Clàssica

Un repte assolit amb bona nota

La Coral Escriny i la Camerata Bacasis van assolir un gran èxit la passada nit de Nadal amb la seva versió del "Messiah" de Händel

| 28/12/2016 a les 13:38h
Arxivat a: Cultura i Espectacles, coral Escriny, Camerata Bacasis, clàssica, música
Coral Escriny i Camerata Bacasis durant la interpretació del «Messies» | Bernat Bozzo
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels concerts més esperats de la programació nadalenca al Bages era l'anunciada interpretació del Messies (sense l'article determinat que sovint hom afegeix al títol, si volem ser respectuosos amb l'original händelià) a càrrec de la Coral Escriny i el conjunt de cambra Camerata Bacasis. Una producció d'alta volada i a l'abast de poques formacions musicals del nostre àmbit territorial que no va decebre les expectatives generades. 

Una formació en auge

Ja fa temps que els cantaires de Santpedor, sota la batuta de Marc Reguant, exhibeixen una nodrida concurrència de veus (gran part d'elles ben educades) i un esplèndid estat de forma que els han permès assolir fites musicals destacables com ara les passades produccions del Magnificat de John Rutter o A Ceremony of Carols de Benjamin Britten, entre d'altres. Una trajectòria que els situa, a dia d'avui, al capdavant de les formacions corals de la nostra comarca i com una de les entitats musicals artísticament més destacades de la denominació d'origen de la Catalunya Central. 

A les portes d'acomplir el seu mig segle de vida, la coral santpedorenca s'ha aventurat a enfrontar-se a una de les cimes universals del repertori coral, l'oratori Messiah de Georg Friedrich Händel, un repte que d'entrada podria semblar un pèl temerari però que, a jutjar pel bon rendiment exhibit en la seva estrena, la passada nit de Nadal, és digne d'elogi i de la més sincera enhorabona. Si bé és cert que del total de la partitura händeliana van abordar-ne només la meitat dels seus números originals, la intensitat, l'entrega i el rigorós treball realitzat van confluir en un resultat francament excepcional.   

Un obra colossal

L'oratori Messies és fruit del viatge realitzat pel compositor anglogermànic a Dublín, durant l'hivern de 1741 i fins l'estiu de 1742, com a conseqüència de la invitació del duc de Devonshire, que al seu torn era Lord Lloctinent d'Irlanda. Händel, que s'havia distingit com a compositor d'òperes i d'obres de circumstància d'ençà del seu establiment a la capital britànica (la tardor del 1712), es trobava ara en un període de neguit i d'incertesa, ja que semblava haver perdut el favor del públic anglès per les seves obres dramàtiques, fins al punt d'haver-se plantejat la possibilitat d'abandonar el país. No obstant, l'estrena del seu nou oratori a la capital irlandesa va suposar un gran èxit de públic i de crítica, cosa que es desprèn de l'anunci de l'època on s'advertia a les dones que acudissin al teatre sense els cèrcols (de les faldilles) i els homes sense espases per tal de poder-s'hi encabir. Tot i que la posterior estrena londinenca (1743) no va reeixir tant com la dublinesa, d'ençà del 1749 l'obra es va interpretar anualment amb un èxit creixent al Convent Garden i serà, precisament, amb motiu d'una d'aquestes interpretacions, el 6 d'abril de 1759, quan es va poder veure públicament a Händel per darrer cop, ja llavors plenament cec i molt malmès.     

Malgrat que Händel va concebre aquest oratori sacre com una obra per a la Pasqua de Resurrecció - totes les interprtetacions que va fer-ne en vida van ser durant els mesos de març i abril-, després de la seva mort, en l'àmbit anglosaxó, es va establir la costum d'interpretar-lo pels vols de Nadal, tradició que s'expandí arreu i ha arribat fins als nostres dies amb plena vigència (enguany, a Barcelona, la setmana prèvia a Nadal se n'han pogut escoltar fins a 5 produccions diferents). És per això que el tió nadalenc no podia cagar-nos un millor present musical per a la comarca que aquest colossal monument coral, produït i brillantment interpretat per formacions de casa. 

El llibretista Charles Jennens fou l'encarregat de compilar els textos sacres del "Messies" i estructurar-los en tres parts. En la primera es presenta l'anunci del pla redemptor de Déu, amb la història del naixement de Crist. L'assumpte de la segona part aborda la redempció a través del sacrifici de Jesús, el rebuig de la humanitat a aquest sacrifici i, després del sofriment, la victòria de la resurrecció. La tercera i última part tracta de la victòria sobre la mort, així com de la redempció i la resurrecció. Segons sembla, Händel va compondre la seva partitura en 24 dies, del 22 d'agost al 14 de setembre de 1741, malgrat que en les diverses interpretacions que en va fer modifiqués reiterades vegades alguns dels seus passatges.   

Un lluït concert

Ja d'ençà de la seva primera intervenció coral (And the Glory of the Lord), la seixantena llarga de cantaires santpedorencs van posar de manifest la seva potent musculatura amb una emissió nítida, compacta i d'una gran ductilitat, capaç de coronar amb rotunditat els cims més lluminosos dels pentagrames händelians, de submergir-se amb expressivitat en les atmosferes més denses i d'abordar amb seguretat i precisió – tret d'anecdòtiques vacil·lacions en la corda masculina- els virtuosos passatges del seu contrapunt més intricat. El jove director va optar per una lectura enèrgica i emfàtica, amb uns tempi majoritàriament ràpids, a voltes fins i tot accelerats ("And He shall purify" / "Hallelujah"), cosa que no va posar les coses més fàcils als aplicats cantors, els quals van oferir en tot moment un gran rendiment. Al seu torn, els joves músics de la Camerata Bacasis van demostrar el seu talent i bon ofici amb una lluïda execució de les parts instrumentals de la partitura, gairebé sempre ben conjuntades amb les veus. 

