24
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
0:48h
Ja va guanyar, al llarg del 2016, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa, el Premi de la Crítica Serra d'Or i els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. El valencià Martí Domínguez segueix sumant reconeixements amb la seva darrera publicació, La Sega, i aquest dijous al vespre, a l'auditori Plana de l'Om de Manresa s'ha fet amb el dissetè Premi Joaquim Amat i Piniella, un guardó que organitza anualment l'entitat Òmnium Bages i l'Ajuntament de Manresa amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l'Associació Misteriosa Llum i l'Associació Memòria i Història de la capital del Bages.
L'acte de lliurament, que ha començat a les vuit del vespre i en el qual hi han assistit una cinquantena de persones, ha estat precedit per la representació "Planes i Amat, dos joves amics manresans", una obra dirigida per Ivan Padilla, que ha consistit en un diàleg, ambientat en l'any 1933, entre Joaquim Amat-Piniella (Ivan Padilla) i Josep Maria Planes (Dani Ledesma). D'aquesta manera, la comissió que organitza el Premi s'ha afegit als actes de l'Any Josep Maria Planes, que van començar a Manresa el mes de maig.
El protagonisme, però, l'ha pres de seguida l'autor del llibre que el jurat del guardó –format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada– va decidir que en fos el guanyador.
"És una satisfacció enorme rebre aquest premi", ha dit, quan l'han fet pujar a l'escenari i li han fet entrega d'un bust d'Amat-Piniella, obra del reconegut escultor Ramon Oms. "No havia estat mai a Manresa i m'he enamorat d'aquesta ciutat: la basílica de la Seu m'ha deixat enlluernat", ha somrigut, tot mirant-se l'escultura de l'autor de K.L. Raich, del qual també ha fet referència. Seguidament, i fent realitat els desitjos dels assistents a l'acte, ha explicat el perquè de la novel·la. "Fa uns anys em vaig comprar un mas al Maestrat. Era una ruïna absoluta. Quan vaig entrar-hi em va cridar l'atenció que hi havia una baioneta, i quan vaig començar a netejar-lo -estava ple de palla perquè l'havien utilitzat com a paller- vaig trobar la peça que faltava: un fusell, un màuser del 1914" ha relatat, davant d'un públic a l'expectativa.
Davant d'aquella troballa inesperada, Domínguez va contactar amb el grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló "i vaig entendre que en aquelles armes hi havia la punta d'un fil del qual podia començar a tibar". Mica en mica, i amb l'objectiu de recopilar informació, va començar a visitar els masovers de les cases del voltant: "van anar prenent-me simpatia i confiança i poc a poc vaig començar a entendre què havia passat en aquell indret, tot capbussant-me en un univers que desconeixia totalment". Un univers que ell mateix s'ha encarregat de situar, explanant que el front de la Guerra Civil havia passat molt ràpid, pel Maestrat, però que tanmateix, l'any 1945, i després de la Invasió de la Vall d'Aran per part dels maquis espanyols que col·laboraven amb la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, aquests es van estendre per tota la península "i van arribar al Maestrat, on se situa l'argument de l'obra", ha dit, tot recalcant la importància que varen tenir els masos que hi havia, que "es van convertir en una mena de rebost per a ells".
La Sega, però, no s'hagués escrit si Franco, justament per evitar que els maquis prenguessin poder, va enviar guàrdies civils a aturar-los. "I com ho van fer?", ha preguntat, responent ell mateix: "tancant la porta dels masos perquè no es poguessin alimentar". I aquest és el punt de conflicte del llibre. Un conflicte que si bé era entre dos bàndols, també va afectar (i de quina manera) els masovers que regentaven les cases. "El que feien els guàrdies civils era buscar qui havia subministrat algun tipus d'aliment als maquis; agafaven els masovers; se'ls emportaven; els apallissaven i emparant-se amb la Llei de Fugues, quan intentaven marxar, els mataven", ha seguit, enmig d'un murmuri tímid escandalitzat, tot posant de manifest "la soledat immensa en la qual vivia aquesta gent i la por que sentien. Una por que, quan l'has tastat, ja no te'n lliures mai més".
