​«El nostre treball expressa un punt de cruesa realista però, a la vegada, dolça»

El 4 d'octubre del 2015 el conjunt Jo Jet i Maria Ribot va acomiadar-se, al Sielu de Manresa, de la gira del seu primer disc en comú, "Viatges i Flors", que va veure la llum el mes de març de l'any anterior. Aquell CD va suposar un abans i un després en la seva carrera musical, ja que els va consolidar, finalment, com a duet. I és que de fet, el Jordi Serra (el Jet, com ell es fa anomenar) ja havia tret dos discos en solitari –"Jo, Jet" i "Créixer, sobreviure o morir"–, tots dos de cançons pròpies que tal com explica ell mateix, "em servien com a via d'expressió personal". Una via d'escapament que cada cop va enganxar a més gent, tant per les lletres com per les melodies.

La Maria va arribar-hi de forma més tardana. Feia classes de guitarra amb el Jet i un dia una coneguda va demanar-los si podien cantar plegats per a la inauguració d'una botiga. "Va ser llavors quan ens vam adonar que ens enteníem i que ens agradava cantar junts", manifesten. Una màxima que el Jet complementa deixant palès que "la Maria tenia la capacitat de potenciar les cançons que jo escrivia i, de fet, era el que jo buscava: poder-les comunicar i que arribessin a la gent".

A partir d'allà van començar a treballar en les composicions del que seria el seu primer disc conjunt, "Viatges i Flors" –un homenatge a una de les darreres obres de Mercè Rodoreda, amb el mateix nom– en el qual, a través d'una dotzena de cançons recorrien diversos paisatges que anaven lligats amb la història d'una noia que buscava l'origen de la primavera, que estava explicada a través d'un llibret que acompanyava el CD. Per dur a terme aquesta primera gesta van començar una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami, en la qual van aconseguir un total de 5.000 euros per tirar endavant el que per a ells seria més que un simple disc.

Amb la bona rebuda i la bossa plena d'energia, el duet del Bages ja fa nou mesos que treballa per treure a la llum el seu segon treball, "Lliure o descansar", que es podrà adquirir a partir d'aquest dimarts, 18 d'octubre.

Per a "Lliure o descansar" també heu optat pel micromecenatge. Com és?

Jet: Quan amb "Viatges i flors" vam decidir fer un Verkami no ho tenia del tot clar. Jo tenia ganes de fer coses sense haver de demanar comptes a ningú. I amb el Verkami tu has d'oferir una cosa a la gent perquè hi aporti alguna cosa. Després, però, em vaig adonar que el Verkami és de la gent que creu en tu i que permet que el projecte acabi sent una realitat. El micromecenatge té la capacitat de fer que les persones que decideixen aportar-hi alguna cosa siguin co-creadores del projecte. Això el que va fer amb el primer disc va ser que al nostre voltant es creés una comunitat molt fidel, i això ens fascina. Per això, amb "Lliure o descansar" vam tornar a repetir l'experiència.

Què té "Lliure o descansar" que no tingués "Viatges i flors"?

Jet: Amb "Viatges i flors" preteníem treure un disc i prou. Era el primer cop que començàvem a recórrer camí plegats i havíem de descobrir per on volíem passar. Va ser més endavant que ens vam adonar que havíem creat un projecte amb diferents propostes artístiques que parlaven del disc però d'altres maneres (a través de vídeos, de reflexions...).

Maria: En canvi, amb "Lliure o descansar" ja vam concebre el projecte de manera conscient. El nostre objectiu és generar tota una sèrie de propostes a nivell artístic i de comunicació que donin vida al projecte i que siguin coherents totes elles.

Quines propostes, per exemple?

Maria: En realitat cada cosa que fem és una proposta. Vam treure un videoclip de la cançó "Saber i no entendre". És molt evident que la majoria de grups fan un videoclip de les seves cançons però en el nostre cas vam mirar que tingués a veure amb el missatge i la coherència artística. També farem un vídeo que parli del manifest que està escrit en el llibre-CD, que serà interactiu. I moltes altres sorpreses que ja aniran apareixent quan sigui el moment.

Evidentment, tot això no ho heu fet sols.

Maria: I ara! Quan vam començar a pensar en un altre disc vam fer una crida pública buscant gent que volgués formar part del nou projecte i, davant les ofertes que vam rebre, vam escollir sis persones que van agafar els rols de dissenyadors, productors audiovisuals, creatius, il·lustradors, directors artístics i dissenyadors gràfics. Ells van ser el nostre equip creatiu. De fet, ens vam tancar durant cinc dies en una casa i allà vam desenvolupar, a nivell artístic, tot el que volíem que parlés el disc.

