El conflicte de les franquícies de Dia arriba a Santpedor: «Ens han fet mobbing»

Una trentena de persones s'han reunit, aquest matí de dimecres, davant del supermercat Dia de Santpedor (situat a la carretera de Callús, número 23), per donar suport a la Vanesa i la Lorena Pino, que el  2012 van decidir agafar les regnes de la gestió de la botiga, que té franquícies repartides arreu de l'Estat espanyol. Avui han decidit deixar el negoci després d'estar un any amb pèrdues i veient que l'empresa, en comptes d'ajudar-les, els hi ho posava encara més difícil.

"Els primers dos anys i mig va anar tot perfecte, teníem il·lusió i els números quadraven", expliquen les protagonistes de la història, que són dues germanes de 38 i 30 anys. "A partir de llavors vam començar a notar irregularitats: quan els camions de les comandes ens duien el gènere, vèiem que no ens portaven els que havíem demanat", relaten, tot posant-ne un exemple: "nosaltres demanàvem un paquet de magdalenes i, en comptes d'això, ens arribava un pack d'ampolles de whisky. I és clar, no és el mateix el pes de les magdalenes que el del whisky, cosa que feia pujar l'import del transport". En el darrer camió no els van dur ni ous, ni tomàquets, ni arròs, tal com havien demanat. "Jo calculava que un camió costava entre 6.000 i 7.000 euros, però a l'hora de la veritat pujava fins a 12.000", declara Vanesa, que afegeix que aquest increment es devia al fet del "pes dels productes que ens havien posat i que nosaltres no havíem demanat". Tal com les germanes expliquen, quan trucaven a la seu central de Dia per a comunicar-los l'error, "no ens donaven cap resposta i se'n rentaven les mans". Si volien fer devolucions, el cost econòmic que tenien anava a càrrec seu, així com també els 6.000 euros de diferència amb els quals no comptaven. "Havíem de pagar-los de la nostra butxaca sí o sí, perquè si no ho fèiem, no ens servien cap més comanda", lamenten.

I això ha anat passant constantment durant aquest darrer any i mig: "al final no ens venia gent a comprar perquè no teníem els productes que volien", expliquen. Aquesta màxima també la sosté un dels clients habituals de la botiga, que també estava present a la concentració: "jo cada dia anava a comprar el pa allà, i un bon dia ja no n'hi havia, ni l'endemà ni l'altre. Va arribar un moment que jo anava amb la idea de comprar-hi 10 o 12 coses i acabava marxant amb 3 o 4". "Això el que va fer va ser que els consumidors anessin en un altre lloc", reprèn el fil Lorena, que posa de manifest que "al principi, quan vam començar, ens van posar un lloguer de 500 euros, que es va veure incrementat a 1.200 perquè les vendes anaven molt bé". Tot i que darrerament la situació clientel·lar ha empitjorat, "el lloguer segueix sent de 1.200. En un mes vam passar de fer una caixa de 115.000 euros a baixar fins els 70.000", explana.

Tot i no saber si Dia els farà pagar una multa per haver deixat la franquícia abans de 5 anys (van signar un contracte), el que tenen clar és que hauran de pagar una quantitat de diners considerables en concepte dels productes que es van trobar el dia que van obrir el supermercat. "Ells ens van dir –el 2012, quan varem començar- que havien omplert la botiga de productes que tenien un cost total de 90.000 euros, i que els hauríem d'anar pagant durant els 5 anys". Com que han decidit plegar abans del lustre, encara els hi queden 30.000 euros per a saldar, que es redueixen a 20.000 tenint en compte que a la botiga encara hi quedava material (producte) valorat en 10.000 euros. Tot i així, "encara no sabem exactament quin serà el deute que tindrem. Ens ho diran d'aquí dos o tres dies", manifesten. El que està clar, però, és que tant la Vanesa com la Lorena han estat mesos sense cobrar per a poder saldar el preu dels camions que els arribaven amb productes que no havien demanat.

Com a cirereta del pastís, les dues afectades expressen que "mai hem arribat a conèixer les factures de la llum ni de l'aigua". "A nosaltres ens feien arribar una factura de la llum de 1.700 euros mensuals, però mai ningú havia vingut a mirar-nos el comptador", afegeixen, tot posant de manifest que "això és mobbing en tota regla".

Afiliades a l'ASAFRAS

A l'espera de veure si portaran a judici el seu cas ("estem esperant a veure què ens diuen el gestor i l'advocat", diuen) i amb l'objectiu que Dia "no pugui franquiciar més i deixi d'estafar", les germanes Pino s'han afiliat a l'Associació d'Afectats per les Franquícies de Supermercats (ASAFRAS), un òrgan que va crear-se l'any 2012 per iniciativa d'un grup de franquiciats de Dia amb la finalitat de pal·liar la sensació de desorientació i solitud en la qual es troben els franquiciats quan deixen el negoci o quan rescindeix el seu contracte.

De fet, en un reportatge que va treure el rotatiu Público, l'advocat dels demandants d'ASAFRAS, Elías Carcedo, va expressar que "hi ha un modus operandi molt clar de Dia per a obtenir diners dels franquiciats. No té sentit que l'empresa matriu tingui guanys quan tots els seus franquiciats estan arruïnats. Però, és clar, la seva manera de guanyar diners és muntant franquícies sabent que estan abocades al fracàs".

Igual que les germanes Pino, hi ha moltes altres persones que s'han trobat en aquesta situació. Un d'ells es Juan Morales, que regentava el Dia que hi ha a Sant Joan de Vilatorrada. Ell va adquirir el supermercat el maig del 2012 i va marxar-ne el novembre del 2015, acumulant unes pèrdues de 65.000 euros.