29
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
30
d'octubre
a les
9:49h
Fins a 2.830 llars de Manresa poden arribar a requerir d'habitatge social o assequible o de l'ajut dels Serveis Socials de l'Ajuntament per accedir o mantenir una residència on viure de cara a l'any 2022, segons es desprèn de l'avanç del Pla Local d'Habitatge que l'Ajuntament va presentar als membres de la Taula d'Habitatge a primers d'octubre. Aquesta xifra de màxims significa un 10,4% del total de llars que es calcula que hi ha a la ciutat.
Un 4,9% de les llars ja tenien problemes a finals de 2015
Segons l'avanç del pla, Manresa va tancar el 2015 amb 1.465 llars (un 4,9% del total) amb diversos problemes per mantenir o accedir a l'habitatge. D'aquestes, la gran majoria, 1.388 (el 94,8%), són llars amb problemes de pagament. La resta, 77 casos, són de llars en situació d'exclusió social-residencial, o sigui sense habitatge propi, en infrahabitatges o sense sostre. En aquestes xifres s'exclouen les llars que tenen problemes de pagament dels serveis bàsics.
El 84% dels problemes en relació la tinença de l'habitatge són deguts a problemes de pagament del lloguer. Tal i com detalla l'avanç del pla, per fer una avaluació de possible pèrdua en els propers 6 anys, "es pot utilitzar l'increment dels desnonaments identificats pels Serveis Socials entre els anys 2013 i 2014, que va ser de l'11%". L'anàlisi no empra com a referència l'avaluació dels desnonaments produïts entre els anys 2012 i 2013 "ja que va ser molt forta fruit d'un nou empitjorament de la situació econòmica de moltes famílies" i entre el 2014 i 2015, "que va ser menor, del 5%". A partir d'aquest increment es pot extrapolar que a "l'entorn de 130 llars que actualment reben ajuts de lloguer es poguessin trobar en un risc real de pèrdua d'habitatge".
L'atur s'estabilitza, però l'atur de llarga durada augmenta
L'avanç del pla avalua que, malgrat que en les grans xifres les dades de l'atur s'han estabilitzat, l'empobriment de les persones amb una situació d'atur de llarga durada "pot seguir en augment en els propers anys" i no es pot descartar "que el nombre de persones en situació d'atur de llarga durada augmenti". Això tenint en compte que "està emergint una nova situació de pobresa, la d'aquells que tot i tenir feina, la seva capacitat econòmica disminueix, sigui a causa de la reducció dels salaris, sigui a causa de la precarització de les condicions de contractació", com ho demostra que "l'estimació de la renda familiar disponible bruta", en el cas de Manresa "mostra una evolució cap a la baixa".
En aquestes condicions, el document elaborat per l'Ajuntament proposa fer una estimació del volum total de les llars amb problemes pel pagament, en risc de pèrdua de l'habitatge i en risc o situació d'exclusió social‐residencial en els propers 6 anys, "emprant com a referència la relació entre augment de l'atur i disminució del nombre de beneficiaris" de prestacions. Així, com a mínim "s'emprarà el 3%, ja que mostra una mínima tendència d'estabilització"; i com a màxim "s'empra el 6% de mitjana d'un període de 6 anys que inclou la sobtada caiguda entre el nombre d'aturats i els perceptors de prestacions i un cert assuaviment d'aquesta tendència".
Les llars amb problemes d'habitatge poden créíxer en 1.365 de cara al 2022
Les noves llars que l'avanç estima que poden tenir problemes d'habitatge en els propers sis anys s'agreguen en dos col·lectius diferenciats: les que poden tenir problemes de pagament, i les que poden perdre l'habitatge. Així, aplicant els valors anteriorment justificats, les llars que tindrien problemes e pagament de l'habitatge d'ara al 2022 es mourien entre un mínim de 740 i un màxim de 950, i les llars que es quedarien sense habitatge anirien de les 95 a les 120, per a uns totals d'entre 835 i 1.365 noves llars amb problemes d'habitatge.
De manera que al 2022, entre el 2,9 i 3,7% de les llars de Manresa podrien requerir habitatge assequible i social, als qual caldrà afegir‐hi els que actualment ja tenen problemes "i que a curt termini no sembla probable que es puguin resoldre, si més no de manera majoritària". Així doncs, aproximadament entre un 8,6% i un 9,4% de les llars de Manresa tindran problemes en relació l'habitatge, el 2022.
Però l'anàlisi de l'avanç del pla no acaba aquí, ja que també considera les necessitats d'habitatge assequible o social per al primer accés o "per recuperar el que ja va ser en el seu moment una emancipació però que es va perdre a conseqüència de la pèrdua de feina o a la seva precarització", que l'estudi quantifica entre un mínim de 215 i un màxim de 295 noves llars.