I és a partir d'aquí d'on sorgeix el manifest que està escrit a la primera pàgina del llibre-CD?

Jet: Exacte. Durant les reunions que fèiem va sorgir la metàfora de la qual parla el disc: ser lliures o descansar, que està il·lustrada amb un manifest que parla de si fer-nos el llit o no fer-nos-el. El llit és l'espai més íntim i personal que tenim, però sempre hem sentit a dir que ens l'hem de fer. I en cap moment ens hem plantejat si cal o no. L'escrit acaba dient: "Hem de fer moltes coses. Hem. Però quines són les que de veritat volem fer? Lliure o descansar: és la tria que pots fer".

Voleu despertar consciències, doncs?

Maria: Només amb el fet d'expressar-te artísticament i emocionar, ja estàs canviant alguna cosa dintre dels altres. Potser el missatge de "Lliure o descansar" és més directe.
Jet: A través de les nostres cançons volem fer un combat de transformació i entenem que el nostre àmbit d'acció és un terreny molt més emocional; no tenim un combat social o polític de forma, però en el fons, si estem lluitant en el camp de les relacions humanes, estem fent la lluita en tots els àmbits que ens puguem imaginar.

"Lliure o descansar" és un disc que toca més de peus a terra que l'anterior?

Jet: Jo penso que és un disc més com la nit, a diferència de "Viatges i flors", que potser era més el dia. Que no és sinònim de foscor i llum, perquè no volem que sigui ni un disc ni un projecte fosc. És un CD més introspectiu i per això es veu molt més la tristesa. Però és una tristesa viva. No volem que sigui una tristesa pessimista, sinó que volem que sigui realista.

Una tristesa que us fa aprendre.

Jet: Exacte. Que ens fa sentir vius. És un optimisme que ens fa tocar de peus a terra. I més pel que significa "Lliure o descansar", que el que comunica és que si tu vols ser lliure has d'estar cada dia al peu del canó. Això expressa un punt d'optimisme perquè representa que tens la intenció de ser lliure, però no és el que ens han venut. El que ens han fet creure és que la llibertat és tombar-nos i fer el que vulguem. El que manifesta el nostre treball és un punt de cruesa realista però a la vegada dolça.

No som lliures, en realitat, doncs?

Jet: La nostra societat, políticament, és lliure un dia cada quatre anys. La resta descansem i deixem la nostra llibertat en mans d'una gent que l'exerceix, que en aquest cas són els governants. Això és una visió molt social o molt política del títol del disc i el que volem fer és un discurs que va fins a la vessant social de la comunitat, però que neix d'allò emocional. I en aquest sentit "Lliure o descansar" ve més atribuït a la idea dels ideals que nosaltres tenim en les relacions.

Com el de l'amor.

Jet: Exacte. A nosaltres ens han dit que l'amor ha de ser per tota la vida, fidel, en exclusiva... I si passa alguna cosa pel mig, malament, perquè ja no és la relació que en principi hauria de ser. Un ideal, doncs, és una manera de descansar. Nosaltres el que proposem i el que qüestionem és si realment és així. El que forja la relació que tenim és la que decidim cada dia que volem tenir. En aquest cas ens allibera fer més cas al que sentim cada dia.

Us ha alliberat fer aquest disc?

Maria: No sé si alliberar-me però em fa pensar constantment en el que faig. He acabant concloent que l'alliberació no és un estat permanent, sinó que més aviat és un qüestionament.

Com són les cançons de "Lliure o descansar"?

Jet: Són peces, primer de tot, que requereixen atenció. Utilitzem un llenguatge que jo definiria com a poètic, i això fa que potser, a vegades, es necessiti més d'una escolta per entendre-les. De fet hi ha una mica la voluntat pedagògica darrere de tot això.

I la melodia?

Maria: Hem experimentat sonorament amb aquest segon disc. Fem una música molt senzilla, perquè en realitat som una guitarra i dues veus, i les línies melòdiques són, potser, les que ens podrien diferenciar.

Jet: El nostre treball d'arranjament és utilitzar tots els recursos que estiguin al nostre abast, tenint en compte que el que tenim és molt poc. El nostre repte musical és el de donar varietat al nostre disc, tenint en compte que som un duet.

A qui està encarat aquest projecte?

