Finalment, setze marxes de torxes desfilaran pel Bages i el Moianès la vigília de l'Onze de Setembre

El manifest, que a Manresa serà llegit per l'actor Joan Cirera, compta amb l'adhesió d'onze partits i entitats

Redacció
09 de setembre del 2016
Actualitzat el 10 de setembre a les 19:16h
Plaça Major de Manresa, punt d'arribada de la Marxa de Torxes per la Independència
Plaça Major de Manresa, punt d'arribada de la Marxa de Torxes per la Independència | Àlex Gómez Ribera
Les marxes de torxes per la independència arribaran dissabte a setze poblacions del Bages i el Moianès: Artés, Balsareny, Callús, Castellbell i el Vilar, Castellnou de Bages, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Navàs, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor i Santa Maria d'Oló.

A Manresa, la vuitena Marxa de Torxes per la Independència és organitzada per la Comissió 11 de Setembre, impulsada per l'ANC i Òmnium Bages, amb el suport de la Fundació Independència i Progrés. La Marxa comptarà amb la participació d'acordionistes, castellers, grallers, miquelets, sardanistes i tabalers. La concentració es farà a la plaça de Crist Rei, a dos quarts de nou del vespre, per iniciar el recorregut fins a la Plaça Major. L'actor manresà Joan Cirera farà la lectura del manifest, que té el suport d'11 partits i entitats (Assemblea Nacional Catalana, Candidatura d'Unitat Popular, Demòcrates de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, Fundació Independència i Progrés, Òmnium Bages, Partit Demòcrata Català, Reagrupament.cat, Solidaritat per la Independència i Súmate). Tot seguit, hi haurà el parlament, que enguany anirà a càrrec de la periodista Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona. L'acte es clourà amb una sardana de germanor i l'actuació dels Tirallongues de Manresa. Les torxes es poden recollir en el mateix inici de la Marxa (des de les sis de la tarda).

Marxes al Bages i al Moianès

Les marxes per la independència arribaran a quinze poblacions del Bages i el Moianès:

- Artés: dia 10, davant de l'Ajuntament, a les 21.30 h
- Balsareny: plaça de la Mel, a les 21 h
- Callús: dia 10, els Manxons, a les 19.30 h
- Castellbell i el Vilar: dia 10, plaça Valentí Puig, a les 20.45 h
- Castellnou de Bages: dia 10, escola l'Olivar, a les 20.30 h
- Manresa: dia 10, Crist Rei, a dos quarts de nou del vespre
- Monistrol de Calders: dia 11, plaça Nova, a les 20 h
- Monistrol de Montserrat: dia 10, plaça de la Font Gran, a les 20.30 h
- Navarcles: dia 10, parc Marcel·lí Monrós, a les 21.15 h
- Navàs: dia 10, plaça de l'Ajuntament, a les 20.30 h
- Sallent: plaça d'Anselm Clavé, a les 20.30 h
- Sant Fruitós de Bages: dia 10, plaça de l'Església, a les 21 h
- Sant Joan de Vilatorrada: dia 10, mas Llobet, a les 20.30 h
- Sant Vicenç de Castellet: plaça de l'Ajuntament, a les 21 h
- Santpedor: dia 10, plaça de Catalunya, a les 21 h
- Santa Maria d'Oló: dia 10, plaça de Sant Antoni M. Claret, a les 22 h

Manifest de la vuitena Marxa de Torxes per la Independència a Manresa

Per vuitena vegada hem tornat a celebrar aquesta nit la marxa de torxes per la independència, fent evident que Manresa manté ben viva una reivindicació fonamental: aconseguir la nostra llibertat nacional. Una llibertat que de cap manera és possible si Catalunya continua sotmesa a l'Estat Espanyol. Després de vuitanta anys de la revolta del general Franco contra la República trobem encara característiques franquistes en la política de l'Estat que no podem acceptar: intents de recentralització creixents, amenaça de greus sancions a la mesa del Parlament per haver-hi plantejat democràticament les anomenades lleis de desconnexió, acord entre la major part de la classe política espanyola per evitar l'exercici del dret de decidir, una suposada sortida de la crisi allunyada dels interessos populars però favorable als grans grups econòmics, dificultats creixents a la difusió de la llengua i la cultura catalanes, imposició de lleis que limiten les llibertats fonamentals, notable nivell de corrupció pública, ús de les institucions en benefici privat o partidista, alt grau de politització de la justícia, etc.

Aquesta situació, com es desprèn de les convocatòries electorals recents, no mostra cap símptoma de canvi. Per tant, continuar dins de l'Estat Espanyol és mantenir-se en l'estancament absolut o fins i tot anar empitjorant. Per això, en els darrers anys ha crescut tant la consciència de tres fets estretament relacionats:

1. A l'Estat Espanyol predomina clarament la voluntat de no fer canvis estructurals. I menys encara d'acceptar les decisions democràtiques que pugui prendre el poble de Catalunya i els altres Països Catalans. No es pot esperar, doncs, que l'Estat modifiqui el seu comportament habitual, si més no en un termini previsible.

2. A Catalunya el desig d'independència és creixent i transversal i engloba ciutadans d'origen molt divers, de pensament polític molt variat i de sectors socials, econòmics, lingüístics, etc. molt diferents.

3. El camí cap a la independència fa anys que ha començat amb força i no s'aturarà. Per això cal una estratègia comuna i consensuada entre tots els partits i moviments socials que la propugnen. 

Per tant, estem vivint moments històrics transcendentals. Hi haurà entrebancs, és clar, però hem de ser conscients que després de recórrer el camí que ja hem fet fins ara, arribar a l'objectiu només depèn de nosaltres mateixos. Necessitem unes institucions catalanes fortes i una gran mobilització ciutadana que doni suport al parlament per instaurar aviat la República Catalana. I necessitem la República Catalana per viure més dignament i més fraternalment entre tots els pobles lliures del món.

Assemblea Nacional Catalana, Candidatura d'Unitat Popular, Demòcrates de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, Fundació Independència i Progrés, Òmnium Bages, Partit Demòcrata Català, Reagrupament, Solidaritat i Súmate.