Pel que respecta als solistes vocals (al programa de mà vam trobar a faltar-hi els seus noms), dins d'una correcció general, vam poder escoltar actuacions discretes i d'altres de més reeixides. Entre aquestes darreres, és de justícia destacar la memorable interpretació del baix Lluís Calvet, el qual va bordar totes les seves intervencions i, molt especialment, la seva contundent pàgina conclusiva "The trumpet shall sound", amb menció especial també per a la trompeta solista. Entre les veus femenines, Marisa Badia, a banda d'exhibir un vigorós instrument, va demostrar gran dosis d'intuïció, intensitat i agilitat musicals que van fer les delícies del públic en la lluïda pàgina "Rejoice greatly, o daughter of Zion". 

No obstant reconèixer el gran esforç que ha suposat aquesta selecció de l'extens oratori, alguns espectadors no vam poder oblidar gran part dels números descartats, com ara el deliciós "For unto Us a Child Is Born", tan escaient en aquest dia de l'estrena. I és que, tractant-se de Händel i del "Messies", allò de "lo bueno, si breve, dos veces bueno" no acaba d'acomplir-se mai. Tanmateix, a la vista dels bons resultats artístics i de l'èxit de públic obtingut (les localitats per a la segona funció, prevista pel 8 de gener, ja estan exhaurides), alguns melòmans ja hem escrit als Reis d'Orient demanant-los la versió complerta, ja sigui per a la propera Pasqua o pel Nadal vinent. I posats a demanar, per què no, que sigui al Teatre Kursaal. Se'ns dubte, la iniciativa i els mèrits artístics assolits ho justifiquen plenament.

COMENTARIS

El determinant respectuós
Anònim, 28/12/2016 a les 23:00
+1
-4
L'Ovidi, quan parla DEL Messies, també hi posa un determinant, en aquest cas en forma de contracció amb una preposició. Si cal parlar com ell proposa, hauríem de parlar DE Messies, no pas DEL. Deixant de banda que els qui parlem llengües romàniques sempre posem article davant de noms anglogermànics que no en porten i no passa res (em vénen al cap l'Star Wars, el Tristany i Isolda o els Metallica) no cal fer escarafalls per una nimietat com aquesta, però si en fas, com a mínim predica amb l'exemple.

Dit això, enhorabona per la crítica i, sobretot, enhorabona pel concert.
D'articles i esmenes
Ovidi de Cardona, 29/12/2016 a les 11:52
+5
-2
Tot i que no tinc per costum respondre a anònims, considero la puntualització prou interessant com fer-ne excepció.

La qüestió "Messies" versus "El Messies" no és un assumpte formal ni per buscar-hi tres peus al gat. En primer lloc, fer l'aclariment, que en cap cas l'apunt del meu comentari no es referia a l'ús de l'article acompanyant el nom, sinó a la seva inclusió en el mateix títol. En segon lloc, incidir en el fet que Jennens i Händel, amb el seu plantejament de l'obra, van cercar una contemplació el màxim d'àmplia possible de la idea messiànica de redempció; anomenant l'obra "El Messies" s'estreny el focus de concentració sobre la història de Jesucrist, d'allò general a allò particular. Pot semblar una qüestió trivial, i més en els temps de degradació semàntica en que vivim, tanmateix hi ha força bibliografia al respecte sobre l'assumpte. Dit això, el meu comentari (entre parèntesi), lluny de voler censurar res, tan sols volia incidir en aquest l'aspecte originari del títol (“Messiah i no “The Messiah”), sense cap ànim d'ofendre ni molestar a ningú.

Sobre l'ús de la contracció, benvolgut anònim, una cosa és incloure l'article com a part del títol i altra ben diferent en referència a aquest, on està plenament justificat el seu ús gramaticalment . D'aquí que utilitzem la contracció o la fórmula determinant + article quan parlem del “Guernica”, de la “Seu de Manresa” o bé del “F.C. Barcelona”, sense que això signifiqui que haguem d'incloure l'article al propi nom (que parlem del Josep Maria, no vol dir que en el seu DNI hi hagi de constar “El Josep Maria”).

Posats a esmenar, aprofito l'avinentesa per corregir dates errònies, car totes aquelles que consten com a 1900, en realitat haurien de constar com a 1700. I'm sorry, al redactar-ho diguera tenir una part del subconscient rondant pel segle XX.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Les activitats de Nadal i de la Marató e TV3 centren el cap de setmana | Àlex Gómez Ribera
01/01/1970
Del divendres 15 al diumenge 17 de desembre
01/01/1970
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 15
Acte de Junts per Catalunya a Sant Vicenç de Castellet | JxCat
Joan Baptista, Ana C. Querol i Marc Parés durant l'acte de Catalunya en Comú | CEComú
Furgoneta de Cs repartint bufandes gratis aparcada al pati del Kursaal on havien de cantar els nens | Pere Fontanals
Pere Fontanals | 2 comentaris
01/01/1970
La pantalla gegant al passeig, les furgonetes i el muntatge de seguretat van impossibilitar que els nens i nenes cantessin on tenien programat des de feia temps
01/01/1970
A càrrec de Marc Tienda, Mariona Homs i Bernat Picornell
01/01/1970
Joan Mena sera a Manresa, divendres, Marta Ribas, a Sant Joan diumenge, i Marc Parés, a Navarcles dilluns
«Els tres aniversaris» es veurà al Kursaal a primers de desembre | Promocional
01/01/1970
Al Kursaal, el diumenge 17 de desembre