Jet: Hem de distingir entre el disc i el projecte. El disc no està pensat per a ningú en concret; tothom el pot escoltar. En canvi el projecte sí. Quan el vam començar a gestar vam fer una reflexió molt conscient de quin era el nostre target. Parlo de projecte a nivell de totes les propostes artístiques que generem, des del web, al videoclip, als vídeos que fem... Tot això està pensat per arribar a un públic de 18 a 30 anys.

Per què?

Jet: Primer de tot perquè és el que nosaltres coneixem més per qüestions vitals, però també perquè creiem que és el moment en el qual es prenen les decisions que marcaran les nostres vides.  Tenim la sort que com a generació ens permetem qüestionar moltes coses. No tenim un camí fàcil per fer. Llavors ens podem plantejar què passa si escollim el camí difícil. Els nostres pares són fills d'una situació en què hi havia un camí fàcil i el més difícil era no seguir-lo. Per a nosaltres, fer tot aquest camí a canvi d'un rèdit econòmic personalment nul, és un camí que hem pogut escollir.

Un rèdit totalment nul, dieu?
Jet: Ara mateix no cobrem res de manera individual pels concerts que fem.

Entenc, doncs, que per guanyar-vos la vida feu altres coses.

Maria: Jo treballo de cambrera i de professora de música.

Jet: Jo faig de formador de cursos de monitors.

I els diners del Verkami? Heu reunit més de 10.000 euros, no?

Jet: Sí, però tots aniran destinats al projecte artístic. Un error és pensar que 10.000 euros són molts. Potser són molts però són pocs pel que volem fer. O més ben dit, són pocs pel valor que té el que estem fent. Sincerament, penso que si no féssim el projecte artístic Jo Jet i Maria Ribot no seria el que és. Tot el que fem ens defineix i ens aporta valor.

Maria: No m'he arribat a plantejar mai no fer el projecte artístic. Mai ens hem assegut a parlar de com de preocupats estem per no guanyar diners. És una cosa que ha de ser així i ja està. Clar que ens agradaria guanyar-hi alguna cosa i ho intentarem i estem treballant perquè acabi sent així, però no deixarem de fer tot això per guanyar només diners.

Però espereu acabar guanyant-hi alguna cosa?

Jet: Una de les coses que a la gent li costa molt d'entendre és que si tu realment tens un projecte en el que hi creus, és a llarg termini l'única manera com el podràs fer funcionar. I això vol dir que has de tenir una capacitat de resistència que nosaltres tenim, per sort, i que podrem mantenir fins que aquest projecte pugui rendir. Un dels nostres objectius per aquesta gira que ve és la d'intentar cobrar alguna cosa a nivell personal.

Clar, perquè també hi ha l'equip artístic que suposo que s'ha de recompensar.

Jet: Treballem amb molta gent, que és una de les coses que més ens agrada. Moltes persones bolquen el seu talent en el projecte de Jo Jet i Maria Ribot i nosaltres som molt conscients dels diners que no estan guanyant pel valor de la seva feina. Aquest projecte és un infraprojecte a nivell econòmic. I si no s'entén així és molt difícil que sobrevisquin la cultura i les arts.

On vau gravar el disc?

Jet: Al Konvent Puntzero de Cal Rosal, a Berga.

Això és un estudi de so?

Maria: No.

I com és que decidiu gravar un CD en un lloc tan poc convencional i, potser m'accedeixo dient això però, tan poc condicionat?

Jet: Un disc, realment, es pot gravar a qualsevol lloc. Teníem una mica de por que es percebés que el disc no era professional perquè no es gravés en un estudi de so.

Maria: A nosaltres ens agrada molt gravar en llocs inspiradors, on puguem estar només gravant.

De què coneixíeu el Konvent?

Jet: El coneixíem de la comarca i tenim un amic que hi està molt implicat. Sabíem que és un espai on s'hi fan propostes artístiques. La gent que el porta té la idea que tots els projectes artístics aporten alguna cosa. Tenen molt clar l'art i el combat que fa l'art. És un espai recuperat en el qual se li està donant vida. El Konvent va creure suficientment en el nostre projecte com per coproduir-lo. Ha estat una experiència fantàstica i una peça clau en el projecte artístic de "Lliure o descansar".

Quan serà el concert inaugural d'aquest nou fill que heu parit?

Maria: El farem el dissabte 29 d'octubre al Gran Teatre del Liceu, dins el cicle "Músiques sensibles". Començarà a dos quarts de deu del vespre i les entrades tenen un preu de 12 euros.

Videoclip de «Saber i no entendre», una de les cançons que compon el darrer treball de Jo Jet i Maria Ribot