17
de març
del
2017
Actualitzat
a les
21:14h
La CUP va expressar en el ple de dijous passat que "l'única manera d'equiparar el nomenclator masculí amb el femení a Manresa és a través de la discriminació positiva", i per això, la regidora Gemma Tomàs va proposar a l'Ajuntament que "no reconegui cap altre home fins que les dones no s'hi equiparin". I és que a la ciutat de Manresa hi ha 150 carrers, places i vies dedicades a homes i només 8 dedicades a dones, sense comptar sants, santes ni verges ni màrtirs.
La proposta de Tomàs va arribar durant el debat de la moció presentada per tots els grups municipals per a incloure sempre que sigui possible el segon cognom en el nomenclàtor, els reconeixements i la documentació municipal com a reconeixement a les mares.
Malgrat que la moció era presentada per tots els grups municipals, la CUP va ser especialment crítica amb el text que va considerar poc ambiciós. "És un pedaç a molts anys de patriarcat i masclisme", va assenyalar Tomàs. Davant l'evident desequilibri entre els noms de carrers dedicats a homes i els que estan dedicats a dones, la regidora cupaire va proposar que l'Ajuntament "no reconegui cap altre home" fins que la situació no s'equilibri. Per tancar la seva intervenció, Tomàs va assenyalar que la CUP votaria a favor de la moció "tot esperant que aquesta sigui l'última proposta de mínims quan es toca un tema com el de la igualtat".
Ni el govern ni els altres grups no varen recollir el guant i la moció va ser aprovada per unanimitat amb el text original.
Amb dos cognoms
La moció assenyalava que Manresa -com tantes altres ciutats- "només reconeix la tasca dels homes però no de les dones, que històricament no se'ls ha donat la importància que es mereixen".
En aquest sentit, la moció posava de manifest que de tots els reconeixements a persones que s'han fet posant els seus noms als carrers, només el 5% porten el nom d'una dona (com és el cas del carrer Teresa Claramunt, Rosa Sensat o Maria Aurèlia Capmany). Traduït a números, dels 158 carrers que hi ha a Manresa dedicats a persones, 150 són homes i 8, dones. És per aquest motiu, i amb l'objectiu de visibilitzar el paper femení, que s'ha decidit que totes les vies de la capital del Bages incorporaran, també, el cognom de la mare, malgrat que la substitució de plaques s'anirà fent a mida que s'hagin d'anar canviant.
En aquests moments, l'Ajuntament de Manresa està elaborant de forma participada amb la ciutadania i el Consell Municipal de la Dona –amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona–, el II Pla d'igualtat de Gènere. Un document que serà de referència de les polítiques d'igualtat de gènere pels propers anys, partint del reconeixement de les desigualtats i discriminacions existents per raó de gènere, i de la voluntat de transformar aquesta realitat. Les actuacions s'encaminen a afavorir la igualtat de dones i homes en tots els àmbits i a propiciar un model de ciutadania més igualitari, basat en el respecte i l'equitat tant per raó de gènere com d'orientació sexual.
Durant el ple, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va anar donant la paraula als regidors citant-los pels dos cognoms.
La proposta de Tomàs va arribar durant el debat de la moció presentada per tots els grups municipals per a incloure sempre que sigui possible el segon cognom en el nomenclàtor, els reconeixements i la documentació municipal com a reconeixement a les mares.
Malgrat que la moció era presentada per tots els grups municipals, la CUP va ser especialment crítica amb el text que va considerar poc ambiciós. "És un pedaç a molts anys de patriarcat i masclisme", va assenyalar Tomàs. Davant l'evident desequilibri entre els noms de carrers dedicats a homes i els que estan dedicats a dones, la regidora cupaire va proposar que l'Ajuntament "no reconegui cap altre home" fins que la situació no s'equilibri. Per tancar la seva intervenció, Tomàs va assenyalar que la CUP votaria a favor de la moció "tot esperant que aquesta sigui l'última proposta de mínims quan es toca un tema com el de la igualtat".
Ni el govern ni els altres grups no varen recollir el guant i la moció va ser aprovada per unanimitat amb el text original.
Amb dos cognoms
La moció assenyalava que Manresa -com tantes altres ciutats- "només reconeix la tasca dels homes però no de les dones, que històricament no se'ls ha donat la importància que es mereixen".
En aquest sentit, la moció posava de manifest que de tots els reconeixements a persones que s'han fet posant els seus noms als carrers, només el 5% porten el nom d'una dona (com és el cas del carrer Teresa Claramunt, Rosa Sensat o Maria Aurèlia Capmany). Traduït a números, dels 158 carrers que hi ha a Manresa dedicats a persones, 150 són homes i 8, dones. És per aquest motiu, i amb l'objectiu de visibilitzar el paper femení, que s'ha decidit que totes les vies de la capital del Bages incorporaran, també, el cognom de la mare, malgrat que la substitució de plaques s'anirà fent a mida que s'hagin d'anar canviant.
En aquests moments, l'Ajuntament de Manresa està elaborant de forma participada amb la ciutadania i el Consell Municipal de la Dona –amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona–, el II Pla d'igualtat de Gènere. Un document que serà de referència de les polítiques d'igualtat de gènere pels propers anys, partint del reconeixement de les desigualtats i discriminacions existents per raó de gènere, i de la voluntat de transformar aquesta realitat. Les actuacions s'encaminen a afavorir la igualtat de dones i homes en tots els àmbits i a propiciar un model de ciutadania més igualitari, basat en el respecte i l'equitat tant per raó de gènere com d'orientació sexual.
Durant el ple, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va anar donant la paraula als regidors citant-los pels dos cognoms.