"L'objectiu d'aquest llibre és fer literatura"
Si bé NacióDigital va publicar, el novembre del 2015, una extensa entrevista a Martí Domínguez sobre La Sega, l'autor del llibre també ha explicat en aquest mitjà que "a la meva novel·la no hi ha estereotips". Segons l'escriptor, "el que és bo del llibre és que no cau en el cartró-pedra d'un personatge fàcil: ni el guàrdia civil és un fill de Satanàs ni el maqui és un justicier". El que ha fet per elaborar la novel·la ha estat "recercar en la naturalesa humana: les persones són complexes, tenen temptacions, moments de por i, fins i tot, de terror", ha sentenciat, tot afegint que La Sega "crec que és la novel·la més dura que he escrit. Volia explorar la sensació de sentir-te un corder en mans d'uns botxins. I explicar una història que ningú havia explicat abans".
Preguntant-li si aquest llibre el va escriure per a recuperar la memòria històrica, ha respost que no: "l'objectiu d'aquest llibre és fer literatura. A mi el que m'interessa és que el llibre sigui bo literàriament, que arribi i que la construcció dels personatges sigui versemblant. I si és bo, doncs també faré un favor a la història. No es tracta tant d'explicar, sinó d'explicar-ho com els qui ho van viure ho narrarien", ha conclòs.
L'opinió del jurat
Jordi Estrada, Genís Sinca i Llorenç Capdevila, tres escriptors i membres del jurat d'aquesta dissetena edició del Premi Joaquim Amat i Piniella, han explicat a aquest diari, la seva valoració de La Sega.
Jordi Estrada
El que fa Domínguez amb La Sega és una recreació molt ben feta d'una situació històrica real, que va ser la presència dels maquis al País Valencià. Un tema que la literatura no ha tocat mai gaire. És interessant perquè la novel·la posa el punt de mira en els masovers, que estaven enmig d'aquest foc creuat entre els maquis i la guàrdia civil.
La història està narrada a través de la mirada innocent d'un nen, que és masover i, per tant, el punt de vista també és molt interessant. Hi ha històries que parlen a favor o en contra dels maquis, i aquí no: en aquest llibre es veuen les dues cares dels maquis. Una cara de persones lluitadores i heroiques i, per altra banda, la faceta d'una gent una mica despietada. En aquest llibre no tot és blanc ni tot és negre, ni uns són els bons i els altres els dolents.
Com a novel·la està molt ben estructurada: fins l'últim moment no saps què passarà i et manté sempre en un punt d'intriga. Atrapa totalment el lector. Estem parlant d'una Espanya franquista dels anys quaranta, però hi ha un cúmul de ressentiments que són molt actuals: les pors, les amenaces, els xantatges... això ara ho estem vivint a Catalunya.
Genís Sinca
A mi el que més m'ha interessat és la forma, l'estructura d'aquesta novel·la. Penso que està construïda d'una manera molt original i és el que més em va cridar l'atenció. La història s'explica diversos cops de manera diferent i això ajuda molt el lector.
L'estructura novel·lística trobo que és molt atrevida. Jo sóc un gran admirador de William Faulkner i aquest llibre de seguida em va recordar al seu estil. També vull destacar la descripció que fa Domínguez dels paisatges. Són un personatge més. I per a mi això és un valor afegit. Per tant, aquesta arquitectura, complementada amb la bona descripció de les situacions i dels paisatges, creen un compendi que està molt bé.
Llorenç Capdevila
La Sega és una història molt ben explicada, està molt ben escrita. Una de les coses que més m'ha agradat ha estat el punt de vista narratiu: la història l'explica un nen, però no té res de novel·la infantil ni juvenil. Hagués pogut ser un plantejament possible però no té res d'això. Domínguez té la capacitat, explicant la història des del punt de vista d'un nen, de fer que l'argument tingui una grandíssima profunditat.
