Xerrada sobre el procés judicial per la mort de Flors Sirera

Procés judicial contra els assassins de Flors Sirera: de la justícia, al diàleg per la reconciliació és el títol de la conferència que tindrà lloc aquest divendres a 2/4 de 8 del vespre al centre Flors Sirera. La xerrada anirà a càrrec de Jordi Palou i Irma Rognoni, membres del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs.

En quin estat es troba la querella interposada contra els assassins de la Flors? Què s’està fent per conèixer la veritat del que ha passat i del que està passant a la regió?. Aquestes són dues preguntes que s’intentarà contestar al decurs de la conferència, organitzada per Inshuti, amics dels pobres de Rwanda, Burundi i el Congo, amb la col•laboració del Consell de Solidaritat de l’Ajuntament de Manresa.

El procés
El febrer de l’any passat el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Fernando Andreu dictava una interlocutòria de processament contra la cúpula del Front Patriòtic Rwandès (FPR, tutsis), al poder a Rwanda des de fa 15 anys. En un document de 182 pàgines, el jutge ordenava la compareixença davant la justícia espanyola de 40 militars, al capdavant dels quals hi ha l’actual president del país, el general Paul Kagame. Són acusats d’haver ordenat l’assassinat de 9 persones de nacionalitat espanyola, entre els quals els catalans Joaquim Vallmajó i Flors Sirera. Però també d’haver planificat el genocidi del poble rwandès i haver comès crims contra la humanitat al veí Congo.

Aquesta interlocutòria és la primera que es dicta a tot el món a través del principi de justícia universal contra un govern en actiu i representa un gran avanç en la lluita contra la impunitat. Els advocats Jordi Palou i Irma Rognoni, representants de les víctimes, ho explicaran en la conferència d’aquest divendres.  

Els testimonis que ha recollit la querella són de dos tipus: exmilitars de l’FPR que se n’han anat del país i supervivents de les matances. Les conclusions a què arriba el jutge són demolidores. L’FPR no tan sols hauria comès crims massius, sinó que seria el planificador del genocidi rwandès. Si a això hi afegim la recent sentència del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda contra la cúpula militar hutu, condemnant-la pels crims comesos però exculpant-la de planificació, aleshores es capgira tota la visió que fins ara s’havia tingut del conflicte. Així doncs, es conclou que l’FPR hauria comès crims horribles contra la població hutu des de l’inici de la guerra, així com l’atemptat contra els presidents de Rwanda i Burundi, tot plegat amb la finalitat de radicalitzar el conflicte i empènyer les milícies hutus cap a l’assassinat dels tutsis de l’interior per poder legitimar la seva presa del poder. L’FPR, doncs, ja no es pot veure més com l’exèrcit alliberador que va fer fugir els extremistes hutus i va salvar els supervivents tutsis, sinó com el responsable principal de l’hecatombe rwandesa i posteriorment de les matances a gran escala comeses al Congo amb la finalitat d’ocupar les zones mineres més riques.

Aquesta interlocutòria judicial ha causat un impacte internacional enorme i ha contribuït en gran mesura a clarificar la visió del conflicte. Ara cal esperar que els imputats siguin detinguts i el procés es pugui concloure sense interferències polítiques i amb la màxima col•laboració de les institucions internacionals pertinents, començant per la Interpol, el deure de la qual és detenir qualsevol dels 40 imputats així que surti del país o es trobi fora de l’àrea de control de l’FPR a Rwanda i al Congo.    

Ara és l’hora de l’esperança per als pobles de l’Àfrica dels Grans Llacs. Tanmateix, no serà fàcil, perquè les inèrcies i els interessos creats són molt grans. Cal perseverar i esperar que la veritat es vagi obrint camí.