Teoria quàntica

El manresà Juan Ignacio Cirac, cada cop més a prop del Nobel

L'any 2013 el físic català va ser distingit amb el premi Wolf, considerat, per a molts, el pas previ a obtenir el guardó més important del món

per Aina Font Torra, 31 de gener de 2017 a les 10:48 |
Juan Ignacio Cirac en una entrevista al programa 'Cuando ya no esté', presentat per Iñaki Gabilondo | Youtube
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb només 52 anys, Juan Ignacio Cirac s'ha convertit en un dels científics quàntics més importants del món. Tant, que des de ja fa vuit anys, sona com a possible candidat a obtenir el Premi Nobel de Física, el guardó més prestigiós a nivell mundial. Així ja ho va informar NacióManresa en una de les seves edicions de l'any 2009, però la seva carrera, després d'aquests gairebé deu anys, ha fet una trajectòria meteòrica que s'ha vist recompensada, entre d'altres coses, amb la distinció del premi Wolf, que va guanyar l'any 2013 i que, per a molts, és considerat el pas previ a obtenir al Nobel. De fet, i a tall d'exemple, un dels Nobels de física del 2016, l'escocès David J. Thouless, va ser premiat amb el Wolf l'any 1990. Cirac, però, sembla que no haurà d'esperar 26 anys per a aconseguir la distinció. O, si més no, això és el que expressen molts col·legues que treballen en el seu àmbit: el de la teoria quàntica i el de la física teòrica.

Juan Ignacio Cirac, que va néixer a Manresa l'any 1965, és director de la divisió teòrica de l'Institut Max-Planck d'Òptica Quàntica de Garching (Alemanya), càrrec que ostenta des de l'any 2001. El Max-Planck aglutina més de vuitanta instituts i centres de recerca, agrupats en tretze seus repartides per Europa, Estats Units i Àsia.


Llicenciat en Física Fonamental l'any 1988 per la Universitat Complutense de Madrid, aquest manresà és considerat el pioner en la teoria quàntica de la informació (computació quàntica). Un camp, ha repetit diverses vegades, que revolucionarà la societat de la informació i farà possible una comunicació molt més eficient i segura. De fet, quan va guanyar el premi Wolf, ho va fer al costat de l'austríac Peter Zoller, gràcies, en gran part, al seu treball conjunt anomenat "Quantum Computations with Cold Trapped Ions", considerat el primer article que mostrava com construir un ordinador quàntic. En una entrevista que el rotatiu ABC li va fer el gener del 2013, Cirac va explicar que el motiu pel qual havia estat distingit amb el premi Wolf era perquè "nosaltres vam aconseguir explicar com crear un ordinador quàntic i també vam demostrar que es podien construir sistemes de telecomunicacions basats en les regles de la física quàntica".

En paraules de Cirac, un ordinador quàntic, de la mateixa manera que qualsevol altre ordinador, té per objectiu fer càlculs. "Un ordinador convencional converteix la informació a zeros i uns; la processa i la retorna en forma de números, textos o de qualsevol altra cosa que li haguem demanat que faci", explanava: "un de quàntic fa el mateix però seguint les normes de la Física Quàntica, que fan possible una potència infinitament superior que la que tindria un ordinador convencional". De fet, i segons els seus càlculs, un ordinador quàntic equival a un "nombre gegant" d'ordinadors convencionals. La revista Time va batejar l'ordinador quàntic com "la màquina infinita". Una màquina que no veurà la llum fins, com a mínim, d'aquí 10 anys.


Fitxat per Telefónica

El mes d'abril d'aquest passat 2016, l'empresa Telefónica va fer públic que havia contractat el físic català com a conseller de l'operadora de telecomunicacions. Aquest fitxatge va coincidir amb l'entrada com a president de la multinacional de José María Álvarez-Pallete, que, un cop va ocupar el càrrec va prendre, com a primera decisió, incorporar quatre nous consellers de perfil molt tècnic, en substitució dels que estaven vinculats a l'antic president, César Alierta, com, per exemple, Fernando de Almansa, excap de la Casa Reial i mentor del treball d'Urdangarín durant els anys que va tascar a l'operadora.

Amb aquest canvi en la conselleria, Telefónica pretén aplicar el tipus de tecnologies que estudia Cirac, amb l'objectiu de revolucionar les telecomunicacions, i, especialment, les comunicacions secretes sense encriptació. "En el món de la física quàntica es produeixen fenòmens microscòpics com la desaparició de propietats. És a dir, una cosa que estava en un lloc pot aparèixer en un altre", va explicar Cirac en un diari espanyol en relació als usos dels actuals prototips de computació quàntica. A tall d'exemple, en els seus experiments, el manresà ha aconseguit traslladar molècules d'un lloc a un altre dins d'una fibra òptica, un dels estàndards actuals de la indústria de les telecomunicacions per a transmetre dades.

 

Participació