Una altra cosa que també m'ha captivat molt és l'espai on està ambientat el llibre, perquè s'ha parlat molt de la presència dels maquis durant la guerra i la postguerra a Catalunya, però no al País Valencià, que és on passen els fets. Jo, fins que no vaig llegir La Sega, no havia associat mai els maquis amb València. M'ha agradat el tractament que fa la novel·la de temes com la por i la crueltat.
L'acte de lliurament, que ha començat a les vuit del vespre i en el qual hi han assistit una cinquantena de persones, ha estat precedit per la representació "Planes i Amat, dos joves amics manresans", una obra dirigida per Ivan Padilla, que ha consistit en un diàleg, ambientat en l'any 1933, entre Joaquim Amat-Piniella (Ivan Padilla) i Josep Maria Planes (Dani Ledesma). D'aquesta manera, la comissió que organitza el Premi s'ha afegit als actes de l'Any Josep Maria Planes, que van començar a Manresa el mes de maig.
El protagonisme, però, l'ha pres de seguida l'autor del llibre que el jurat del guardó –format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada– va decidir que en fos el guanyador.
"És una satisfacció enorme rebre aquest premi", ha dit, quan l'han fet pujar a l'escenari i li han fet entrega d'un bust d'Amat-Piniella, obra del reconegut escultor Ramon Oms. "No havia estat mai a Manresa i m'he enamorat d'aquesta ciutat: la basílica de la Seu m'ha deixat enlluernat", ha somrigut, tot mirant-se l'escultura de l'autor de K.L. Raich, del qual també ha fet referència. Seguidament, i fent realitat els desitjos dels assistents a l'acte, ha explicat el perquè de la novel·la. "Fa uns anys em vaig comprar un mas al Maestrat. Era una ruïna absoluta. Quan vaig entrar-hi em va cridar l'atenció que hi havia una baioneta, i quan vaig començar a netejar-lo -estava ple de palla perquè l'havien utilitzat com a paller- vaig trobar la peça que faltava: un fusell, un màuser del 1914" ha relatat, davant d'un públic a l'expectativa.
Davant d'aquella troballa inesperada, Domínguez va contactar amb el grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló "i vaig entendre que en aquelles armes hi havia la punta d'un fil del qual podia començar a tibar". Mica en mica, i amb l'objectiu de recopilar informació, va començar a visitar els masovers de les cases del voltant: "van anar prenent-me simpatia i confiança i poc a poc vaig començar a entendre què havia passat en aquell indret, tot capbussant-me en un univers que desconeixia totalment". Un univers que ell mateix s'ha encarregat de situar, explanant que el front de la Guerra Civil havia passat molt ràpid, pel Maestrat, però que tanmateix, l'any 1945, i després de la Invasió de la Vall d'Aran per part dels maquis espanyols que col·laboraven amb la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, aquests es van estendre per tota la península "i van arribar al Maestrat, on se situa l'argument de l'obra", ha dit, tot recalcant la importància que varen tenir els masos que hi havia, que "es van convertir en una mena de rebost per a ells".
La Sega, però, no s'hagués escrit si Franco, justament per evitar que els maquis prenguessin poder, va enviar guàrdies civils a aturar-los. "I com ho van fer?", ha preguntat, responent ell mateix: "tancant la porta dels masos perquè no es poguessin alimentar". I aquest és el punt de conflicte del llibre. Un conflicte que si bé era entre dos bàndols, també va afectar (i de quina manera) els masovers que regentaven les cases. "El que feien els guàrdies civils era buscar qui havia subministrat algun tipus d'aliment als maquis; agafaven els masovers; se'ls emportaven; els apallissaven i emparant-se amb la Llei de Fugues, quan intentaven marxar, els mataven", ha seguit, enmig d'un murmuri tímid escandalitzat, tot posant de manifest "la soledat immensa en la qual vivia aquesta gent i la por que sentien. Una por que, quan l'has tastat, ja no te'n lliures mai més".
