21
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
23
de febrer
a les
9:26h
Manresa tanca aquest dimarts 21 de febrer els actes centrals de la celebració de la Festa de la Llum amb la tradicional celebració eucarística de la diada, el seguici d'autoritats, la tronada, la ballada d'imatgeria i la del Rossinyol i la Bolangera, a més a més de les sardanes. Tot plegat sota un sol gairebé primaveral i amb els carrers plens de gent que, tot i no crear aglomeracions, evidencien que a Manresa és jornada festiva.
Aquesta és la postal que, any rere any, resumeix l'essència de la Festa de la Llum. Aquesta, i la del públic omplint el Carme per seguir les representacions i actuacions, teatre i música, encotillades en la litúrgia del moment, d'una celebració de recolliment, gairebé religiosa. Semblaria, segons com, que la Festa de la Llum no és festa sinó penitència, penitència autoinfligida, això sí.
Així, la principal novetat d'enguany, impulsada per la FUB com a adminitradora de la Llum, els Premis Sèquia, que han estat atorgats merescudament a MengemBages i, a títol pòstum, a Pere García, hauran de lluitar molt i crear-se un perfil propi per entrar en l'imaginari de la Festa de la Llum. De ben segur que tindran continuïtat ja que la universitat té prestigi i capacitat per mantenir-los, però caldrà veure si acaben sent assumits com a part de la celebració.
La realitat d'una festa íntimament lligada a un Misteri religiós és tossuda i provoca que les novetats no siguin assumides amb massa entusiasme pel seu potencial públic. Sense anar gaire lliny, la Marxa de les Cinc Mil Canes, introduïda a la Festa pel Club Tennis Manresa l'any passat a dures penes convoca cent persones. L'Encesa de la Nova Llum o els Jardins de la Llum sí que s'hi han fet un forat, però cal tenir en compte que la seva posada en escena segueix el patró espiritual de la festa: foscor, discreta llum, espelmes...
I en canvi, els Cants de la Llum, a la Seu, el Concert de Sardanes, l'arribada de la Llum, i de l'Aigua, i de la Concòrdia, la representació del "Misteri de la Llum" i la concelebració eucarística i les ballades a la plaça Major, pràcticament han omplert en cada actuació, malgrat que, escènicament, no varien massa d'un any a l'altre. Fins i tot el pregó institucional, enguany a càrrec del científic Ignasi Ribas, o el pregó infantil, tenen un públic molt concret i fidel.
A banda d'algun acte accessori de la Festa que encara queda, ara arriba el torn de l'Aixada i de la Transèquia, que es converteixen, fora de les dates d'estricte constrenyiment, en les autèntiques festes de la Festa de la Llum.
Aquesta és la postal que, any rere any, resumeix l'essència de la Festa de la Llum. Aquesta, i la del públic omplint el Carme per seguir les representacions i actuacions, teatre i música, encotillades en la litúrgia del moment, d'una celebració de recolliment, gairebé religiosa. Semblaria, segons com, que la Festa de la Llum no és festa sinó penitència, penitència autoinfligida, això sí.
Així, la principal novetat d'enguany, impulsada per la FUB com a adminitradora de la Llum, els Premis Sèquia, que han estat atorgats merescudament a MengemBages i, a títol pòstum, a Pere García, hauran de lluitar molt i crear-se un perfil propi per entrar en l'imaginari de la Festa de la Llum. De ben segur que tindran continuïtat ja que la universitat té prestigi i capacitat per mantenir-los, però caldrà veure si acaben sent assumits com a part de la celebració.
La realitat d'una festa íntimament lligada a un Misteri religiós és tossuda i provoca que les novetats no siguin assumides amb massa entusiasme pel seu potencial públic. Sense anar gaire lliny, la Marxa de les Cinc Mil Canes, introduïda a la Festa pel Club Tennis Manresa l'any passat a dures penes convoca cent persones. L'Encesa de la Nova Llum o els Jardins de la Llum sí que s'hi han fet un forat, però cal tenir en compte que la seva posada en escena segueix el patró espiritual de la festa: foscor, discreta llum, espelmes...
I en canvi, els Cants de la Llum, a la Seu, el Concert de Sardanes, l'arribada de la Llum, i de l'Aigua, i de la Concòrdia, la representació del "Misteri de la Llum" i la concelebració eucarística i les ballades a la plaça Major, pràcticament han omplert en cada actuació, malgrat que, escènicament, no varien massa d'un any a l'altre. Fins i tot el pregó institucional, enguany a càrrec del científic Ignasi Ribas, o el pregó infantil, tenen un públic molt concret i fidel.
A banda d'algun acte accessori de la Festa que encara queda, ara arriba el torn de l'Aixada i de la Transèquia, que es converteixen, fora de les dates d'estricte constrenyiment, en les autèntiques festes de la Festa de la Llum.