La Marxa de Torxes per la Independència esquiva la pluja

Segons l'organització 2.500 persones van assistir a l'acte que va unir la plaça de Crist Rei amb la plaça Major

Tot i l'amenaça de pluja unes 2.500 persones han participat a la Marxa de Torxes
Tot i l'amenaça de pluja unes 2.500 persones han participat a la Marxa de Torxes | Àlex Gómez Ribera
11 de setembre del 2016
Actualitzat a la 13:00h
Uns núvols negres i amenaçadors cobrien Manresa ahir al vespre, la caiguda d'una forta tempesta d'estiu semblava imminent. Poc abans de dos quarts de nou van començar a caure unes gotes que semblaven amenaçar la Marxa de Torxes per la Independència, finalment la pluja incipient va parar i el recorregut va començar, tal com era previst, a les 9 del vespre amb una participació que, segons l'organització, va ser de 2500 persones. Uns balls de la colla bastonera Van del Pal van precedir l'inici d'una marxa encapçalada pels tabalers de Xàldiga, dos soldats de la formació dels Miquelets i representants polítics de partits independentistes i de les entitats organitzadores de l'acte.

El foc que anava consumint les torxes va ser l'element més cridaner d'una marxa sòbria, amb el so dels tabalers i alguns crits puntuals d'independència. La vuitena edició d'aquest acte independentista va avançar Passeig avall, fins a la plaça de Sant Domènec i el carrer del Born, després de travessar la plana de l'Om va enfilar el carrer Sant Miquel per acabar a la plaça Major. Un cop van haver arribat tots els assistents davant de l'Ajuntament, la colla Castellera Tirallongues va aixecar un castell enmig del mar de torxes que havien fet els participants i, tot seguit, es va desplegar una gran estelada que va cobrir la façana d'una de les cases de la plaça.

Després d'aquesta benvinguda va ser el moment dels discursos, el primer va ser la lectura del manifest de la vuitena Marxa de Torxes per la Independència per part de l'actor manresà Joan Cirera. L'escrit declarava que l'Estat espanyol no vol fer canvis estructurals ni acceptar les decisions democràtiques de Catalunya, remarcant com una resposta a aquesta situació un moviment independentista transversal i imparable. Tot seguit Cirera va entregar el manifest a Mireia Estefanell, primera tinent d'alcalde, la representant del govern manresà va voler fer memòria del procés independentista arribant a la conclusió que Catalunya és actualment a punt per esdevenir una nova república. El torn de parlaments el va tancar Elisenda Paluzie, periodista i degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona. En el seu Parlament, Paluzie, va voler reivindicar el Referèndum Unilateral d'Independència com a desllorigador del procés independentista, una votació que, segons va dir, té més suport popular que la independència. Més enllà de si s'acaba celebrant el RUI o no, la periodista va voler deixar clar que si els ciutadans de Catalunya volien completar el procés d'independència havien de ser conscients que haurien de fer sacrificis complicats, uns esforços, però, que de ben segur no serien tan grans om els que van haver d'afrontar els catalans de l'any 1714.

La marxa de torxes es va tancar amb la ballada d'una sardana i la cantada col·lectiva del Segadors, l'Himne Nacional de Catalunya.