26
de juny
del
2009
L’Ajuntament de Manresa ha iniciat la renovació de la imatge del patrimoni cultural i turístic de la ciutat. Es tracta d’un projecte que inclou la renovació de la senyalització turística i patrimonial existent i la instal•lació progressiva de nous elements de senyalització.
De moment, s’han produït els plafons de senyalització turística exteriors i interiors dels principals punts d’interès dels sectors sud i est de les muralles, aprofitant que en aquests indrets, recentment, s’hi han realitzat o estan encara en curs intervencions de reforma urbana importants, contribuint a la millora del paisatge urbà. Alguns d’aquests plafons ja han estat instal•lats mentre que altres estan pendents de la finalització de les obres per poder ser instal•lats.
Aquesta actuació forma part d’un projecte que s’ha plantejat en tres fases:
- Fase 1. Anys 2008-09: La primera fase s’ha desenvolupat entre el 2008 i el 2009 i ha consistit en l’elaboració del projecte d’imatge de la senyalització turística de Manresa i la seva aplicació a la Ruta de les Muralles.
- Fase 2. Anys 2009-10: En els propers anys, i en diverses fases, s’executarà la senyalització de la resta de rutes i del seu patrimoni associat: Ruta del Camí de Sant Jaume, entrades pels pelegrins; Ruta Medieval. (La Seu, el c/ del Balç la Sèquia); Ruta Ignasiana i Barroca; Ruta Industrial i Modernista; Ruta de Natura i cultura (la riera de Rajadell).
- Fase 3. Anys 2010-11: Senyalització d’orientació del trànsit de visitants en els punts estratègics de la ciutat. Aquesta senyalització està pensada per ser instal•lada en punts centrals de la ciutat, en indrets que són nòduls dels diferents itineraris com ara la plaça Sant Domènec o la plaça Sant Ignasi, i en els espais d’arribada de visitants, com la plaça de la Reforma, davant de l’estació de la Renfe, o bé l’estació d’autobusos.
Fins al moment, s’ha treballat en les dues línies proposades per la primera fase del projecte:
- Imatge de la senyalització turística de Manresa: S’ha realitzat un estudi per a una nova imatge del patrimoni cultural i turístic de Manresa que li atorgui personalitat i faciliti la comunicació i la informació a l’entorn del patrimoni. Aquest estudi contempla la redacció d’un llibre d’estil d’aplicació d’aquesta nova imatge: Material imprès: fulletons, llibrets, pòsters,...; Elements de senyalització: direccionals, d’interpretació dels monuments i de situació. L’estudi preveu, finalment, la situació dels plafons i suports dins la trama urbana, sempre tenint present que el visitant farà els itineraris a peu.
- Senyalització de la Ruta de les Muralles: La senyalització aplicada a la Ruta de les Muralles complementa, per l’època i proximitat, les actuacions que es porten a terme dins el Pla de Foment “L’esplendor medieval de Manresa i el Bages”. Amb aquesta aplicació s’han senyalitzat els elements més singulars que es conserven de les muralles, aprofitant que han estat objecte d’intervenció arquitectònica per a la seva recuperació o posada en valor, i s’han preparat els plafons que han d’anar als trams on s’ha d’intervenir properament.
Nova senyalització a vuit indrets
De moment, s’han produït els següents plafons:
- A la Torre de Sobrerroca:
De moment, s’han produït els següents plafons:
- A la Torre de Sobrerroca:
- Un tòtem exterior, arran de la porta d’accés a la torre, per a tots els visitants i els vianants en general, amb el nom de la torre, les dades principals i una informació general.
- Tres plafons interiors però amb tractament d’exteriors, ja que la torre no té coberta i hi plou a dins, un a la planta baixa i un a cada replà de l’escala d’accés al terrat, amb explicació sobre les dades històriques, les formes de construcció i els usos de la torre al llarg dels segles, i la seva integració en el portal de Sobrerroca.
- Un plafó faristol a la terrassa superior amb indicacions sobre els elements de referència que des d’allà es contemplen i que remeten al paisatge de la ciutat medieval.
- Al portal del carrer Santa Llúcia/Plaça Sant Ignasi:
- Un tòtem amb informació sobre les característiques del portal i la seva relació amb el conjunt de les muralles, així com una explicació general sobre com era el torrent de Sant Ignasi i sobre l’aspecte que tenia antigament la plaça, amb l’Hospital i capella de Santa Llúcia, l’església de Sant Ignasi i la fàbrica Areny (tòtem de dues cares).
