27
de gener
del
2017
Actualitzat
el
28
de gener
a les
20:24h
La pagesia bagenca està cansada i enfadada, igual que la de la resta de Catalunya. És per això que des d'Unió de Pagesos (UP) s'ha convocat una mobilització general, la marxa pagesa, amb l'objectiu de defensar la dignitat del camp català i de lluitar perquè les institucions del país respectin el mandat de les eleccions sindicals al camp, que són les que estableixen un grau de representativitat a l'hora de buscar interlocutors i agents socials en tot allò que fa referència tant a les branques sectorials com a la gestió del territori. Des del Bages, totes aquestes peticions se subscriuen fermament, sobretot pel que fa a la gestió de la fauna salvatge, al poc respecte que la majoria de ciutadans tenen cap a l'agricultura, i a la falta d'equitat en el comerç i en la distribució de productes.
En aquest indret de la Catalunya Central hi predomina, sobretot, el conreu de cereals, especialment de blat i ordi. De fet, el Bages és la sisena comarca de Catalunya que produeix més cereals, precedida per la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Segrià i l'Anoia, segons l'IDESCAT. Un dels altres cultius estrella de la zona és la vinya, que gaudeix de 450 hectàrees. No és estrany, doncs, que el topònim Bages derivi del llatí Bacus, que és, ni més ni menys, que el déu del vi. I és que la vinya, i en conseqüència, el vi, són un dels pilars fonamentals de l'economia d'aquesta comarca, que compta amb 13 cellers amb el distintiu D.O. Pla de Bages.
També, tot i que amb menys mesura, hi ha força terres que es dediquen als conreus d'horta, com ara patates, mongetes tendres, tomàquets i albergínies, i que aprofiten les aigües dels rius Cardener, Llobregat i també de la Sèquia, construïda durant l'època medieval.
"Hem valorat els danys que ens han provocat els senglars amb 24.000 euros"
Josep Maria Claret és l'administrador i un dels dos socis fundadors del Celler El Molí, que produeix la gamma de vins ecològics Collbaix. Des que l'empresa es va crear, l'any 2006, "hi ha hagut un increment molt gran de la població de senglars", manifesta Claret, que expressa que és "la principal amenaça que tenim cap als nostres cultius". I és que els porcs senglars, com qualsevol altre animal de fauna salvatge, lluiten per alimentar-se i busquen zones on poder menjar durant la nit, que és quan menys moviment humà hi ha. I la vinya és un d'aquests sectors: "ens entren famílies senceres a les vinyes, i com que van en manada, les femelles el que fan és tirar tot el raïm a terra perquè les cries puguin menjar", explica Claret, que lamenta "les destrosses que poden arribar a originar". De fet, durant aquest 2016, des del celler El Molí han fet una valoració dels danys que han comportat les destrosses dels senglars: "els hem comptabilitzat amb 24.000 euros". Per si fos poc, el viticultor també posa de manifest que "l'única vinya centenària que teníem també va ser arrasada per aquests mamífers". Una vinya de la qual se'n fa un vi d'alta gamma que s'està venent al mercat a 22 euros l'ampolla. "Ara, per culpa d'això, ens hem quedat amb molta menys producció", exclama, tot afegint que "no ens havíem trobat mai amb una situació com aquesta".
Amb la voluntat de reduir aquesta plaga cada cop més present a Catalunya, des de la D.O. Pla de Bages s'han dut a terme diverses reunions amb el Departament d'Agricultura de la Generalitat: "la solució que ens donen és controlar els animals a través de la caça", diu Claret, que manifesta que es tracta d'una proposta poc factible, ja que "cada cop hi ha més àrees boscoses, amb molts pins, que potencien la reproducció d'aquests mamífers".
Amb més de 17 hectàrees de vinya, el propietari de la finca està poc esperançat: "hem perdut la confiança que algú ens pugui ajudar. Si volem seguir fent alguna ampolla de vi, ens haurem d'espavilar amb els recursos que tenim", conclou.
