22
de juny
del
2009
La Culla de Manresa compleix aquest 2009 els primers mil anys d’història. Paral•lelament, també fa 25 anys que La Culla porta a terme una tasca educativa –en concret, 10 anys com a Casa de La Natura i 15 com a Camp d’Aprenentatge. Per tal de celebrar aquesta doble efemèride s’han programat dues activitats:
- Dijous dia 25 de juny, a les 20h, xerrada “Visió històrica de l’educació ambiental”. Anirà a càrrec de Martí Boada, geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals. Boada és professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fundador de la primera Escola de Natura de l’estat, Can Lleonart (1978), i mereixedor del Premi Mundial de Medi Ambient de Nacions Unides (1995) entre d'altres.
- Dissabte 27 de juny, de 10 a 13h, jornada de portes obertes a La Culla per donar a conèixer a la població en general la casa i les activitats que s’hi duen a terme. Les visites començaran a cada hora.
1000 anys del primer document: casa o entorn?
La casa prengué el nom del turó sobre el qual s’edificà. “Culla” pertany a una etimologia molt antiga, la mateixa que “Cogulla”, “Cogulló” o “Cogul”, que sempre es refereix a muntanyes no gaire altes, dominant una plana. El primer document que es trobà amb el nom de la Culla és un pergamí de l’any 1009 en el qual es formalitzà la donació d’una vinya situada al lloc anomenat Culla, i que feren Gelmir i Trasgoncia al Monestir de Sant Benet de Bages. En el document es parla de l’indret de la Culla, però no es diu que hi hagi una casa, de manera que no es pot assegurar que existís, però tampoc negar-ho. La prova documental més antiga de l’existència de la casa és del segle XIV.
Usos que ha tingut la casa de La Culla:
La casa prengué el nom del turó sobre el qual s’edificà. “Culla” pertany a una etimologia molt antiga, la mateixa que “Cogulla”, “Cogulló” o “Cogul”, que sempre es refereix a muntanyes no gaire altes, dominant una plana. El primer document que es trobà amb el nom de la Culla és un pergamí de l’any 1009 en el qual es formalitzà la donació d’una vinya situada al lloc anomenat Culla, i que feren Gelmir i Trasgoncia al Monestir de Sant Benet de Bages. En el document es parla de l’indret de la Culla, però no es diu que hi hagi una casa, de manera que no es pot assegurar que existís, però tampoc negar-ho. La prova documental més antiga de l’existència de la casa és del segle XIV.
Usos que ha tingut la casa de La Culla:
- Casa de pagès
- Llatzeret en èpoques de pestes
- Punt de vigilància en èpoques de conflicte
- Convent de frares
- La casa de les bruixes
- Lluís Cornet, últim estadant fix
- Abandó a partir de 1950
Casa de la Natura del Bages (Ajuntament de Manresa i Consell Comarcal)
- 1981. Es presenta el projecte que elaboren una comissió de mestres, pagesos i biòlegs.
- 1982. A partir d’aquest any l’Ajuntament assumeix el projecte i comença la recuperació de la casa i entorns.
- 1984. Comença la tasca educativa. En aquesta etapa fins al 1993 s’elaboren 3 dossiers “El bosc, un Amic”, sobre els incendis forestals, amb dues edicions; “Pèl i Ploma” sobre la ramaderia i “De la vinya al celler” sobre la vinya i el vi.
- 1986. Es comença a organitzar i coordinar les ADFs del Bages les quals es converteixen en un referent català.
- 1991. Se signa un acord de sessió per a 30 anys entre Ajuntament i Consell Comarcal, el qual en gestionarà el seu funcionament.
Camp d’Aprenentatge del Bages (Consell Comarcal i Departament d’Educació)
Arrel d’un conveni entre el Consell Comarcal i el Departament d’Educació, la Casa de la Natura passa a ser el Camp d’Aprenentatge del Bages, dins la xarxa de Camps d’Aprenentatge del Departament d’Educació, uns Serveis Educatius repartits per tot Catalunya, que donen suport al professorat. En aquell moment érem 10 Camps i actualment en som 16.
El lema dels Camps d’Aprenentatge és “Aprendre de l’entorn”, facilitant la interpretació del medi natural, social i cultural. En el nostre cas, estem situats en un entorn molt humanitzat, on les persones fem un fort impacte sobre el medi.
La Culla respon, a través de l’educació ambiental, a una nova necessitat social: el respecte pel Medi Ambient. Les activitats que proposa estan relacionades amb la interacció de les persones i el medi on viuen.