- A l’inici del carrer Sant Marc:
- Un tòtem situat a l’inici del carrer de Sant Marc, venint des de Galceran Andreu, on es pot destacar un dels trams més antics, del segle XII, i les restes de l’arrencament de l’arc d’un dels portals, avui desaparegut.
- Al camí dels Corrals -tram de muralla sota el Parc de la Seu-:
- Un tòtem sota del tram de muralla que es pot visitar des del camí dels Corrals, camí que s’acaba d’urbanitzar i enjardinar i que recorre tot aquest tram de muralla per la seva part inferior.
- Al Parc de la Seu:
- Un tòtem de dues cares on s’explica el primer nucli poblat de Manresa, que es trobava al Puig Cardener, i que al segle X ja comptava amb una muralla de protecció, abans de la construcció de la Seu.
- A la plaça Europa:
- Un tòtem on s’explica l’existència d’un portal amb una peculiar torre circular a l’entrada del carrer del Carme i la reforma del parament en tot aquell sector degut a una esllavissada en el segle XIX.
- A la plaça Valldaura:
- Un tòtem on s’explica l’existència del portal de Valldaura i l’espai de la plaça amb el casal barroc dels Torres-Argullol.
- Al nou Palau judicial, al carrer Arbonés:
- Un tòtem exterior, a la plaça d’accés al nou edifici, des d’on es pot observar un bon tram de la muralla.
- Tres plafons interiors amb informació sobre les dades històriques i arqueològiques en relació amb la muralla del segle XIV i el barri medieval excavat al solar dels nous jutjats.
- Una vitrina amb objectes de diferents èpoques trobats en la intervenció arqueològica.
El projecte s’ha desenvolupat coordinadament des de Cultura i Turisme i serveis del Territori de l’Ajuntament de Manresa i l’ha executat l’empresa Transversal Produccions Culturals.
Per al desenvolupament d’aquest projecte, s’ha comptat amb un ajut dins del Pla de Turisme (PLADETUR) del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la producció dels plafons del nou palau de Justícia, ha comptat amb el suport econòmic del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
El contingut dels plafons i la proposta d’imatges han estat fets per Raquel Valdenebro, historiadora, de l’empresa Arqueociència Serveis Culturals.
També s’ha comptat amb una il•lustració que restitueix amb rigor històric l’aspecte que tindria la ciutat medieval de Manresa l’any 1375 que és obra de Daniel Hernàndez i s’ha fet amb l’assessorament de la historiadora Raquel Valdenebro.
Les fotografies són de l’Arxiu Comarcal del Bages, de l’arxiu de la Parròquia del Carme, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’arxiu particular de Jaume Pons.
Objectius del projecte
Els objectius generals i específics que es volen assolir amb l’execució d’aquest projecte són:
Per al desenvolupament d’aquest projecte, s’ha comptat amb un ajut dins del Pla de Turisme (PLADETUR) del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a la producció dels plafons del nou palau de Justícia, ha comptat amb el suport econòmic del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
El contingut dels plafons i la proposta d’imatges han estat fets per Raquel Valdenebro, historiadora, de l’empresa Arqueociència Serveis Culturals.
També s’ha comptat amb una il•lustració que restitueix amb rigor històric l’aspecte que tindria la ciutat medieval de Manresa l’any 1375 que és obra de Daniel Hernàndez i s’ha fet amb l’assessorament de la historiadora Raquel Valdenebro.
Les fotografies són de l’Arxiu Comarcal del Bages, de l’arxiu de la Parròquia del Carme, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’arxiu particular de Jaume Pons.
Objectius del projecte
Els objectius generals i específics que es volen assolir amb l’execució d’aquest projecte són:
- Posar en valor els actius patrimonials i turístics de la ciutat i millorar la informació turística al seu entorn tant per als visitants com per als propis ciutadans de Manresa.
- Contribuir a dignificar l’entorn del Barri Antic com a espai d’atracció turística.
- Crear una imatge singular, innovadora i atractiva del patrimoni turístic de Manresa.
- Millorar els continguts de la senyalètica existent tant a nivell d’informació direccional, com turística, com històrica o patrimonial.
- El disseny, composició tècnica i orientació turística de la senyalització que s’ha creat compleix amb els requeriments de sostenibilitat turística i competitivitat del sector.