"La gent llença les seves deixalles als meus camps"
Josep Cots fa anys que es dedica a conrear cereal –blat i ordi, majoritàriament– en un total de 500 hectàrees que té repartides per Fonollosa, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa, Sant Fruitós de Bages i Callús. A banda, també, de ser el punt de mira de molts porcs senglars ("a l'hora de sembrar busquen la llavor que has plantat i van arrencant tota la terra per a menjar-se la mica de gra que poden trobar-se", explica), un dels problemes més grans amb el qual es troba és amb "l'incivisme i la poca consciència de les persones". "Abans, la majoria de gent tenia arrels a pagès i coneixia què volia dir viure-hi i treballar-hi. Ara, en l'actualitat, les persones han anat perdent el contacte amb aquestes arrels i consideren que els camps són per a passar-hi les estones d'esbarjo, sense tenir en compte que s'hi està conreant alguna cosa", explana, tot exemplificant el raonament amb el fet que "el divertimento de molts individus és córrer amb la moto, la bicicleta o el quad, pels meus conreus". "Quan veig algú que ho fa i li dic, em planta cara, dient que no fa cap mal a ningú, però jo penso que és una falta de respecte molt gran", continua, i es pregunta: "¿en un lloc urbà, això ho faria?". La resposta és retòrica: no. "Si no és el mateix propietari que va a controlar els seus conreus, ningú més hi anirà, perquè la policia rural ja no existeix i la local prou feina té a les ciutats", comenta.
Però el més aparatós amb el que s'ha trobat Cots és amb escombraries. "La gent no va a la deixalleria: m'ho llença al camp", diu, tot afegint que en una ocasió es va trobar amb més de 6 tones de pneumàtics vells. "Un cop aquestes escombraries són al meu camp, el responsable no és qui les ha llençat, sinó el propietari del terreny. I això ja no és només una falta de respecte cap a mi, en aquest cas, sinó que també ho és pel medi ambient", apunta.
El motiu pel qual passa això, a parer seu, és "perquè la gent sap que a la perifèria de les ciutats no hi ha cap control, i això fa que sembli que quan se surt de les urbs ja no hi ha normes ni propietats privades, i tothom pot fer el que vol".
"Estem indefensos davant els preus que marquen els escorxadors que dominen Espanya"
Renovar-se o morir. Aquest podria ser el lema de Joan Tatjé, el propietari de l'única granja de tot Catalunya que cria, fa créixer, prepara i comercialitza colomins, un producte que es podria considerar gourmet, ja que els clients als quals serveix, són, ni més ni menys, que restaurants com El Celler de Can Roca, l'Àbac, Els Casals o el Lluerna.
Però no és amb la cria d'aquets ocells que té problemes, sinó que els seus maldecaps sorgeixen amb els conills que té. "A Catalunya vam ser gairebé els primers que vam fer una cunicultura industrial o semi industrial, i hi havia tota una xarxa d'escorxadors de conills petites que funcionaven bé", explica. La dificultat, però, es va fer palesa quan, a Castella i a Galícia, la cunicultura va passar-se a industrialitzar molt més, fins el punt que "hi ha tres escorxadors a tot Espanya que tenen una posició de domini molt gran en aquest sector", explica. Aquests escorxadors, si no fos pel canvi en el tipus de comerç que ha experimentat la societat –"la gent va al Mercadona i al Carrefour i les botigues perites han anat a menys", exposa Tatjé- no tindrien el protagonisme que tenen. "Els grans comerços el que fan és pactar amb aquests tres escorxadors uns preus per tot l'any. I són ells que, en certa manera, estableixen què ha de valdre el conill a tot arreu". Amb aquestes decisions, segons Tatjé, el que es fa és "passar olímpicament dels costos que pugui tenir el cunicultor i de la pujada o baixada del preu del pinso", i, conseqüentment, el que ha passat és que "molta gent ha hagut de plegar". "Produir un conill costa 1,70 euros i l'any passat el preu estava a 1,30 euros. Com es pot competir amb això?", es pregunta. "Estem totalment indefensos perquè ells marquen el preu i tu, guanyis o no guanyis, o jugues amb aquest preu o plegues", diu.
Per a poder seguir endavant amb el seu negoci, Tatjé ha decidit vendre directament al comprador. "He intentat buscar un valor afegit al meu producte. Hem aprofitat que al Bages hi ha molta gent que ens coneix i gràcies a això puc vendre a les botigues i a restaurants de categoria". Actualment ven el 70% de la seva producció de manera directa, sense intermediaris. "També hem buscat un obrador que ens fa hamburgueses de conill, i d'aquesta manera anem posant valor afegit al nostre producte, ja que vendre els conills als escorxadors era una ruïna i no es podia tirar endavant de cap manera", conclou.
"Tots els ciutadans hauríem de pagar pels danys que causa la fauna salvatge"
Fa tres generacions que la família Casasayas es dedica a l'agricultura. A banda de conrear patates, bròquil, col, enciams i moltes altres hortalisses, el producte estrella que comercialitza són els tomàquets, la mongeta tendra, l'albergínia i el carbassó. Gairebé tota la família està vinculada en el negoci, i són ells mateixos que venen els seus productes en mercats de quilòmetre zero. Igual que Tatjé, els Casasayas han procurat desmarcar-se del monopoli dels grans mercats ("evidentment hem de seguir una mica els preus que hi ha", diu Enric, el pare de la família) apostant "per la qualitat i la frescor del nostre producte, que sempre és de temporada", apunta.
