Milers de bagencs participen en una Transèquia més respectuosa amb el medi ambient

Enguany, el nombre de voluntaris que han col·laborat en aquesta jornada ha superat les xifres dels anys anteriors

05 de març del 2017
Actualitzat el 06 de març a les 16:03h
La trenta-tresena edició de la Transèquia ha mantingut l'alt llistó de participació
La trenta-tresena edició de la Transèquia ha mantingut l'alt llistó de participació | AFT
El Parc de l'Agulla de Manresa estava immers en un ambient d'allò més festiu des de primera hora del matí. De fet, i malgrat que encara no havien arribat ni corredors, ni caminants ni ciclistes, a l'escenari que presidia l'arribada de la trenta-tresena edició de la Transèquia ja s'hi duien a terme actuacions i parlaments. També estava ben actiu l'espai on s'ha situat l'anomenada Mini-Transèquia, una proposta que és el segon any que es duu a terme i que té com a objectiu fer-ho passar bé a els infants que esperen que les seves famílies arribin de fer el recorregut de la Sèquia. "La nostra intenció és que el dia de la Transèquia, el Parc de l'Agulla sigui una festa, tant pels que hi participen com pels que no", ha expressat Laia Muns, la coordinadora de la Transèquia i membre de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, empresa que des del 2014 organitza aquesta activitat. 

Enguany, i malgrat el mal pronòstic meteorològic, s'ha mantingut el nombre d'inscripcions, que si bé encara no s'han acabat de comptabilitzar, arriben, com l'any passat, a les 5.000. Pel que sembla, en la modalitat de bicicleta hi han pres part més participants que en l'edició passada (1300 inscripcions enfront les 1013 del 2016). El mateix ha passat amb els corredors, que han sobrepassat els 200 dorsals. "L'any passat la Transèquia va coincidir amb la Marató de Barcelona, i és per això que aquest any ha augmentat el nombre de la gent que l'ha fet corrent", ha expressat Muns. Tot i així, i com cada any, la modalitat estrella és fer la Transèquia caminant.

Novetats i respecte amb el medi ambient

Des de fa tres anys, que és quan la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia va agafar el timó de l'organització de la Transèquia, que el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus hi col·labora activament. I ho fa amb la responsabilitat de recollir tots els residus que es generen durant el recorregut, sobretot en els avituallaments. "La Transèquia genera, cada any, una tona de residus i gràcies al Consorci, el 90% d'aquests residus es reciclen", ha manifestat Muns, que ha volgut recalcar la importància de ser "respectuosos amb el nostre entorn". Aquesta màxima també l'ha sostingut Ricard Jorba, gerent del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, que ha exposat que una de les novetats d'aquest any és que "tots els gots d'aigua o de refrescos que s'han donat als participants eren compostables, per a fer més fàcil el reciclatge". Tot i així, i malgrat que a cada avituallament hi havia un voluntari que s'encarregava de la gestió de residus, segons Jorba "la gent encara no està conscienciada del tot".

Una altra de les innovacions que s'han fet en aquesta trenta-tresena edició de la Transèquia ha estat la de donar aigua de l'aixeta als participants. "Com a Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia vam decidir que els avituallaments repartirien aigua de l'aixeta i també hem instal·lat fonts per a l'ocasió per a subministrar aquesta aigua", ha recalcat Muns, que ha insinuat que en la propera edició d'aquesta jornada esportiva se seguirà el mateix tarannà.

Més voluntaris que mai

El gerent d'Aigües de Manresa, Josep Alabern, ha posat de manifest que l'organització de la Transèquia, enguany, "ha estat impecable". Per a ell, els voluntaris són l'ingredient principal d'aquesta jornada: "que hi hagi una bona participació és important, però el que ens preocupa de veritat és que la gent que vingui s'ho passi bé i gaudeixi", ha dit.

De fet, en aquesta edició hi ha hagut més voluntaris que mai. Si bé l'any passat n'hi havia 300, enguany la xifra s'ha superat amb escreix. "Tothom ens ha volgut ajudar molt, des d'entitats fins a persones a nivell personal, que venen, també, de pobles del voltant de Manresa. És molt bonic veure com, per exemple, a Balsareny, que és on es preparen les botifarres, hi ha tres generacions d'una mateixa família ajudant", ha conclòs.
Arxivat a