"L'objectiu d'aquest llibre és fer literatura"
Si bé NacióDigital va publicar, el novembre del 2015, una extensa entrevista a Martí Domínguez sobre La Sega, l'autor del llibre també ha explicat en aquest mitjà que "a la meva novel·la no hi ha estereotips". Segons l'escriptor, "el que és bo del llibre és que no cau en el cartró-pedra d'un personatge fàcil: ni el guàrdia civil és un fill de Satanàs ni el maqui és un justicier". El que ha fet per elaborar la novel·la ha estat "recercar en la naturalesa humana: les persones són complexes, tenen temptacions, moments de por i, fins i tot, de terror", ha sentenciat, tot afegint que La Sega "crec que és la novel·la més dura que he escrit. Volia explorar la sensació de sentir-te un corder en mans d'uns botxins. I explicar una història que ningú havia explicat abans".
Preguntant-li si aquest llibre el va escriure per a recuperar la memòria històrica, ha respost que no: "l'objectiu d'aquest llibre és fer literatura. A mi el que m'interessa és que el llibre sigui bo literàriament, que arribi i que la construcció dels personatges sigui versemblant. I si és bo, doncs també faré un favor a la història. No es tracta tant d'explicar, sinó d'explicar-ho com els qui ho van viure ho narrarien", ha conclòs.
L'opinió del jurat
Jordi Estrada, Genís Sinca i Llorenç Capdevila, tres escriptors i membres del jurat d'aquesta dissetena edició del Premi Joaquim Amat i Piniella, han explicat a aquest diari, la seva valoració de La Sega.
Jordi Estrada
El que fa Domínguez amb La Sega és una recreació molt ben feta d'una situació històrica real, que va ser la presència dels maquis al País Valencià. Un tema que la literatura no ha tocat mai gaire. És interessant perquè la novel·la posa el punt de mira en els masovers, que estaven enmig d'aquest foc creuat entre els maquis i la guàrdia civil.
La història està narrada a través de la mirada innocent d'un nen, que és masover i, per tant, el punt de vista també és molt interessant. Hi ha històries que parlen a favor o en contra dels maquis, i aquí no: en aquest llibre es veuen les dues cares dels maquis. Una cara de persones lluitadores i heroiques i, per altra banda, la faceta d'una gent una mica despietada. En aquest llibre no tot és blanc ni tot és negre, ni uns són els bons i els altres els dolents.
Com a novel·la està molt ben estructurada: fins l'últim moment no saps què passarà i et manté sempre en un punt d'intriga. Atrapa totalment el lector. Estem parlant d'una Espanya franquista dels anys quaranta, però hi ha un cúmul de ressentiments que són molt actuals: les pors, les amenaces, els xantatges... això ara ho estem vivint a Catalunya.
Genís Sinca
A mi el que més m'ha interessat és la forma, l'estructura d'aquesta novel·la. Penso que està construïda d'una manera molt original i és el que més em va cridar l'atenció. La història s'explica diversos cops de manera diferent i això ajuda molt el lector.
L'estructura novel·lística trobo que és molt atrevida. Jo sóc un gran admirador de William Faulkner i aquest llibre de seguida em va recordar al seu estil. També vull destacar la descripció que fa Domínguez dels paisatges. Són un personatge més. I per a mi això és un valor afegit. Per tant, aquesta arquitectura, complementada amb la bona descripció de les situacions i dels paisatges, creen un compendi que està molt bé.
Llorenç Capdevila
La Sega és una història molt ben explicada, està molt ben escrita. Una de les coses que més m'ha agradat ha estat el punt de vista narratiu: la història l'explica un nen, però no té res de novel·la infantil ni juvenil. Hagués pogut ser un plantejament possible però no té res d'això. Domínguez té la capacitat, explicant la història des del punt de vista d'un nen, de fer que l'argument tingui una grandíssima profunditat.
Una altra cosa que també m'ha captivat molt és l'espai on està ambientat el llibre, perquè s'ha parlat molt de la presència dels maquis durant la guerra i la postguerra a Catalunya, però no al País Valencià, que és on passen els fets. Jo, fins que no vaig llegir La Sega, no havia associat mai els maquis amb València. M'ha agradat el tractament que fa la novel·la de temes com la por i la crueltat.