14
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
19:07h
Manresa acollirà el XXè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana els dies 20 i 21 d'octubre que aplegarà acadèmics, científics, professionals i estudiants de tots els àmbits relacionats amb la salut i les ciències de la vida. D'aquesta manera es convertirà en la primera ciutat que sense ser capital de demarcació acull aquest congrés que aplega professionals d'arreu dels Països Catalans.
L'organització anirà a càrrec de la Fundació Alsina Bofill de l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Althaia. La presentació del Congrés ha tingut lloc aquest dimarts al matí amb la intervenció de Manel Jovells, director general de la Fundació Althaia; Ricard Guerrero, president de la Fundació Alsina i Bofill; el Dr. Lluís Guerrero i el Dr. Miquel Vilardell, copresidents del Congrés, i M. Mercè Rosich, regidora delegada de Cohesió Social, Gent Gran i Salut, i d'Ensenyament i Universitats de l'Ajuntament de Manresa.
La reunió tindrà com a epicentre el teatre Kursaal i té entre els seus objectius l'ús normal del català en l'entorn sanitari, com a llengua instrumental i de difusió. També es posarà en valor els aspectes culturals científics, humanístics de les ciències de la vida i la salut en els territoris de parla catalana. El primer Congrés de Metges de Llengua Catalana es va celebrar l'any 1913, a Barcelona, i el darrer va ser a Lleida, l'any 2013, en format de Jornada, i que va permetre commemorar el centenari de l'esdeveniment. En aquesta història, el Congrés va tenir dos grans parèntesis durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1976). En les últimes edicions el congrés va aplegar entre 400 i 500 professionals.
El Congrés el copresidiran el Dr. Miquel Vilardell i Tarrés i el Dr. Lluís Guerrero i Sala. Els quatre grans blocs que es posaran a debat seran:
- Orígens i finalitats socials dels models sanitaris dels territoris de parla catalana.
- L'atenció primària que volem.
- Medi ambient, globalització i salut.
- Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana: més de cent anys.
Manresa entoma aquest compromís com un compromís i una oportunitat que coincideix en el mateix any amb la celebració del 125è aniversari de les Bases de Manresa i amb la capitalitat de la Cultura que tindrà la ciutat el 2018, ha recordat la regidora Rosich. Tot plegat sense perdre de vista els preparatius de Manresa 2022.
La defensa de la llengua en un nou entorn social i tecnològic
La defensa de la llengua catalana continua sent un repte i una necessitat, malgrat el seu reconeixement oficial, perquè cal afrontar nous reptes com les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les històries clíniques i informació compartida, així com els fluxos de professionals, les noves realitats socials, entre d'altres. En l'últim segle, l'ús del català en les ciències assistencials i de la vida, ha passat del 3% al 15%, de manera que la progressió no ha estat massa important.
Avui també la realitat dels sistemes sanitaris ha canviat molt, no només en els àmbits de parla catalana, sinó també a tots els països de l'entorn europeu i occidental. Els reptes de l'allargament de la vida, la cronicitat, la incorporació de noves tecnologies, medicaments i tractaments, les limitacions pressupostàries, el rol dels professionals, el paper cada vegada més actiu dels pacients i el dels ciutadans a l'hora de decidir com es gasten els seus impostos, fan imprescindible que el debat i la reflexió serena ajudin a la presa de decisions.
El Congrés de Manresa vol promoure la reflexió perquè, a demés d'una llengua compartida, els diferents territoris tenen problemes i reptes similars.
L'organització anirà a càrrec de la Fundació Alsina Bofill de l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Althaia. La presentació del Congrés ha tingut lloc aquest dimarts al matí amb la intervenció de Manel Jovells, director general de la Fundació Althaia; Ricard Guerrero, president de la Fundació Alsina i Bofill; el Dr. Lluís Guerrero i el Dr. Miquel Vilardell, copresidents del Congrés, i M. Mercè Rosich, regidora delegada de Cohesió Social, Gent Gran i Salut, i d'Ensenyament i Universitats de l'Ajuntament de Manresa.
La reunió tindrà com a epicentre el teatre Kursaal i té entre els seus objectius l'ús normal del català en l'entorn sanitari, com a llengua instrumental i de difusió. També es posarà en valor els aspectes culturals científics, humanístics de les ciències de la vida i la salut en els territoris de parla catalana. El primer Congrés de Metges de Llengua Catalana es va celebrar l'any 1913, a Barcelona, i el darrer va ser a Lleida, l'any 2013, en format de Jornada, i que va permetre commemorar el centenari de l'esdeveniment. En aquesta història, el Congrés va tenir dos grans parèntesis durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1976). En les últimes edicions el congrés va aplegar entre 400 i 500 professionals.
El Congrés el copresidiran el Dr. Miquel Vilardell i Tarrés i el Dr. Lluís Guerrero i Sala. Els quatre grans blocs que es posaran a debat seran:
- Orígens i finalitats socials dels models sanitaris dels territoris de parla catalana.
- L'atenció primària que volem.
- Medi ambient, globalització i salut.
- Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana: més de cent anys.
Manresa entoma aquest compromís com un compromís i una oportunitat que coincideix en el mateix any amb la celebració del 125è aniversari de les Bases de Manresa i amb la capitalitat de la Cultura que tindrà la ciutat el 2018, ha recordat la regidora Rosich. Tot plegat sense perdre de vista els preparatius de Manresa 2022.
La defensa de la llengua en un nou entorn social i tecnològic
La defensa de la llengua catalana continua sent un repte i una necessitat, malgrat el seu reconeixement oficial, perquè cal afrontar nous reptes com les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les històries clíniques i informació compartida, així com els fluxos de professionals, les noves realitats socials, entre d'altres. En l'últim segle, l'ús del català en les ciències assistencials i de la vida, ha passat del 3% al 15%, de manera que la progressió no ha estat massa important.
Avui també la realitat dels sistemes sanitaris ha canviat molt, no només en els àmbits de parla catalana, sinó també a tots els països de l'entorn europeu i occidental. Els reptes de l'allargament de la vida, la cronicitat, la incorporació de noves tecnologies, medicaments i tractaments, les limitacions pressupostàries, el rol dels professionals, el paper cada vegada més actiu dels pacients i el dels ciutadans a l'hora de decidir com es gasten els seus impostos, fan imprescindible que el debat i la reflexió serena ajudin a la presa de decisions.
El Congrés de Manresa vol promoure la reflexió perquè, a demés d'una llengua compartida, els diferents territoris tenen problemes i reptes similars.