13
de juny
del
2016
Actualitzat
el
14
de juny
a les
11:42h
Situem-nos a l'any 1989, en una Manresa que encara no tenia la categoria de gran ciutat (en aquell moment el municipi rondava els 65.000 habitants) i en la qual la vida comercial era capitanejada per les botigues de barri, especialitzades en productes en concret, on els clients eren els de tota la vida i on el tracte era "de tu a tu", que se sol dir.
Les coses, però, van començar a canviar aquell estiu, quan el govern de la ciutat (CiU, amb Juli Sancliments d'alcalde) va anunciar que tres gran societats s'oferien per construir una gran superfície comercial a Manresa. Finalment -el mes de novembre del mateix any- va ser la cadena espanyola d'hipermercats Pryca (acrònim de precio y calidad), gestionada pel grup francès Carrefour, la que va arribar a un acord amb l'ajuntament, ja que la seva instal·lació a la ciutat anava acompanyada d'una compensació per part de Pryca per valor de 1.000 milions de pessetes (6 milions d'euros). "Això a la ciutat li va anar bé perquè es van poder dur a terme obres que el govern no es podia permetre econòmicament", afirma l'historiador i geògraf manresà, Jaume Comas.
El lloc escollit perquè es construís l'hipermercat van ser els terrenys dels Trullols, sota el pla de Cal Gravat. Es tractava d'uns terrenys de secà que en aquell moment eren propietat de diversos pagesos i que formaven part de la corona de camps que hi havia a la ciutat, i que estaven totalment desconnectats del centre. És per això que el govern va exigir a l'empresa que connectés viàriament el nucli urbà amb la gran superfície comercial. Unes obres imprescindibles que van anar a càrrec del mateix Pryca i que van costar 450 milions de pessetes -dintre dels 1.000 milions de compensació- que van suposar la prolongació del carrer Sant Cristòfol des del carrer Viladordis fins a la carretera del Pont de Vilomara.
De fet, la decisió que l'hipermercat es construís fora del centre urbà va ser aprovada per tots els partits que en aquell moment formaven part de l'òrgan consistorial manresà, després que els diversos comerciants de la ciutat manifestessin la seva preocupació per la instal·lació d'un monstre com aquell. Tal com recollia El Periódico en l'edició del 12 d'agost del 1989, "Sanclimens va fer una crida als comerciants perquè actualitzessin les seves instal·lacions per poder enfrontar-se a la nova competència i va intentar-los tranquil·litzar anunciant-los que la superfície comercial estaria fora del centre de Manresa i no s'instal·laria fins que no hagués passat un temps prudencial". Un temps que en certa manera va dependre de la Generalitat de Catalunya, que fins el juliol del 1990 no va concedir el permís perquè comencés la instal·lació del nou establiment comercial.
El 13 de juny de l'any 1991 Pryca obria les seves portes davant d'un gran rebombori i de l'expectació de molts ciutadans, que fins aquell moment, el concepte d'hipermercat els resultava llunyà i aliè. Es tractava d'un equipament de 80.000 metres quadrats, amb 10.000 metres quadrats de superfície de venda (6.000 més que els del gran supermercat de referència a la comarca, el Supeco de Sant Fruitós, segons exposa Regió7).
Però no tot van ser flors i violes...
Si ara diem Cas Pujol, el nostre cap pensa directament en l'ex president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol. Però resulta que a Manresa, i en el marc de la pendent construcció del Pryca, el regidor de Comerç que hi havia en aquell moment, Jaume Pujol, va ser denunciat i convidat a dimitir per part del grup municipal d'Esquerra Nacionalista de Manresa -en aquell moment a l'oposició i liderat pel republicà Ignasi Perramon- que l'acusaven d'haver tramitat, des del seu despatx professional d'assegurances, la inscripció al Llibre de Registre de la Propietat, tres escriptures de compra-venda de terrenys situats a la partida dels Trullols (per part de les empreses M.K. Holding i Cial Near SA), on en aquell moment Pryca ja tenia la intenció de construir-hi. "Els terrenys es van comprar a un preu i es van vendre a un cost cinc vegades més gran que en la compra oficial", ha manifestat Perramon, que explica que en aquell moment "nosaltres vam denunciar que el senyor Pujol havia barrejat l'activitat privada amb la pública però que no es va demostrar mai que la plusvàlua anés per a ell".
Un cop comprats els terrenys, les dues societats -M.K. Holding i Cial Near SA- van vendre'ls a Telefinca (una empresa directament relacionada amb Pryca). Aquella actuació també va fer saltar les alarmes del PSC que, en paraules de Jordi Valls, van expressar a El Pou de la Gallina que "si una societat compra uns terrenys i al cap de tres mesos se'ls ven, pot creure's que està especulant. Cal diferenciar clarament l'activitat privada de l'activitat política. Per aquest motiu, si el senyor Pujol ha participat en les operacions d'una manera o altra, la seva actuació es pot considerar dubtosa o, com a mínim no coherent amb el que d'ell s'espera".
De totes maneres, Pujol sempre va desmentir la seva implicació directa amb el cas al·legant que "no vaig portar el tema des del meu despatx" i que no va tenir res a veure amb les negociacions. El cas és, però, que a la següent legislatura -també liderada per CiU- Pujol no s'hi va presentar.