Com en el cas de Josep Cots, l'Enric Casasayas, que és qui regenta el negoci, també es troba amb una fauna salvatge sense escrúpols i amb persones que "no tenen respecte per res", diu. "Constantment m'he de discutir amb tota la gent que entra als nostres camps: gent que decideix anar a passejar els gossos als nostres conreus i que ens ho fa malbé tot", explica, tot preguntant-se: "què faria una persona que treballa en una oficina si jo entrés allà, comencés a saltar per damunt de la seva taula i li estripés els papers que té? Oi que no seria normal? Doncs això és el que ens passa a nosaltres cada dia al camp".
Casasayas exposa que aquesta actitud de molts individus és deguda al fet que el món d'avui en dia està molt reglamentat. "Surts de casa i tanques la porta amb dues voltes de clau; agafes el cotxe i, evidentment, has de fer cas als senyals de trànsit que et trobes, però arribes a les Arnaules, per exemple (que és com s'anomena el seu terreny), i respires: no hi ha cap senyal enlloc, ni ningú que et vigili i sembla que tinguis tota la llibertat del món, però la gent és conscient que allà hi ha persones que hi viuen i que hi treballen. Necessitem el mateix respecte que qualsevol altre", reclama.
L'altre problema amb el qual es troba la família Casasayas és amb la fauna salvatge. "Aquest 2016 els porcs senglars se'ns han menjat més de 10.000 enciams i escaroles", diu. Mostrant-se totalment partidari de replantejar la gestió del bestiar salvatge, el pagès lamenta que la ciutadania consideri que els caçadors "són els dolents de la pel·lícula". "Cada dia, per casa nostra, hi passen porcs senglars, i això vol dir que ens malmetran la collita. Una collita que es convertirà en menjar per a la gent. I la gent, bé que vol menjar, no?", manifesta.
Segons Casasayas, per acabar amb el problema de les destrosses que causen aquests animals "hi hauria d'haver una casella a la declaració de la renda on hi constés que cada ciutadà ha de pagar 50 euros per tots els danys que ha fet la fauna salvatge, ja sigui per un accident de cotxe o per malmetre les collites". I és que, tal com ell mateix explica, "totes les destrosses que fan les assumeix qui les rep, i crec que aquests danys els hauríem de pagar entre tota la societat". Una altra solució que proposa el terratinent de les Arnaules és que "la Generalitat tanqui el bestiar salvatge, perquè, al cap i a la fi, és seu".
En aquest indret de la Catalunya Central hi predomina, sobretot, el conreu de cereals, especialment de blat i ordi. De fet, el Bages és la sisena comarca de Catalunya que produeix més cereals, precedida per la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Segrià i l'Anoia, segons l'IDESCAT. Un dels altres cultius estrella de la zona és la vinya, que gaudeix de 450 hectàrees. No és estrany, doncs, que el topònim Bages derivi del llatí Bacus, que és, ni més ni menys, que el déu del vi. I és que la vinya, i en conseqüència, el vi, són un dels pilars fonamentals de l'economia d'aquesta comarca, que compta amb 13 cellers amb el distintiu D.O. Pla de Bages.
També, tot i que amb menys mesura, hi ha força terres que es dediquen als conreus d'horta, com ara patates, mongetes tendres, tomàquets i albergínies, i que aprofiten les aigües dels rius Cardener, Llobregat i també de la Sèquia, construïda durant l'època medieval.
"Hem valorat els danys que ens han provocat els senglars amb 24.000 euros"
Josep Maria Claret és l'administrador i un dels dos socis fundadors del Celler El Molí, que produeix la gamma de vins ecològics Collbaix. Des que l'empresa es va crear, l'any 2006, "hi ha hagut un increment molt gran de la població de senglars", manifesta Claret, que expressa que és "la principal amenaça que tenim cap als nostres cultius". I és que els porcs senglars, com qualsevol altre animal de fauna salvatge, lluiten per alimentar-se i busquen zones on poder menjar durant la nit, que és quan menys moviment humà hi ha. I la vinya és un d'aquests sectors: "ens entren famílies senceres a les vinyes, i com que van en manada, les femelles el que fan és tirar tot el raïm a terra perquè les cries puguin menjar", explica Claret, que lamenta "les destrosses que poden arribar a originar". De fet, durant aquest 2016, des del celler El Molí han fet una valoració dels danys que han comportat les destrosses dels senglars: "els hem comptabilitzat amb 24.000 euros". Per si fos poc, el viticultor també posa de manifest que "l'única vinya centenària que teníem també va ser arrasada per aquests mamífers". Una vinya de la qual se'n fa un vi d'alta gamma que s'està venent al mercat a 22 euros l'ampolla. "Ara, per culpa d'això, ens hem quedat amb molta menys producció", exclama, tot afegint que "no ens havíem trobat mai amb una situació com aquesta".