Així doncs, al 2022 és possible que entre el 3,6% i 4,7% de les noves llars puguin requerir habitatge social i assequible. Si s'afegeixen les problemàtiques actualment identificades, "entre el 9,3% i 10,4% de les llars de Manresa poden requerir d'habitatge social o assequible o de l'ajut dels Serveis Socials per al seu accés i/o manteniment".
Un 4,9% de les llars ja tenien problemes a finals de 2015
Segons l'avanç del pla, Manresa va tancar el 2015 amb 1.465 llars (un 4,9% del total) amb diversos problemes per mantenir o accedir a l'habitatge. D'aquestes, la gran majoria, 1.388 (el 94,8%), són llars amb problemes de pagament. La resta, 77 casos, són de llars en situació d'exclusió social-residencial, o sigui sense habitatge propi, en infrahabitatges o sense sostre. En aquestes xifres s'exclouen les llars que tenen problemes de pagament dels serveis bàsics.
El 84% dels problemes en relació la tinença de l'habitatge són deguts a problemes de pagament del lloguer. Tal i com detalla l'avanç del pla, per fer una avaluació de possible pèrdua en els propers 6 anys, "es pot utilitzar l'increment dels desnonaments identificats pels Serveis Socials entre els anys 2013 i 2014, que va ser de l'11%". L'anàlisi no empra com a referència l'avaluació dels desnonaments produïts entre els anys 2012 i 2013 "ja que va ser molt forta fruit d'un nou empitjorament de la situació econòmica de moltes famílies" i entre el 2014 i 2015, "que va ser menor, del 5%". A partir d'aquest increment es pot extrapolar que a "l'entorn de 130 llars que actualment reben ajuts de lloguer es poguessin trobar en un risc real de pèrdua d'habitatge".
L'atur s'estabilitza, però l'atur de llarga durada augmenta
L'avanç del pla avalua que, malgrat que en les grans xifres les dades de l'atur s'han estabilitzat, l'empobriment de les persones amb una situació d'atur de llarga durada "pot seguir en augment en els propers anys" i no es pot descartar "que el nombre de persones en situació d'atur de llarga durada augmenti". Això tenint en compte que "està emergint una nova situació de pobresa, la d'aquells que tot i tenir feina, la seva capacitat econòmica disminueix, sigui a causa de la reducció dels salaris, sigui a causa de la precarització de les condicions de contractació", com ho demostra que "l'estimació de la renda familiar disponible bruta", en el cas de Manresa "mostra una evolució cap a la baixa".
En aquestes condicions, el document elaborat per l'Ajuntament proposa fer una estimació del volum total de les llars amb problemes pel pagament, en risc de pèrdua de l'habitatge i en risc o situació d'exclusió social‐residencial en els propers 6 anys, "emprant com a referència la relació entre augment de l'atur i disminució del nombre de beneficiaris" de prestacions. Així, com a mínim "s'emprarà el 3%, ja que mostra una mínima tendència d'estabilització"; i com a màxim "s'empra el 6% de mitjana d'un període de 6 anys que inclou la sobtada caiguda entre el nombre d'aturats i els perceptors de prestacions i un cert assuaviment d'aquesta tendència".
Les llars amb problemes d'habitatge poden créíxer en 1.365 de cara al 2022
Les noves llars que l'avanç estima que poden tenir problemes d'habitatge en els propers sis anys s'agreguen en dos col·lectius diferenciats: les que poden tenir problemes de pagament, i les que poden perdre l'habitatge. Així, aplicant els valors anteriorment justificats, les llars que tindrien problemes e pagament de l'habitatge d'ara al 2022 es mourien entre un mínim de 740 i un màxim de 950, i les llars que es quedarien sense habitatge anirien de les 95 a les 120, per a uns totals d'entre 835 i 1.365 noves llars amb problemes d'habitatge.
De manera que al 2022, entre el 2,9 i 3,7% de les llars de Manresa podrien requerir habitatge assequible i social, als qual caldrà afegir‐hi els que actualment ja tenen problemes "i que a curt termini no sembla probable que es puguin resoldre, si més no de manera majoritària". Així doncs, aproximadament entre un 8,6% i un 9,4% de les llars de Manresa tindran problemes en relació l'habitatge, el 2022.
Però l'anàlisi de l'avanç del pla no acaba aquí, ja que també considera les necessitats d'habitatge assequible o social per al primer accés o "per recuperar el que ja va ser en el seu moment una emancipació però que es va perdre a conseqüència de la pèrdua de feina o a la seva precarització", que l'estudi quantifica entre un mínim de 215 i un màxim de 295 noves llars.
Així doncs, al 2022 és possible que entre el 3,6% i 4,7% de les noves llars puguin requerir habitatge social i assequible. Si s'afegeixen les problemàtiques actualment identificades, "entre el 9,3% i 10,4% de les llars de Manresa poden requerir d'habitatge social o assequible o de l'ajut dels Serveis Socials per al seu accés i/o manteniment".