09
de març
del
2017
Actualitzat
a les
12:58h
L'Ajuntament de Manresa, l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages organitzen el proper 19 de març un itinerari guiat per les plaques Stolpersteine, col·locades davant dels domicilis dels manresans deportats a camps de concentració nazi.
La visita, gratuïta, serà conduïda per l'autor i autores de la recerca: Jordi Pons, l'historiador i professor de l'institut Pius Font i Quer, i Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, ex-alumnes del mateix institut. L'hora i lloc d'inici de l'itinerari serà a les 11h a la plaça de Sant Domènec, davant la placa d'homenatge que incorpora el nom dels 29 manresans deportats, i està previst que s'allargui aproximadament una hora i mitja.
La visita guiada resseguirà algunes de les Stolpersteine instal·lades. En cada una d'elles, les autores de la recerca explicaran diversos fets sobre la vida, la implicació política, l'exili o l'estada als camps de concentració dels deportats. Aquestes històries permetran entendre com el compromís antifeixista d'aquestes persones els va portar a ser víctimes primer del règim franquista i després del règim nazi, que va ser instat expressament per Franco a castigar amb duresa els republicans espanyols que caiguessin a les seves mans.
La col·locació de les Stolpersteine
Els dies 25 i 26 de gener el creador de les plaques Stolpersteine, l'artista alemany Gunter Demnig, va visitar Manresa per fer-ne la seva col·locació. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 cm fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada. Les plaques es col·loquen al paviment, just davant de la porta de casa d'on els va treure el cop d'estat militar del juliol de 1936 i la guerra civil que la va seguir.
Stolpersteine significa en alemany "pedra que fa ensopegar" i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 Stolpersteine a més de 1.800 localitats d'una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
S'han identificat 29 manresans, de naixement o de residència, que van acabar deportats als camps de concentració nazis. 18 d'ells hi van trobar la mort, mentre que 11 van sobreviure fins al seu alliberament. Vint-i-cinc residien a la ciutat el 1936, dels quals vint-i-un ja han tingut Stolpersteine enguany. S'ha previst col·locar les altres quatre l'any vinent.
D'entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l'Ajuntament amb l'arribada de la democràcia.
La visita, gratuïta, serà conduïda per l'autor i autores de la recerca: Jordi Pons, l'historiador i professor de l'institut Pius Font i Quer, i Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, ex-alumnes del mateix institut. L'hora i lloc d'inici de l'itinerari serà a les 11h a la plaça de Sant Domènec, davant la placa d'homenatge que incorpora el nom dels 29 manresans deportats, i està previst que s'allargui aproximadament una hora i mitja.
La visita guiada resseguirà algunes de les Stolpersteine instal·lades. En cada una d'elles, les autores de la recerca explicaran diversos fets sobre la vida, la implicació política, l'exili o l'estada als camps de concentració dels deportats. Aquestes històries permetran entendre com el compromís antifeixista d'aquestes persones els va portar a ser víctimes primer del règim franquista i després del règim nazi, que va ser instat expressament per Franco a castigar amb duresa els republicans espanyols que caiguessin a les seves mans.
La col·locació de les Stolpersteine
Els dies 25 i 26 de gener el creador de les plaques Stolpersteine, l'artista alemany Gunter Demnig, va visitar Manresa per fer-ne la seva col·locació. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 cm fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada. Les plaques es col·loquen al paviment, just davant de la porta de casa d'on els va treure el cop d'estat militar del juliol de 1936 i la guerra civil que la va seguir.
Stolpersteine significa en alemany "pedra que fa ensopegar" i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 Stolpersteine a més de 1.800 localitats d'una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
S'han identificat 29 manresans, de naixement o de residència, que van acabar deportats als camps de concentració nazis. 18 d'ells hi van trobar la mort, mentre que 11 van sobreviure fins al seu alliberament. Vint-i-cinc residien a la ciutat el 1936, dels quals vint-i-un ja han tingut Stolpersteine enguany. S'ha previst col·locar les altres quatre l'any vinent.
D'entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l'Ajuntament amb l'arribada de la democràcia.