30
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:42h
El dia 2 de gener de 1917 va marcar un abans i un després en el municipi bagenc d'Artés. I és que es va produir l'anomenada Revolta dels Burots, un episodi històric que va precipitar l'enderrocament del caciquisme tradicional i les seves estructures bàsiques i que, en conseqüència, va suposar un canvi notable en el panorama social -i, de rebot, laboral- d'aquest poble.
Aquest 2017 farà cent anys d'aquest capítol de la crònica artesenca, i és per això que des del municipi el volen commemorar duent a terme activitats i impulsant propostes que recordin aquest fet històric, que és un dels més importants que ha viscut mai la vila.
Malgrat que des de l'ajuntament i des de la Comissió que s'ha creat expressament per a organitzar les diverses activitats d'homenatge es vol celebrar l'efemèride durant tot el 2017, els actes centrals commemoratius tindran lloc els dies 1 i 2 de gener.
Així doncs, diumenge (dia 1) es donarà el tret de sortida amb una marxa de torxes que estarà acompanyada de teatralitzacions ambientades en l'època en la qual va tenir lloc la revolta i que sortirà des de la Gavarresa per arribar a la plaça dels Escacs. Un cop allà, hi haurà un berenar popular que començarà a dos quarts de sis de la tarda.
El dia 2 serà més mogut. I és que a primera hora del matí (a tres quarts de vuit, concretament) sonarà la sirena de l'antiga Fàbrica Nova (on actualment hi ha el Complex Cultural de Cal Sitjes). Un so que s'anirà repetint al llarg del dia. Seguint amb el programa, a les deu del matí es col·locarà una escultura davant de Cal Sitjes per homenatjar els protagonistes de la revolta. Seguidament, a dos quarts d'una de migdia, les teatralitzacions tornaran a prendre força, i es repetiran a dos quarts de vuit del vespre. Les actuacions finalitzaran amb la crema d'una falla a la Plaça Faura i amb un sopar popular, que començarà a dos quarts de nou.
Més propostes commemoratives
Després d'aquests actes centrals, a Artés encara li quedarà tot un any per seguir commemorant aquesta efemèride amb l'objectiu de donar-la a conèixer. Des de la Comissió oberta que està organitzant i coordinant els diferents actes, s'ha procurat estructurar el Centenari dividint l'any per trimestres. Tots ells, tractaran d'una temàtica diferent.
Així doncs, les activitats estaran centrades, a part d'explicar els fets propis de la Revolta desls Burots, a intentar aproximar i reproduir com es vivia fa cent anys i comparar-ho amb les condicions actuals. És per això que del gener fins al març es vol reflexionar en com era la vida política un segle enrere. De l'abril al juny es parlarà del món laboral de l'època. Del juliol al setembre la temàtica se centrarà en el món educatiu, cultural i d'oci i, finalment, en el darrer trimestre, es tractarà el món domèstic.
Durant el gener del 2018 també es faran actes de cloenda del Centenari. Les activitats seran, en general, xerrades, exposicions, projeccions de pel·lícules i sortides per a cada tema. A més, el primer diumenge de cada mes es faran visites guiades pels escenaris de la Revolta. Es sortirà a les onze del matí des del Museu d'Història d'Artés.
A banda dels diferents actes commemoratius, des de la Comissió s'està gravant un documental que explicarà els fets viscuts a Artés ara fa cent anys, que veurà la llum durant aquest 2107. Des de l'ajuntament es posa de manifest que hi ha altres projectes que s'han de desenvolupar, com per exemple, el d'editar un llibre amb material històric nou o fer uns itineraris senyalitzats explicant els fets en els diferents escenaris.
La Revolta dels Burots
Tot va començar a finals del segle XIX, quan la fàbrica tèxtil Can Berenguer d'Artés va posicionar-se com un dels motors de l'economia del poble, monopolitzant la mà d'obra industrial de la vila. La fàbrica en qüestió va constituir el pas d'una societat pràcticament agrícola a una d'industrial, amb característiques molt semblants a les d'una colònia fabril.
