La difícil justificació de l’Escorxador per mantenir-se a l’elit

Escorxador de Manresa en l'actualitat.

El passat 28 de juny Manresainfo destapava la informació de que, degut a les darreres intervencions de rehabilitació i condicionament sofertes, l’Escorxador de Manresa queia del llistat dels 150 millors elements del patrimoni industrial de Catalunya en l’actualització que el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) pretenia presentar públicament passat vacances -vegeu notícia.

Els arguments que sustentaven aquesta decisió, segons fonts del museu, era que la seva reconversió en biblioteca universitària li havia fer perdre la seva singularitat i que els seus tractaments interiors, tant de les parets com de la coberta, en desvirtuen el seu ús original. El mateix informe destaca que la substitució d’alguna nau i edificació annexes per edificis moderns no han fet més que ‘accentuar el despropòsit’.

Malgrat que algunes informacions posteriors aparegudes a altres mitjans han pogut donar a entendre el contrari, la caiguda de l’Escorxador de Manresa de la llista de millors elements és una decisió ferma, tal i com han confirmat fonts del mNACTEC a Manresainfo. Dels 150 elements que hi ha ara mateix només n’hi ha un que ‘balla’ a l’espera dels darrers informes i aquest no és l’Escorxador manresà.

En un reportatge d’avui mateix a Regió7, la regidora d’Urbanisme, Àngels Mas, -vegeu notícia- mostra el seu desacord amb la caiguda de l’Escorxador de la llista dels millors elements del patrimoni industrial i argumenta que el valor patrimonial d’un element no es pot fer en funció de considerar-lo ‘objecte d'admiració, com si fos una pintura, i no d'utilització’ i que la superfície utilitzable de l’Escorxador es va doblar amb la intervenció de manera que molta més gent tingués accés a la cultura mitjançant la biblioteca. Fonts del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya han destacat que la seva valoració no ha de prioritzar la funcionalitat d’un element analitzat sinó el manteniment de la seva singularitat original.


Comparativa interiors de l'Escorxador de Reus i del de Manresa.

Fent una breu repassada per altres escorxadors del país, tots ells amb reutilització de l’interior i algun d’ells molt més petit que el de Manresa, en destaquen característiques comuns de conservació de l’entorn que no s’han respectat a Manresa. Els criteris de restauració de l’ICOM, arreu del món, és que mai s’unifiquin els materials ni que es vulgui amagar allò antic amb elements moderns. L’’Escorxador de Manresa no fa aquesta diferenciació ni en els interiors (vegeu foto comparativa amb l’Escorxador de Reus) ni en els exteriors. A l’interior es va decidir no mantenir les columnes de ferro ni les encavallades de fusta en el seu estat i color original i es va pintar tot de blanc; a l’exterior es van derruir naus i edificacions annexes que en comptes de reforçar el paper patrimonial de la nau principal, li va fer perdre bona part de la seva identitat original amb els edificis moderns que s’hi van construir dins del mateix conjunt.

Segueixen imatges d'altres escorxadors del país que mantenen el seu nom a l'elit del patrimoni industrial de Catalunya.