- En definitiva, singularitzar l’oferta turística de Manresa per posicionar la ciutat de manera competitiva respecte d’altres ciutats com a destí turístic cultural i d’excel•lència.
L’interès dels visitants pel patrimoni medieval ha fet prioritzar la Ruta de les Muralles que es troba al bell mig del Nucli Antic, zona d’especial intervenció a través de projectes urbanístics com el Pla Integral de Revitalització del Nucli Antic (PIRNA) i el Pla de Barris. Dins d’aquestes actuacions que preveuen la millora notable del centre històric, s’està treballant en la construcció d’una passera per a vianants a la Via de Sant Ignasi, la remodelació de la plaça de la Reforma i, dins el propi recorregut de la muralla, s’ha construït el nou edifici dels Jutjats, en el vestíbul del qual es poden visitar els vestigis d’una part de la muralla.
La revitalització del nucli medieval entra de ple en el projecte comarcal de creació d’una ruta medieval que connectarà Manresa amb Santpedor, Súria i Cardona per l’est i pel centre la Sèquia que relliga tot el Pla de Bages: Sant Benet, Santa Maria de l’Estany per l’oest i Montserrat i Monistrol pel sud. En aquesta cruïlla de camins, Manresa ostenta una posició central en la que pot oferir serveis turístics i personals als visitants de tot el territori. En aquesta línia de col•laboració es mantenen vincles amb tots els gestors turístics del Bages.
Dins els projectes que augmentaran l’equilibri territorial de la Catalunya Central, el Camí de Sant Jaume, projecte impulsat per la Direcció General de Turisme, que creua en diagonal Catalunya, també augmentarà la competitivitat de la zona. Aquest projecte obliga als municipis implicats a incidir en la millora dels elements de senyalització i informació existents.
La nova senyalització afavorirà la identitat cultural de la ciutat i del territori i farà èmfasi en la singularitat històrica i patrimonial de Manresa. El contingut en quatre idiomes i la informació històrica servirà per donar resposta als requeriments de públics diversos pel que fa a la segmentació per tipus d’interessos com per procedències, tant nacionals com internacionals. Manresa compta actualment amb un públic català, però el nombre de visitants internacional augmentarà en el futur amb la dinamització de projectes com el Camí de Sant Jaume, la Ruta Ignasiana i la Ruta Medieval del Bages, així com la posada en valor del patrimoni industrial i modernista.
Desenvolupament del projecte
La primera fase del projecte s’ha dut a terme segons l’esquema previst. En primer lloc s’ha creat el llibre d’estil on es desenvolupen tots els aspectes relatius al disseny gràfic i al disseny industrial dels elements de senyalització que s’han produït en aquesta fase i dels que s’han de produir en el futur. En segon lloc, s’han produït els plafons corresponents als indrets més singulars del sector sudoriental de les muralles i s’han instal•lat aquells que ja es podien instal•lar en funció del desenvolupament de les intervencions urbanístiques que afecten aquest sector.
La imatge: el disseny gràfic
La part gràfica del projecte s’ha considerat com un dels principals aspectes a tenir en compte ja que és el que dota de modernitat i singularitat tota l’actuació.
Així, s’ha buscat una imatge gràfica simple i alhora atractiva, diferent i innovadora. Calia, a més, que fos una imatge versàtil per tal d’adaptar-se a:
La revitalització del nucli medieval entra de ple en el projecte comarcal de creació d’una ruta medieval que connectarà Manresa amb Santpedor, Súria i Cardona per l’est i pel centre la Sèquia que relliga tot el Pla de Bages: Sant Benet, Santa Maria de l’Estany per l’oest i Montserrat i Monistrol pel sud. En aquesta cruïlla de camins, Manresa ostenta una posició central en la que pot oferir serveis turístics i personals als visitants de tot el territori. En aquesta línia de col•laboració es mantenen vincles amb tots els gestors turístics del Bages.
Dins els projectes que augmentaran l’equilibri territorial de la Catalunya Central, el Camí de Sant Jaume, projecte impulsat per la Direcció General de Turisme, que creua en diagonal Catalunya, també augmentarà la competitivitat de la zona. Aquest projecte obliga als municipis implicats a incidir en la millora dels elements de senyalització i informació existents.