Davant d'aquesta nova situació -que també es va donar en molts altres punts de Catalunya- va néixer l'anomenat moviment obrer, que protagonitzava, sovint, accions de protesta davant les seves condicions laborals. Amb l'objectiu de tenir controlats els treballadors, les diverses patronals -també Can Berenguer- van començar a desenvolupar el caciquisme, un fenomen consistent en el control absolut del poder local -tant públic com religiós- per part de l'elit. A Artés aquest poder l'ostentaven els germans Berenguer, propietaris de la fàbrica, que van dur a terme accions com l'enderrocament de l'església vella l'any 1912; el tancament de l'Orfeó Artesenc (que era on es reunien els que no estaven d'acord amb les polítiques dels germans); la coacció de vot, i l'abús dels obrers, entre d'altres.
Veient que la situació d'opressió i de misèria cada cop era més latent entre els treballadors, la situació va explotar quan, a causa del dèficit econòmic que patia l'ajuntament (governat a l'ombra pels mateixos Berenguer), es va demanar als vilatans un nou impost sobre els consums, anomenat burot. De fet, a les persones que l'havien de cobrar se'ls anomenava, també, burots.
L'impost va entrar en vigor el dia 2 de gener del 1917, però, estant-hi en contra tota la població, nombrosos comerciants, pagesos i més de set-cents obrers de Can Berenguer es van declarar en vaga, concentrant-se davant de les casetes on els burots s'esperaven per a cobrar, fins que finalment les van incendiar.
La revolta no va minvar fins que no es va retirar el nou impost i fins que l'alcalde no va dimitir. El dia 5 de gener tot va tornar a una certa normalitat, però els obrers, cansats de l'opressió, van fundar una associació obrera per a defensar els seus drets i els seus interessos. Cal destacar, també, que molts treballadors no van tornar a tascar a Can Berenguer, i van tirar endavant la Fàbrica Nova (La Tèxtil d'Artés), que actualment és on hi ha el Complex Cultural de Cal Sitjes.
La Revolta dels Burots, que així és com s'anomena aquest episodi històric, va marcar, per a la ciutadania artesenca, l'enderrocament del caciquisme i una concepció de la política i de l'economia.
Aquest 2017 farà cent anys d'aquest capítol de la crònica artesenca, i és per això que des del municipi el volen commemorar duent a terme activitats i impulsant propostes que recordin aquest fet històric, que és un dels més importants que ha viscut mai la vila.
Malgrat que des de l'ajuntament i des de la Comissió que s'ha creat expressament per a organitzar les diverses activitats d'homenatge es vol celebrar l'efemèride durant tot el 2017, els actes centrals commemoratius tindran lloc els dies 1 i 2 de gener.
Així doncs, diumenge (dia 1) es donarà el tret de sortida amb una marxa de torxes que estarà acompanyada de teatralitzacions ambientades en l'època en la qual va tenir lloc la revolta i que sortirà des de la Gavarresa per arribar a la plaça dels Escacs. Un cop allà, hi haurà un berenar popular que començarà a dos quarts de sis de la tarda.
El dia 2 serà més mogut. I és que a primera hora del matí (a tres quarts de vuit, concretament) sonarà la sirena de l'antiga Fàbrica Nova (on actualment hi ha el Complex Cultural de Cal Sitjes). Un so que s'anirà repetint al llarg del dia. Seguint amb el programa, a les deu del matí es col·locarà una escultura davant de Cal Sitjes per homenatjar els protagonistes de la revolta. Seguidament, a dos quarts d'una de migdia, les teatralitzacions tornaran a prendre força, i es repetiran a dos quarts de vuit del vespre. Les actuacions finalitzaran amb la crema d'una falla a la Plaça Faura i amb un sopar popular, que començarà a dos quarts de nou.
Més propostes commemoratives
Després d'aquests actes centrals, a Artés encara li quedarà tot un any per seguir commemorant aquesta efemèride amb l'objectiu de donar-la a conèixer. Des de la Comissió oberta que està organitzant i coordinant els diferents actes, s'ha procurat estructurar el Centenari dividint l'any per trimestres. Tots ells, tractaran d'una temàtica diferent.
