08
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
22:52h
Aquest passat dijous 7 de juliol a dos quarts de vuit del vespre, es va presentar, a la sala d'actes del Museu Blau de Barcelona, el documental "Ciutat Salvatge", dirigit pel cardoní Dani Sala i produït per Lavinia Audiovisual per a Televisió de Catalunya.
A través de cinquanta-cinc minuts, el documental mostra la relació de la fauna salvatge amb els éssers humans en els centres urbans. "El que intentem és retratar un fenomen que és nou i que els experts no havien previst que és que en moltes ciutats grans del món els animals salvatges hi estan irrompent", explica el director, que és, alhora, director de Projectes, Televisió i Continguts de l'empresa E2S, una productora independent situada a Cardona.
De fet, el projecte de fer un documental amb aquesta temàtica va ser idea de TV3, que es va posar en contacte amb Lavinia perquè la produís. Va ser aquesta empresa la que va demanar a Sala que s'encarregués de la direcció, la realització i el guió del projecte; així com també va encomanar a ES2 que elaborés el grafisme i la banda sonora, que ha estat composta pel músic manresà Xavier Serrano, col·laborador habitual de la productora cardonina.
"Hem vist a les notícies, diverses vegades, com els porcs senglars han entrat a Barcelona", comenta Sala, que puntualitza que "això ho hem viscut com un fet anecdòtic i ara s'està començant a veure que és un fenomen que tot just comença". A "Ciutat Salvatge", doncs, l'espectador s'adonarà que els animals salvatges estan trobant, a les grans ciutats, un lloc on progressar més bo que no pas el seu medi natural: "és un lloc amb moltes més possibilitats per a ells. A les ciutats hi ha persones, i si hi ha persones hi ha menjar", comenta el director de la producció, que afirma que "aquesta tendència és imparable i s'haurà de veure com ho afronta cada ciutat".
Però aquest fet no només es dóna amb els porcs senglars, sinó que depenent de cada país, passa amb un animal diferent. És per això que Sala i el seu equip van anar a gravar a Los Angeles i a París per estudiar quina era la fauna "invasora". "Als Estats Units hi ha coiots; a París, comunitats d'abelles i a l'Índia, lleopards", exemplifica.
A través de diversos veïns que viuen la problemàtica de prop, i de científics estudiosos de la temàtica, el documental resol que una de les maneres d'afrontar aquest nou repte passa per reconèixer que la societat es troba davant d'un fet irreversible i inevitable que és el de conviure amb espècies que progressen més a la ciutat que no pas al camp o al bosc. Una convivència que comporta, tal com explica "Ciutat Salvatge", seriosos reptes com la transmissió de malalties entre espècies animals o, fins i tot, entre persones.
Sala, que ha dirigit, juntament amb la seva parella, Núria Sala, més d'una desena de projectes televisius, afirma que "Ciutat Salvatge no és un documental de tesi. Sí que hi ha conclusions però hem intentat que siguin el màxim d'obertes". En la mateixa línia el director expressa que "no hem volgut entrar en debats paral·lels de si és bo o no que hi hagi animals salvatges a les ciutats; l'únic que hem fet és retratar un fenomen nou que s'està duent a terme i al qual ens haurem d'acostumar".
A través de cinquanta-cinc minuts, el documental mostra la relació de la fauna salvatge amb els éssers humans en els centres urbans. "El que intentem és retratar un fenomen que és nou i que els experts no havien previst que és que en moltes ciutats grans del món els animals salvatges hi estan irrompent", explica el director, que és, alhora, director de Projectes, Televisió i Continguts de l'empresa E2S, una productora independent situada a Cardona.
De fet, el projecte de fer un documental amb aquesta temàtica va ser idea de TV3, que es va posar en contacte amb Lavinia perquè la produís. Va ser aquesta empresa la que va demanar a Sala que s'encarregués de la direcció, la realització i el guió del projecte; així com també va encomanar a ES2 que elaborés el grafisme i la banda sonora, que ha estat composta pel músic manresà Xavier Serrano, col·laborador habitual de la productora cardonina.
"Hem vist a les notícies, diverses vegades, com els porcs senglars han entrat a Barcelona", comenta Sala, que puntualitza que "això ho hem viscut com un fet anecdòtic i ara s'està començant a veure que és un fenomen que tot just comença". A "Ciutat Salvatge", doncs, l'espectador s'adonarà que els animals salvatges estan trobant, a les grans ciutats, un lloc on progressar més bo que no pas el seu medi natural: "és un lloc amb moltes més possibilitats per a ells. A les ciutats hi ha persones, i si hi ha persones hi ha menjar", comenta el director de la producció, que afirma que "aquesta tendència és imparable i s'haurà de veure com ho afronta cada ciutat".
Però aquest fet no només es dóna amb els porcs senglars, sinó que depenent de cada país, passa amb un animal diferent. És per això que Sala i el seu equip van anar a gravar a Los Angeles i a París per estudiar quina era la fauna "invasora". "Als Estats Units hi ha coiots; a París, comunitats d'abelles i a l'Índia, lleopards", exemplifica.
A través de diversos veïns que viuen la problemàtica de prop, i de científics estudiosos de la temàtica, el documental resol que una de les maneres d'afrontar aquest nou repte passa per reconèixer que la societat es troba davant d'un fet irreversible i inevitable que és el de conviure amb espècies que progressen més a la ciutat que no pas al camp o al bosc. Una convivència que comporta, tal com explica "Ciutat Salvatge", seriosos reptes com la transmissió de malalties entre espècies animals o, fins i tot, entre persones.
Sala, que ha dirigit, juntament amb la seva parella, Núria Sala, més d'una desena de projectes televisius, afirma que "Ciutat Salvatge no és un documental de tesi. Sí que hi ha conclusions però hem intentat que siguin el màxim d'obertes". En la mateixa línia el director expressa que "no hem volgut entrar en debats paral·lels de si és bo o no que hi hagi animals salvatges a les ciutats; l'únic que hem fet és retratar un fenomen nou que s'està duent a terme i al qual ens haurem d'acostumar".