Amb la voluntat de reduir aquesta plaga cada cop més present a Catalunya, des de la D.O. Pla de Bages s'han dut a terme diverses reunions amb el Departament d'Agricultura de la Generalitat: "la solució que ens donen és controlar els animals a través de la caça", diu Claret, que manifesta que es tracta d'una proposta poc factible, ja que "cada cop hi ha més àrees boscoses, amb molts pins, que potencien la reproducció d'aquests mamífers".
Amb més de 17 hectàrees de vinya, el propietari de la finca està poc esperançat: "hem perdut la confiança que algú ens pugui ajudar. Si volem seguir fent alguna ampolla de vi, ens haurem d'espavilar amb els recursos que tenim", conclou.
"La gent llença les seves deixalles als meus camps"
Josep Cots fa anys que es dedica a conrear cereal –blat i ordi, majoritàriament– en un total de 500 hectàrees que té repartides per Fonollosa, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa, Sant Fruitós de Bages i Callús. A banda, també, de ser el punt de mira de molts porcs senglars ("a l'hora de sembrar busquen la llavor que has plantat i van arrencant tota la terra per a menjar-se la mica de gra que poden trobar-se", explica), un dels problemes més grans amb el qual es troba és amb "l'incivisme i la poca consciència de les persones". "Abans, la majoria de gent tenia arrels a pagès i coneixia què volia dir viure-hi i treballar-hi. Ara, en l'actualitat, les persones han anat perdent el contacte amb aquestes arrels i consideren que els camps són per a passar-hi les estones d'esbarjo, sense tenir en compte que s'hi està conreant alguna cosa", explana, tot exemplificant el raonament amb el fet que "el divertimento de molts individus és córrer amb la moto, la bicicleta o el quad, pels meus conreus". "Quan veig algú que ho fa i li dic, em planta cara, dient que no fa cap mal a ningú, però jo penso que és una falta de respecte molt gran", continua, i es pregunta: "¿en un lloc urbà, això ho faria?". La resposta és retòrica: no. "Si no és el mateix propietari que va a controlar els seus conreus, ningú més hi anirà, perquè la policia rural ja no existeix i la local prou feina té a les ciutats", comenta.
Però el més aparatós amb el que s'ha trobat Cots és amb escombraries. "La gent no va a la deixalleria: m'ho llença al camp", diu, tot afegint que en una ocasió es va trobar amb més de 6 tones de pneumàtics vells. "Un cop aquestes escombraries són al meu camp, el responsable no és qui les ha llençat, sinó el propietari del terreny. I això ja no és només una falta de respecte cap a mi, en aquest cas, sinó que també ho és pel medi ambient", apunta.
El motiu pel qual passa això, a parer seu, és "perquè la gent sap que a la perifèria de les ciutats no hi ha cap control, i això fa que sembli que quan se surt de les urbs ja no hi ha normes ni propietats privades, i tothom pot fer el que vol".
"Estem indefensos davant els preus que marquen els escorxadors que dominen Espanya"
Renovar-se o morir. Aquest podria ser el lema de Joan Tatjé, el propietari de l'única granja de tot Catalunya que cria, fa créixer, prepara i comercialitza colomins, un producte que es podria considerar gourmet, ja que els clients als quals serveix, són, ni més ni menys, que restaurants com El Celler de Can Roca, l'Àbac, Els Casals o el Lluerna.
