16
de juliol
del
2016
Actualitzat
el
18
de juliol
a les
15:35h
Passades les 12 de la nit, el periodista manresà Ernest Macià entrava en antena per Catalunya Ràdio i per TVC des de l'aeroport Atatürk. L'intent de cop d'estat de l'exèrcit turc l'havia enganxat de trànsit a l'aeroport d'Istanbul camí cap a Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, on és el destí de les seves vacances.
Un missatge del cap de premsa del Bàsquet Manresa, Damià Badia, el posava en alerta: "si et cal qualsevol cosa, només cal que ho diguis". "Coi, que amables, vaig pensar", confessa, "va ser després quan en Damià em va dir que hi havia hagut un cop d'estat que els esdeveniments es van precipitar". En aquell moment feia quatre hores que era a l'aeroport. Un aeroport que havia de ser recordat com una simple escala en les seves vacances fins a Sud-àfrica.
"Poc després, vàrem començar a sentir crits i una allau humana se'ns va tirar a sobre", explica. En aquell moment va perdre el mòbil. "Ens sentíem venuts, el pànic era general, la gent corria cap al fons del terminal, però a vegades ens passàvem les portes i havíem de tornar enrere", narra Macià, ja més tranquil, aquest dissabte. "Hi havia un atac de psicosis generalitzat. Qualsevol cop de porta o soroll fort era seguit de crits, xiscles i corredisses", apunta, "vàrem passar molta por".
Per acabar de reblar el clau, els tancs van arribar al perímetre de l'aeroport, i els viatgers en trànsit es trobaven en una situació de bloqueig. "Vàrem sentir explosions i vàrem veure els helicòpters de l'exèrcit sobrevolant l'aeroport". Les corredisses van tornar i les parets de vidre eren com rateres. "Venen terroristes!!! cridaven uns", explica encara amb l'espant al cos, "i la sensació de vulnerabilitat era total". "No podíem sortir al carrer i els vols s'havien suspès tots".
Encara a les 3 de la matinada els ciutadans que es manifestaven a favor del president Recep Tayyip Erdoğan entraven a la zona de trànsit i s'emportaven el personal de l'aeroport cap a pistes amb la intenció d'assaltar la torre de control i fer onejar la bandera turca. "Ens vàrem quedar sols al terminal, sense cap treballador, a mans de qualsevol que entrés amb un fusell i fes una matança". "No hem dormit gent, és clar, teníem els ulls com taronges", es justifica.
Sobre les 6 del matí d'aquest dissabte no ha tornat a arribar el personal i malgrat que el cop d'estat havia fracassat "la gent del carrer encara tenia dubtes". "Els tancs han estat al voltant de l'aeroport gairebé fins el migdia", i si no hi ha cap contratemps d'última hora aquesta nit a les 00.00h tenen el vol final fins a Ciutat del Cap.
Entremig, al periodista manresà Ernest Macià i a la seva parella els quedarà un record inesborrable d'un aeroport que només hauria d'haver estat d'enllaç. "Des de la terminal ho veiem tot, les pistes i l'exterior, però no podíem fer res", apunta. "Van haver-hi moments en què ens vàrem témer el pitjor". A Sud-àfrica tindran temps per pair-ho.
Un missatge del cap de premsa del Bàsquet Manresa, Damià Badia, el posava en alerta: "si et cal qualsevol cosa, només cal que ho diguis". "Coi, que amables, vaig pensar", confessa, "va ser després quan en Damià em va dir que hi havia hagut un cop d'estat que els esdeveniments es van precipitar". En aquell moment feia quatre hores que era a l'aeroport. Un aeroport que havia de ser recordat com una simple escala en les seves vacances fins a Sud-àfrica.
"Poc després, vàrem començar a sentir crits i una allau humana se'ns va tirar a sobre", explica. En aquell moment va perdre el mòbil. "Ens sentíem venuts, el pànic era general, la gent corria cap al fons del terminal, però a vegades ens passàvem les portes i havíem de tornar enrere", narra Macià, ja més tranquil, aquest dissabte. "Hi havia un atac de psicosis generalitzat. Qualsevol cop de porta o soroll fort era seguit de crits, xiscles i corredisses", apunta, "vàrem passar molta por".
Per acabar de reblar el clau, els tancs van arribar al perímetre de l'aeroport, i els viatgers en trànsit es trobaven en una situació de bloqueig. "Vàrem sentir explosions i vàrem veure els helicòpters de l'exèrcit sobrevolant l'aeroport". Les corredisses van tornar i les parets de vidre eren com rateres. "Venen terroristes!!! cridaven uns", explica encara amb l'espant al cos, "i la sensació de vulnerabilitat era total". "No podíem sortir al carrer i els vols s'havien suspès tots".
Encara a les 3 de la matinada els ciutadans que es manifestaven a favor del president Recep Tayyip Erdoğan entraven a la zona de trànsit i s'emportaven el personal de l'aeroport cap a pistes amb la intenció d'assaltar la torre de control i fer onejar la bandera turca. "Ens vàrem quedar sols al terminal, sense cap treballador, a mans de qualsevol que entrés amb un fusell i fes una matança". "No hem dormit gent, és clar, teníem els ulls com taronges", es justifica.
Sobre les 6 del matí d'aquest dissabte no ha tornat a arribar el personal i malgrat que el cop d'estat havia fracassat "la gent del carrer encara tenia dubtes". "Els tancs han estat al voltant de l'aeroport gairebé fins el migdia", i si no hi ha cap contratemps d'última hora aquesta nit a les 00.00h tenen el vol final fins a Ciutat del Cap.
Entremig, al periodista manresà Ernest Macià i a la seva parella els quedarà un record inesborrable d'un aeroport que només hauria d'haver estat d'enllaç. "Des de la terminal ho veiem tot, les pistes i l'exterior, però no podíem fer res", apunta. "Van haver-hi moments en què ens vàrem témer el pitjor". A Sud-àfrica tindran temps per pair-ho.