09
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
22:32h
Les dones a l'esquerra i els homes a la dreta. El pastor, vingut de fora de Manresa per a l'ocasió, aixeca les mans i diu "al·leluia" i tothom respon "al·leluia", i diu "amén" i la sala s'omple d'"amén". No hi ha temps per massa lectures de llibres sagrats al culte de l'Església Evangèlica de Filadèlfia de Manresa. El pastor, micròfon en mà i amb les tecles lleugeres d'un piano de fons, exhorta contínuament els assistents a creure en Déu, a fer el bé, a respectar el pare i la mare...
Uns assistents que, en aquesta ocasió, comparteixen cerimònia amb l'alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, "per primera vegada en els 38 anys que fa que vàrem fundar l'església a Manresa", recorda un dels testimonis que han pujat al faristol a compartir la seva experiència. Ho diu sense que soni a retret. I saluda, mirant a les bancades de la seva dreta, la regidora de Cohesió social, Mercè Rosich, que també ha assistit a l'acte amb una desena d'acompanyants paios, inclosos els periodistes, que lluny de trencar l'harmonia gitana, s'hi fonen. No és estrany veure paios a les cerimònies pentecostals de l'església, però tampoc no és freqüent.
I en Jaume comparteix des de l'altar que ser gitano és també respectar l'autoritat, i mirant el cap de la Policia Local Jordi Mora, afegeix "encara que soni estrany que un gitano es posi del costat de la policia". "Estem agraïts amb les visites", agafa el relleu el pastor, "però encara estem més agraïts de qui ens visita cada dia, sense faltar ni una vegada". "Estem agraïts al Senyor". I torna la música, i torna el testimoni d'un altre "germà", i finalment, sí, el pastor pren la paraula per parlar de Déu, "seran només deu minuts". I compleix la promesa.
Al final, l'alcalde puja i s'excusa. "Els que han parlat abans ho fan molt millor que jo", comença. Reflexiona sobre una Manresa moderna que, "amb molt poques excepcions", conviu i comparteix per sobre de creences, origens i cultures. Des del públic li canten un "és cert" amb la mateixa tonada que deien els "amén" poc abans. L'alcalde felicita el poble gitano pels 600 anys que fa que van arribar a Catalunya, que, en definitiva, era el motiu de la visita, i els convida a participar activament en els actes dels 500 anys de l'estada de Sant Ignasi a la ciutat.
... "Hemos venido a alabar a Dios", "hemos venido a alabar a Diooos", i la música torna per última vegada abans d'acabar el culte.
600 anys del poble gitano a Catalunya. Un poble dins un país
La Generalitat de Catalunya va decidir enguany commemorar l'arribada dels primers gitanos a terres catalanes, en concret l'any 1415, a la ciutat de Perpinyà, pertanyent en aquell moment al Principat de Catalunya. A partir d'aquell moment hi haurà altres mencions ja més sovintejades en relació a l'arribada o pas pel territori català de més població gitana (1447, 1460, 1470...)
El lema triat per part del govern català per tal de recordar aquest fet ha estat: 600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins un país, amb un acte inicial que va tenir lloc al Palau de la Generalitat a finals de març, amb presència de diverses autoritats i representants de la comunitat gitana de Catalunya.
Uns assistents que, en aquesta ocasió, comparteixen cerimònia amb l'alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, "per primera vegada en els 38 anys que fa que vàrem fundar l'església a Manresa", recorda un dels testimonis que han pujat al faristol a compartir la seva experiència. Ho diu sense que soni a retret. I saluda, mirant a les bancades de la seva dreta, la regidora de Cohesió social, Mercè Rosich, que també ha assistit a l'acte amb una desena d'acompanyants paios, inclosos els periodistes, que lluny de trencar l'harmonia gitana, s'hi fonen. No és estrany veure paios a les cerimònies pentecostals de l'església, però tampoc no és freqüent.
I en Jaume comparteix des de l'altar que ser gitano és també respectar l'autoritat, i mirant el cap de la Policia Local Jordi Mora, afegeix "encara que soni estrany que un gitano es posi del costat de la policia". "Estem agraïts amb les visites", agafa el relleu el pastor, "però encara estem més agraïts de qui ens visita cada dia, sense faltar ni una vegada". "Estem agraïts al Senyor". I torna la música, i torna el testimoni d'un altre "germà", i finalment, sí, el pastor pren la paraula per parlar de Déu, "seran només deu minuts". I compleix la promesa.
Al final, l'alcalde puja i s'excusa. "Els que han parlat abans ho fan molt millor que jo", comença. Reflexiona sobre una Manresa moderna que, "amb molt poques excepcions", conviu i comparteix per sobre de creences, origens i cultures. Des del públic li canten un "és cert" amb la mateixa tonada que deien els "amén" poc abans. L'alcalde felicita el poble gitano pels 600 anys que fa que van arribar a Catalunya, que, en definitiva, era el motiu de la visita, i els convida a participar activament en els actes dels 500 anys de l'estada de Sant Ignasi a la ciutat.
... "Hemos venido a alabar a Dios", "hemos venido a alabar a Diooos", i la música torna per última vegada abans d'acabar el culte.
600 anys del poble gitano a Catalunya. Un poble dins un país
La Generalitat de Catalunya va decidir enguany commemorar l'arribada dels primers gitanos a terres catalanes, en concret l'any 1415, a la ciutat de Perpinyà, pertanyent en aquell moment al Principat de Catalunya. A partir d'aquell moment hi haurà altres mencions ja més sovintejades en relació a l'arribada o pas pel territori català de més població gitana (1447, 1460, 1470...)
El lema triat per part del govern català per tal de recordar aquest fet ha estat: 600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins un país, amb un acte inicial que va tenir lloc al Palau de la Generalitat a finals de març, amb presència de diverses autoritats i representants de la comunitat gitana de Catalunya.
Un dels «germans», en Joanitu, dirigeix unes paraules als assistents. Foto: Pere Fontanals