L'AntiGravity està agafant embranzida a la comarca del Bages. Aquesta disciplina esportiva creada per l'americà Christopher Harrison arrel d'unes lesions que va patir al genoll s'està convertint en una activitat no només de lleure sinó també de rehabilitació, sobretot per aquelles persones que pateixen problemes d'esquena. Harrison és un exballarí i coreògraf de Broadway que l'any 1991 va formar el grup d'espectacles aeris AntiGravity. Lesionat dels genolls, l'esportista va decidir rehabilitar-se mitjançant el pilates i el ioga i va introduir, l'any 2006, les tècniques que havia practicat durant la seva recuperació en els seus equipaments de circ aeri. Així doncs, i sense acabar-ne de ser conscient, va crear escola, provocant que diversos professionals del món s'interessessin per aquella nova disciplina que, desafiant la gravetat, permetia a qui la practicava, dur a terme un gran ventall de moviments en suspensió com si estigués penjat d'un trapezi.
Malgrat la seva lenta incorporació a l'Estat espanyol actualment hi ha una trentena de clubs que ofereixen l'AntiGravity –que així és com s'anomena la disciplina-, un dels primers dels quals va ser el Crossfit Manresa, que actualment és la seu central d'aquest programa esportiu a tot Espanya. Tot això va ser gràcies al manresà Jonatan Cañada, que actualment és el master developer (és a dir, el promotor principal) d'AntiGravity a Catalunya i Espanya i també a Andorra i França. "El meu primer contacte amb les hamaques d'AntiGravity va ser a Tailàndia", explica Cañada: "allà hi vaig anar a fer un curs intensiu de vint-i-un dies perquè diversa gent relacionada ja amb la companyia que promovia la disciplina em van proposar de formar-ne part". De fet, el manresà ja havia destacat anteriorment en el món de l'esport proclamant-se vint vegades campió del món d'aeròbic. "Un cop vaig deixar de competir vaig començar a tenir molts pinçaments a l'esquena i a quedar-me clavat constantment", explica Cañada, que afegeix que "als dos dies de ser a Tailàndia practicant l'AntiGravity el dolor pràcticament era inexistent fins que vaig aconseguir rehabilitar per complet la meva esquena".
Sense més dilació i amb la voluntat de treballar per donar a conèixer la disciplina que li havia permès desfer-se de les dolències que tant temps havia arrossegat, el gimnasta manresà va començar a oferir cursos a gent de Catalunya i Espanya i, posteriorment, a Andorra i França. En el primer curs que va fer hi va participar Meritxell Fusté, també nascuda a la capital del Bages i actual instructora d'AntiGravity al Crossfit Manresa. "De seguida que el vaig provar vaig veure que es tractava d'una manera de treballar molt diferent. El fet de dur a terme els exercicis en una hamaca fa que es realitzi un treball molt important d'alineació, de control i de consciència del propi cos", comenta Fusté, que posa èmfasi en el fet que "el cos ha d'estar sempre actiu per a mantenir l'hamaca en tensió i poder treballar correctament".
El que fa més especial aquesta disciplina, però, és el fet que es duen a terme inversions. És a dir, que la gent que la practica, es posa del revés. "La inversió és molt important perquè permet la regeneració de la sang del cervell i també fa arribar sang nova a llocs del cos que, pel fet d'estar drets, és difícil que ens hi arribi". Les inversions, que tan populars són en el món del ioga, tenen un avantatge si es fan amb AntiGravity: "com que estàs suspès a l'hamaca, el cos no fa força contra el terra i no hi ha compressió. Això permet alliberar la columna vertebral i permet que es creï espai en els discos intervertebrals", explana la instructora manresana.
Recuperar la consciència cos-ment
El curs passat Fusté impartia classes d'AntiGravity a un total de 20 persones, que aquest any s'han convertit en 60. "Les persones que venen són incondicionals; em manifesten haver notat canvis en el seu cos però també en les seves actituds del dia a dia", diu Fusté, que afegeix que "és molt important donar estímuls diferents al cos perquè reaccioni, canviï i, fins i tot, millori, ja que sense canvis, el cos no avança".
Una de les qualitats que se li atribueix a aquesta manera de treballar és la de la neuroplasticitat. I és que, tal com explica Meritxell Fusté "el que es busca amb l'AntiGravity és recuperar una sèrie de moviments que quan érem petits fèiem de manera espontània i a mida que ens anem fent grans anem perdent". Es tracta, per exemple, dels balancejos: "el fet de moure's sense un aparent control; el fet d'estar inestables i de buscar l'equilibri fa que el cos creï unes connexions sinàptiques que permeten que la gent s'orienti i equilibri el seu cos mentre està en moviment". I això "és extrapolable a la vida real: les persones es tornen més flexibles i estan més obertes al canvi", conclou la instructora.