El 1994 el Camp d’Aprenentatge del Bages comença la seva tasca educativa:
Arrel d’un conveni entre el Consell Comarcal i el Departament d’Educació, la Casa de la Natura passa a ser el Camp d’Aprenentatge del Bages, dins la xarxa de Camps d’Aprenentatge del Departament d’Educació, uns Serveis Educatius repartits per tot Catalunya, que donen suport al professorat. En aquell moment érem 10 Camps i actualment en som 16.
El lema dels Camps d’Aprenentatge és “Aprendre de l’entorn”, facilitant la interpretació del medi natural, social i cultural. En el nostre cas, estem situats en un entorn molt humanitzat, on les persones fem un fort impacte sobre el medi.
La Culla respon, a través de l’educació ambiental, a una nova necessitat social: el respecte pel Medi Ambient. Les activitats que proposa estan relacionades amb la interacció de les persones i el medi on viuen.
El 1994 el Camp d’Aprenentatge del Bages comença la seva tasca educativa:
- En règim d’estades, els alumnes s’hostatgen a l’alberg del Carme
- Activitats d’un dia per a centres de la comarca i veïnes
- Elaboració de materials per a treballar als centres
- Cursos de formació per al professorat
- Assessorament a professors i alumnes
- Préstecs de materials
Les activitats que es porten a terme giren al voltant de:
- L’entorn de la Culla: la masia i el seu funcionament, el procés tradicional d’elaboració del vi, l’hort, la granja i l’estació meteorològica.
- El bosc: el seu coneixement, la gestió, els incendis i la regeneració.
- La geologia: conèixer el nostre entorn a través de diferents itineraris geològics per la comarca, el taller d’identificació de fòssils i el taller de materials geològics i les seves aplicacions.
- Els residus: com s’ha de comprar per generar menys residus; la separació dels residus perquè siguin reciclats; el Parc Ambiental de Bufalvent, diverses deixalleries comarcals, la planta de reciclatge de frigorífics i la de ferralla electrònica i l’ambientalització de centres educatius.
- L’aigua: com fer un ús racional de l’aigua. L’itinerari per la Sèquia de Manresa, el Centre de l’Aigua de Can Font, la potabilitzadora i diverses depuradores de la comarca.
Fent sortides, visites a instal•lacions, tallers als centres ...
Aquests darrers anys, gràcies a la col•laboració del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus i d’Aigües de Manresa s’ha ampliat l’equip d’educadors (cada organisme hi ha aportat una educadora) i s’han pogut realitzar més activitats. Comptem respectivament amb les instal•lacions del Parc Ambiental de Bufalvent, deixalleries de la comarca i del Centre de l’Aigua de Can Font, la potabilitzadora i diverses depuradores comarcals.
Des del 1995 la Culla és també seu, per ser testimoni esplèndid de la nostra història vitivinícola, del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages, que és l’organisme encarregat de supervisar la qualitat, promocionar els vins acollits a la D. O. i promoure iniciatives i realitats per impulsar i enaltir els vins del Bages.
Actualment, l’equip educatiu del Camp d’Aprenentatge està format per tres persones del Departament d’Educació, una del Consell Comarcal del Bages, una del Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus i una d’Aigües de Manresa.
En cadascun dels darrers cursos el Camp d’Aprenentatge del Bages ha atès al voltant de 570 professors i 8.500 alumnes procedents sobretot de la comarca.
Resum històric
El nom de “culla” és d’origen molt antic, i es refereix a una muntanya no gaire alta que domina una plana, de manera que la casa va prendre el nom del turó on es va edificar.
El primer document conegut on consta el nom de la Culla és de l’any 1009. Segurament la casa primitiva era un petit mas que de mica en mica va anar creixent. La major part de l'edifici actual de la Culla correspon al d'un mas medieval (segles XIII-XV) i al qual entre els segles XVII i XIX es van anar afegint noves dependències a mesura de les seves necessitats i de les disponibilitats econòmiques.
Fins a mitjans del segle XIX aquest mas es trobava enmig de conreus, a gairebé un quilòmetre de les muralles de la ciutat i a tocar del camí ral de Manresa a Barcelona. La seva situació estratègica feia que aquesta masia es trobés fortificada i disposés d'una torre que, en moments de conflictes bèl•lics i de perill, servia com a punt de guaita i primera avançada per a la protecció i defensa de la ciutat.
Durant l’època medieval la Culla era propietat de la Seu de Manresa, i els seus estadants, de cognom Culla, eren pagesos de remença. A partir de l’abolició d’aquest dret senyorial, el 1486, aquesta família es va convertir en veritable propietària del mas. En el moment de màxima esplendor, del segle XV al XIX, la finca ocupava més de 300 hectàrees.