Així doncs, les activitats estaran centrades, a part d'explicar els fets propis de la Revolta desls Burots, a intentar aproximar i reproduir com es vivia fa cent anys i comparar-ho amb les condicions actuals. És per això que del gener fins al març es vol reflexionar en com era la vida política un segle enrere. De l'abril al juny es parlarà del món laboral de l'època. Del juliol al setembre la temàtica se centrarà en el món educatiu, cultural i d'oci i, finalment, en el darrer trimestre, es tractarà el món domèstic.
Durant el gener del 2018 també es faran actes de cloenda del Centenari. Les activitats seran, en general, xerrades, exposicions, projeccions de pel·lícules i sortides per a cada tema. A més, el primer diumenge de cada mes es faran visites guiades pels escenaris de la Revolta. Es sortirà a les onze del matí des del Museu d'Història d'Artés.
A banda dels diferents actes commemoratius, des de la Comissió s'està gravant un documental que explicarà els fets viscuts a Artés ara fa cent anys, que veurà la llum durant aquest 2107. Des de l'ajuntament es posa de manifest que hi ha altres projectes que s'han de desenvolupar, com per exemple, el d'editar un llibre amb material històric nou o fer uns itineraris senyalitzats explicant els fets en els diferents escenaris.
La Revolta dels Burots
Tot va començar a finals del segle XIX, quan la fàbrica tèxtil Can Berenguer d'Artés va posicionar-se com un dels motors de l'economia del poble, monopolitzant la mà d'obra industrial de la vila. La fàbrica en qüestió va constituir el pas d'una societat pràcticament agrícola a una d'industrial, amb característiques molt semblants a les d'una colònia fabril.
Davant d'aquesta nova situació -que també es va donar en molts altres punts de Catalunya- va néixer l'anomenat moviment obrer, que protagonitzava, sovint, accions de protesta davant les seves condicions laborals. Amb l'objectiu de tenir controlats els treballadors, les diverses patronals -també Can Berenguer- van començar a desenvolupar el caciquisme, un fenomen consistent en el control absolut del poder local -tant públic com religiós- per part de l'elit. A Artés aquest poder l'ostentaven els germans Berenguer, propietaris de la fàbrica, que van dur a terme accions com l'enderrocament de l'església vella l'any 1912; el tancament de l'Orfeó Artesenc (que era on es reunien els que no estaven d'acord amb les polítiques dels germans); la coacció de vot, i l'abús dels obrers, entre d'altres.
Veient que la situació d'opressió i de misèria cada cop era més latent entre els treballadors, la situació va explotar quan, a causa del dèficit econòmic que patia l'ajuntament (governat a l'ombra pels mateixos Berenguer), es va demanar als vilatans un nou impost sobre els consums, anomenat burot. De fet, a les persones que l'havien de cobrar se'ls anomenava, també, burots.
L'impost va entrar en vigor el dia 2 de gener del 1917, però, estant-hi en contra tota la població, nombrosos comerciants, pagesos i més de set-cents obrers de Can Berenguer es van declarar en vaga, concentrant-se davant de les casetes on els burots s'esperaven per a cobrar, fins que finalment les van incendiar.
La revolta no va minvar fins que no es va retirar el nou impost i fins que l'alcalde no va dimitir. El dia 5 de gener tot va tornar a una certa normalitat, però els obrers, cansats de l'opressió, van fundar una associació obrera per a defensar els seus drets i els seus interessos. Cal destacar, també, que molts treballadors no van tornar a tascar a Can Berenguer, i van tirar endavant la Fàbrica Nova (La Tèxtil d'Artés), que actualment és on hi ha el Complex Cultural de Cal Sitjes.
La Revolta dels Burots, que així és com s'anomena aquest episodi històric, va marcar, per a la ciutadania artesenca, l'enderrocament del caciquisme i una concepció de la política i de l'economia.