Rossend Sellarés presenta a Navàs el seu últim llibre de poemes

Rossend Sellarés durant la presentació del llibre de poemes a Navàs
Rossend Sellarés durant la presentació del llibre de poemes a Navàs | AjNvs
Redacció
04 de març del 2017
Actualitzat a les 11:03h
El poeta navassenc Rossend Sellarés, Sendo, va presentar divendres al vespre a la sala d'actes de la Biblioteca de Navàs, el seu darrer llibre de poemes A l'aguait dels finestrons. Unes 80 persones van omplir la sala, seduïts i atents, el recital del grup de rapsodes Joc i Foc, que fa deu anys que reciten els poemes de Sendo.

A l'aguait dels finestrons es un recull de 109 poemes de polièdrica mirada, amb un primer capítol de crítica social on es pregunta a ell mateix i al lector sobre el poder, l'imperi del diner que tot ho pot i pensa en veu alta (escriu) que: Potser ja és massa tard per adonar-me'n;.../ningú no els privarà mai / de fer la seva truita / amb els meus ous.

És una crida a l'ètica política i a la justícia per fugir de la cobdícia que ho impregna tot. Es la seva mirada cap el món des de darrera els finestrons, com ell el veu a través de 38 poemes.

L'escriptor, en el segon capítol mira cap endins i la mirada es fa més íntima, afloren sentiments, la nostàlgia, la llarga lluita dels nous i vells independentistes, per fer un país lliure: N'hi ha que encara branden l'estelada, / veient per fi a l'abast el vell anhel /....Ara, plegats, eixamplem la mirada / i obrim portals al món de l'esperança.

I, finalment, de bat a bat, obre els finestrons de la seva poesia al present i al futur, amb un capítol dedicat a les seves netes Aina, Lia i Elsa: dedicat a les seves netes Aina, Lia i Elsa: Amb gens de recel us mireu la vida, / ullets de la Lia, mirallets de cel.

El segon llibre de poemes de Rossend Sellarés, va ser presentat pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Navàs, Genís Rovira i per l'editor Jaume Huch (L'Albí). Huch va convidar a llegir els poemes del Sendo que no busquen lectors passius i ens interpel·len.

Martí Riera a la guitarra i Eduard Freixa al violí, van complementar amb música la liturgia de la vetllada, que va tenir un record per Josep Obradors Camprubí, el Conrado, -un vinyaire de pedra picada-, quan els rapsodes van dedicar-li el poema "L'home de la vinya".