Però no és amb la cria d'aquets ocells que té problemes, sinó que els seus maldecaps sorgeixen amb els conills que té. "A Catalunya vam ser gairebé els primers que vam fer una cunicultura industrial o semi industrial, i hi havia tota una xarxa d'escorxadors de conills petites que funcionaven bé", explica. La dificultat, però, es va fer palesa quan, a Castella i a Galícia, la cunicultura va passar-se a industrialitzar molt més, fins el punt que "hi ha tres escorxadors a tot Espanya que tenen una posició de domini molt gran en aquest sector", explica. Aquests escorxadors, si no fos pel canvi en el tipus de comerç que ha experimentat la societat –"la gent va al Mercadona i al Carrefour i les botigues perites han anat a menys", exposa Tatjé- no tindrien el protagonisme que tenen. "Els grans comerços el que fan és pactar amb aquests tres escorxadors uns preus per tot l'any. I són ells que, en certa manera, estableixen què ha de valdre el conill a tot arreu". Amb aquestes decisions, segons Tatjé, el que es fa és "passar olímpicament dels costos que pugui tenir el cunicultor i de la pujada o baixada del preu del pinso", i, conseqüentment, el que ha passat és que "molta gent ha hagut de plegar". "Produir un conill costa 1,70 euros i l'any passat el preu estava a 1,30 euros. Com es pot competir amb això?", es pregunta. "Estem totalment indefensos perquè ells marquen el preu i tu, guanyis o no guanyis, o jugues amb aquest preu o plegues", diu.
Per a poder seguir endavant amb el seu negoci, Tatjé ha decidit vendre directament al comprador. "He intentat buscar un valor afegit al meu producte. Hem aprofitat que al Bages hi ha molta gent que ens coneix i gràcies a això puc vendre a les botigues i a restaurants de categoria". Actualment ven el 70% de la seva producció de manera directa, sense intermediaris. "També hem buscat un obrador que ens fa hamburgueses de conill, i d'aquesta manera anem posant valor afegit al nostre producte, ja que vendre els conills als escorxadors era una ruïna i no es podia tirar endavant de cap manera", conclou.
"Tots els ciutadans hauríem de pagar pels danys que causa la fauna salvatge"
Fa tres generacions que la família Casasayas es dedica a l'agricultura. A banda de conrear patates, bròquil, col, enciams i moltes altres hortalisses, el producte estrella que comercialitza són els tomàquets, la mongeta tendra, l'albergínia i el carbassó. Gairebé tota la família està vinculada en el negoci, i són ells mateixos que venen els seus productes en mercats de quilòmetre zero. Igual que Tatjé, els Casasayas han procurat desmarcar-se del monopoli dels grans mercats ("evidentment hem de seguir una mica els preus que hi ha", diu Enric, el pare de la família) apostant "per la qualitat i la frescor del nostre producte, que sempre és de temporada", apunta.
Com en el cas de Josep Cots, l'Enric Casasayas, que és qui regenta el negoci, també es troba amb una fauna salvatge sense escrúpols i amb persones que "no tenen respecte per res", diu. "Constantment m'he de discutir amb tota la gent que entra als nostres camps: gent que decideix anar a passejar els gossos als nostres conreus i que ens ho fa malbé tot", explica, tot preguntant-se: "què faria una persona que treballa en una oficina si jo entrés allà, comencés a saltar per damunt de la seva taula i li estripés els papers que té? Oi que no seria normal? Doncs això és el que ens passa a nosaltres cada dia al camp".
Casasayas exposa que aquesta actitud de molts individus és deguda al fet que el món d'avui en dia està molt reglamentat. "Surts de casa i tanques la porta amb dues voltes de clau; agafes el cotxe i, evidentment, has de fer cas als senyals de trànsit que et trobes, però arribes a les Arnaules, per exemple (que és com s'anomena el seu terreny), i respires: no hi ha cap senyal enlloc, ni ningú que et vigili i sembla que tinguis tota la llibertat del món, però la gent és conscient que allà hi ha persones que hi viuen i que hi treballen. Necessitem el mateix respecte que qualsevol altre", reclama.
L'altre problema amb el qual es troba la família Casasayas és amb la fauna salvatge. "Aquest 2016 els porcs senglars se'ns han menjat més de 10.000 enciams i escaroles", diu. Mostrant-se totalment partidari de replantejar la gestió del bestiar salvatge, el pagès lamenta que la ciutadania consideri que els caçadors "són els dolents de la pel·lícula". "Cada dia, per casa nostra, hi passen porcs senglars, i això vol dir que ens malmetran la collita. Una collita que es convertirà en menjar per a la gent. I la gent, bé que vol menjar, no?", manifesta.
Segons Casasayas, per acabar amb el problema de les destrosses que causen aquests animals "hi hauria d'haver una casella a la declaració de la renda on hi constés que cada ciutadà ha de pagar 50 euros per tots els danys que ha fet la fauna salvatge, ja sigui per un accident de cotxe o per malmetre les collites". I és que, tal com ell mateix explica, "totes les destrosses que fan les assumeix qui les rep, i crec que aquests danys els hauríem de pagar entre tota la societat". Una altra solució que proposa el terratinent de les Arnaules és que "la Generalitat tanqui el bestiar salvatge, perquè, al cap i a la fi, és seu".