A la segona meitat del segle XIX, quan la fil•loxera devastà les vinyes de França i mentre aquesta plaga no arribava a Catalunya, totes les terres de secà de la Culla es van dedicar al conreu de la vinya. Per això, el 1865 es construïren les tres tines que encara es poden veure i s'ampliaren les instal•lacions de la Culla que es dedicaven a l'elaboració del vi.
Amb l'arribada de la fil•loxera a Catalunya i al Bages va decaure la producció de vi de la Culla i, durant un cert temps, la casa va quedar deshabitada. Els darrers estadants la van deixar el 1950, restant abandonada fins que l’any 1980 va ser adquirida per l'Ajuntament de Manresa, que es va fer càrrec de la restauració de l’edifici i el seu entorn.
El maig de 1984 la Culla començà a funcionar com a Casa de la Natura, dedicant-se principalment a l'educació ambiental per a escolars, i des de 1994 i dins d'aquesta mateixa línia funciona com a Camp d'Aprenentatge del Bages.
Aquests darrers anys, gràcies a la col•laboració del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus i d’Aigües de Manresa s’ha ampliat l’equip d’educadors (cada organisme hi ha aportat una educadora) i s’han pogut realitzar més activitats. Comptem respectivament amb les instal•lacions del Parc Ambiental de Bufalvent, deixalleries de la comarca i del Centre de l’Aigua de Can Font, la potabilitzadora i diverses depuradores comarcals.
Des del 1995 la Culla és també seu, per ser testimoni esplèndid de la nostra història vitivinícola, del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages, que és l’organisme encarregat de supervisar la qualitat, promocionar els vins acollits a la D. O. i promoure iniciatives i realitats per impulsar i enaltir els vins del Bages.
Actualment, l’equip educatiu del Camp d’Aprenentatge està format per tres persones del Departament d’Educació, una del Consell Comarcal del Bages, una del Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus i una d’Aigües de Manresa.
En cadascun dels darrers cursos el Camp d’Aprenentatge del Bages ha atès al voltant de 570 professors i 8.500 alumnes procedents sobretot de la comarca.
Resum històric
El nom de “culla” és d’origen molt antic, i es refereix a una muntanya no gaire alta que domina una plana, de manera que la casa va prendre el nom del turó on es va edificar.
El primer document conegut on consta el nom de la Culla és de l’any 1009. Segurament la casa primitiva era un petit mas que de mica en mica va anar creixent. La major part de l'edifici actual de la Culla correspon al d'un mas medieval (segles XIII-XV) i al qual entre els segles XVII i XIX es van anar afegint noves dependències a mesura de les seves necessitats i de les disponibilitats econòmiques.
Fins a mitjans del segle XIX aquest mas es trobava enmig de conreus, a gairebé un quilòmetre de les muralles de la ciutat i a tocar del camí ral de Manresa a Barcelona. La seva situació estratègica feia que aquesta masia es trobés fortificada i disposés d'una torre que, en moments de conflictes bèl•lics i de perill, servia com a punt de guaita i primera avançada per a la protecció i defensa de la ciutat.
Durant l’època medieval la Culla era propietat de la Seu de Manresa, i els seus estadants, de cognom Culla, eren pagesos de remença. A partir de l’abolició d’aquest dret senyorial, el 1486, aquesta família es va convertir en veritable propietària del mas. En el moment de màxima esplendor, del segle XV al XIX, la finca ocupava més de 300 hectàrees.
A la segona meitat del segle XIX, quan la fil•loxera devastà les vinyes de França i mentre aquesta plaga no arribava a Catalunya, totes les terres de secà de la Culla es van dedicar al conreu de la vinya. Per això, el 1865 es construïren les tres tines que encara es poden veure i s'ampliaren les instal•lacions de la Culla que es dedicaven a l'elaboració del vi.
Amb l'arribada de la fil•loxera a Catalunya i al Bages va decaure la producció de vi de la Culla i, durant un cert temps, la casa va quedar deshabitada. Els darrers estadants la van deixar el 1950, restant abandonada fins que l’any 1980 va ser adquirida per l'Ajuntament de Manresa, que es va fer càrrec de la restauració de l’edifici i el seu entorn.
El maig de 1984 la Culla començà a funcionar com a Casa de la Natura, dedicant-se principalment a l'educació ambiental per a escolars, i des de 1994 i dins d'aquesta mateixa línia funciona com a Camp d'Aprenentatge del Bages.