acusats per administració deslleial. Per la seva banda, la CUP demana set anys de presó per a Serra i Todó i 5 anys i mig per a la resta d'acusats per administració deslleial i apropiació indeguda.
L'Audiència de Barcelona només té pendent fixar la data de l'inici d'una causa que va començar arran d'una denúncia de la Fiscalia. Todó, Serra i la resta de directius acusats s'asseuran al banc dels acusats ja que l'octubre de 2010 van aprovar resolucions per incrementar-se el salari malgrat que l'entitat ja que estava en una situació crítica.
Serra, imputat en una altra causa
Narcís Serra va sumar la setmana passada un nou front judicial. Un jutge de l'Audiència Nacional espanyola el va imputar per haver causat presumptament un forat a la companyia de 720 milions d'euros en una quinzena d'operacions immobiliàries entre els anys 2000 i 2007. El cas també afecta l'ex-director general Adolf Todó i 13 ex-alt càrrecs mes per un presumpte delicte d'administració deslleial.
La interlocutòria del jutge Ismael Moreno data de l'1 de març i respon a un escrit de la Fiscalia Anticorrupció, que va iniciar les diligències a instàncies del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària que, ara té l'opció d'executar accions civils o penals en la qualitat d'entitat pública que va comprar l'entitat.
El fiscal Fernando Maldonado distingeix dos períodes, el primer entre 2000 i 2007, quan l'aleshores Caixa Catalunya es van prendre decisions d'inversió i d'adquisició de compromisos econòmics "rellevants", i entre 2008 i 2013 –el 2009 es va transformar en Catalunya Caixa-, moment en el qual ja es va fer patent la impossibilitat de desenvolupar els projectes. Serra –que entre altres càrrecs va ser alcalde de Barcelona i vicepresident del govern espanyol socialista- va presidir l'entitat en ambdós períodes investigats.
La Fiscalia assenyala que la direcció de Catalunya Caixa va aprovar intervenir en promocions immobiliàries a l'estat espanyol i també a Polònia i Portugal en les que s'adquirien terrenys no urbanitzables o fins i tot afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d'especial interès, la qual cosa suposava "un risc en la inversió".
L'entitat, segons la versió del fiscal, va adquirir immobles i "compromisos econòmics rellevants" i va concedir crèdits "desproporcionats"; també, la Fiscalia ha detectat irregularitats en els pactes de separació dels socis de les esmentades participacions empresarials.