La nova senyalització afavorirà la identitat cultural de la ciutat i del territori i farà èmfasi en la singularitat històrica i patrimonial de Manresa. El contingut en quatre idiomes i la informació històrica servirà per donar resposta als requeriments de públics diversos pel que fa a la segmentació per tipus d’interessos com per procedències, tant nacionals com internacionals. Manresa compta actualment amb un públic català, però el nombre de visitants internacional augmentarà en el futur amb la dinamització de projectes com el Camí de Sant Jaume, la Ruta Ignasiana i la Ruta Medieval del Bages, així com la posada en valor del patrimoni industrial i modernista.
Desenvolupament del projecte
La primera fase del projecte s’ha dut a terme segons l’esquema previst. En primer lloc s’ha creat el llibre d’estil on es desenvolupen tots els aspectes relatius al disseny gràfic i al disseny industrial dels elements de senyalització que s’han produït en aquesta fase i dels que s’han de produir en el futur. En segon lloc, s’han produït els plafons corresponents als indrets més singulars del sector sudoriental de les muralles i s’han instal•lat aquells que ja es podien instal•lar en funció del desenvolupament de les intervencions urbanístiques que afecten aquest sector.
La imatge: el disseny gràfic
La part gràfica del projecte s’ha considerat com un dels principals aspectes a tenir en compte ja que és el que dota de modernitat i singularitat tota l’actuació.
Així, s’ha buscat una imatge gràfica simple i alhora atractiva, diferent i innovadora. Calia, a més, que fos una imatge versàtil per tal d’adaptar-se a:
- els diferents conjunts patrimonials que configuren els diversos itineraris turístics
- els diferents suports que es proposen: plafons direccionals i informatius, interiors i exteriors i, fins i tot a les aplicacions en fulleteria que se’n derivaran
S’ha creat el llibre d’estil del patrimoni turístic manresà, que recull:
- Tipografies
- Colors
- Imatge de marca
- Patrons d’organització de la informació i jerarquia de textos
- Proposta d’imatges de suport (fotografies, infogrames,...)
Cal dir que, com a imatge de suport, comptem amb una il•lustració que restitueix amb rigor històric l’aspecte que tindria la ciutat medieval de Manresa l’any 1375, on es visualitzen molt bé les muralles i els edificis patrimonials més emblemàtics d’aquella època. La il•lustració és obra de Daniel Hernàndez i s’ha fet amb l’assessorament de la historiadora Raquel Valdenebro.
El suport: el disseny industrial
El disseny dels elements de senyalització i informació turística de Manresa ha tingut en compte els següents requisits:
El suport: el disseny industrial
El disseny dels elements de senyalització i informació turística de Manresa ha tingut en compte els següents requisits:
- Congruència amb entorns històrics i monumentals. La senyalització ha estat pensada per emplaçar-se en entorns històrics.
- Disseny singular i innovador que en faci un element característic de l’oferta turística local i que aporti valor a aquesta oferta evitant el recurs a la utilització d’elements estàndards.
- Suports pensats per a la seva durabilitat a l’intempèrie i la seva resistència al vandalisme
- Fàcil manteniment posterior que permeti assegurar la qualitat permanent de la proposta.
El projecte inclou tres tipologies de senyalització:
- Direccional. Senyalització orientativa, en funció dels diferents itineraris per la ciutat.
- Interpretativa del monument. Plafons pensats per entendre i valorar un monument determinat.
- Interpretativa-informativa de l’oferta turística global. Plafons per a la informació d’itineraris i aportació de valor sobre aquests. Plafons més grans, eminentment gràfics, que permetin al visitant ubicar-se en un itinerari i valorar tot el que l’itinerari li pot aportar. Aquests plafons es situaran en indrets claus de la ciutat, en llocs que són nòduls dels recorreguts dels visitants.
Per això s’ha optat per uns elements de senyalització fabricats en acer inoxidable amb un vinilat antivandàlic aplicat a les cares visibles.
S’han previst diferents formats dels plafons en funció del lloc on s’han d’instal•lar:
S’han previst diferents formats dels plafons en funció del lloc on s’han d’instal•lar:
- Elements exteriors:
- Banderoles per a la senyalització direccional i orientativa
- Tòtems subjectats a terra per a la senyalització informativa i interpretativa
- Plafons subjectats a paret per a la senyalització informativa i interpretativa
Elements interiors:
- Lones o plafons rígids en materials lleugers per a la senyalització informativa i interpretativa, en funció dels llocs