"El model americà d'oci i comerç no ha acabat de quallar"
Segons l'historiador Francesc Comas, "el Pryca va començar a funcionar quan, l'any 1999, van obrir els multicinemes Bages Centre". Segons Comas, quan va canviar tota la dinàmica del sector dels Trullols -amb la construcció de restaurants, una bolera durant un temps, el Decathlon o discoteques- va ser quan la gent de Manresa i dels voltants va començar a tenir tirada per traslladar-se en aquell pol de la ciutat.
"El que s'ha intentat fer als Trullols és crear un sector d'oci i comerç, basada en el model americà. Però aquí no ha acabat de quallar: no s'adapta del tot al costum europeu, no és ben bé la nostra cultura comercial", expressa Comas, que tot i així comenta que és cert que l'activitat que s'hi duu a terme ara atrau a molta part de la població: "jo sempre he dit que als anys 50 fèiem processons; als 70, manifestacions, i als 90 ens trobàvem als passadissos del Pryca comprant".
Les coses, però, van començar a canviar aquell estiu, quan el govern de la ciutat (CiU, amb Juli Sancliments d'alcalde) va anunciar que tres gran societats s'oferien per construir una gran superfície comercial a Manresa. Finalment -el mes de novembre del mateix any- va ser la cadena espanyola d'hipermercats Pryca (acrònim de precio y calidad), gestionada pel grup francès Carrefour, la que va arribar a un acord amb l'ajuntament, ja que la seva instal·lació a la ciutat anava acompanyada d'una compensació per part de Pryca per valor de 1.000 milions de pessetes (6 milions d'euros). "Això a la ciutat li va anar bé perquè es van poder dur a terme obres que el govern no es podia permetre econòmicament", afirma l'historiador i geògraf manresà, Jaume Comas.
El lloc escollit perquè es construís l'hipermercat van ser els terrenys dels Trullols, sota el pla de Cal Gravat. Es tractava d'uns terrenys de secà que en aquell moment eren propietat de diversos pagesos i que formaven part de la corona de camps que hi havia a la ciutat, i que estaven totalment desconnectats del centre. És per això que el govern va exigir a l'empresa que connectés viàriament el nucli urbà amb la gran superfície comercial. Unes obres imprescindibles que van anar a càrrec del mateix Pryca i que van costar 450 milions de pessetes -dintre dels 1.000 milions de compensació- que van suposar la prolongació del carrer Sant Cristòfol des del carrer Viladordis fins a la carretera del Pont de Vilomara.
De fet, la decisió que l'hipermercat es construís fora del centre urbà va ser aprovada per tots els partits que en aquell moment formaven part de l'òrgan consistorial manresà, després que els diversos comerciants de la ciutat manifestessin la seva preocupació per la instal·lació d'un monstre com aquell. Tal com recollia El Periódico en l'edició del 12 d'agost del 1989, "Sanclimens va fer una crida als comerciants perquè actualitzessin les seves instal·lacions per poder enfrontar-se a la nova competència i va intentar-los tranquil·litzar anunciant-los que la superfície comercial estaria fora del centre de Manresa i no s'instal·laria fins que no hagués passat un temps prudencial". Un temps que en certa manera va dependre de la Generalitat de Catalunya, que fins el juliol del 1990 no va concedir el permís perquè comencés la instal·lació del nou establiment comercial.
El 13 de juny de l'any 1991 Pryca obria les seves portes davant d'un gran rebombori i de l'expectació de molts ciutadans, que fins aquell moment, el concepte d'hipermercat els resultava llunyà i aliè. Es tractava d'un equipament de 80.000 metres quadrats, amb 10.000 metres quadrats de superfície de venda (6.000 més que els del gran supermercat de referència a la comarca, el Supeco de Sant Fruitós, segons exposa Regió7).
Però no tot van ser flors i violes...
Si ara diem Cas Pujol, el nostre cap pensa directament en l'ex president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol. Però resulta que a Manresa, i en el marc de la pendent construcció del Pryca, el regidor de Comerç que hi havia en aquell moment, Jaume Pujol, va ser denunciat i convidat a dimitir per part del grup municipal d'Esquerra Nacionalista de Manresa -en aquell moment a l'oposició i liderat pel republicà Ignasi Perramon- que l'acusaven d'haver tramitat, des del seu despatx professional d'assegurances, la inscripció al Llibre de Registre de la Propietat, tres escriptures de compra-venda de terrenys situats a la partida dels Trullols (per part de les empreses M.K. Holding i Cial Near SA), on en aquell moment Pryca ja tenia la intenció de construir-hi. "Els terrenys es van comprar a un preu i es van vendre a un cost cinc vegades més gran que en la compra oficial", ha manifestat Perramon, que explica que en aquell moment "nosaltres vam denunciar que el senyor Pujol havia barrejat l'activitat privada amb la pública però que no es va demostrar mai que la plusvàlua anés per a ell".
Un cop comprats els terrenys, les dues societats -M.K. Holding i Cial Near SA- van vendre'ls a Telefinca (una empresa directament relacionada amb Pryca). Aquella actuació també va fer saltar les alarmes del PSC que, en paraules de Jordi Valls, van expressar a El Pou de la Gallina que "si una societat compra uns terrenys i al cap de tres mesos se'ls ven, pot creure's que està especulant. Cal diferenciar clarament l'activitat privada de l'activitat política. Per aquest motiu, si el senyor Pujol ha participat en les operacions d'una manera o altra, la seva actuació es pot considerar dubtosa o, com a mínim no coherent amb el que d'ell s'espera".
De totes maneres, Pujol sempre va desmentir la seva implicació directa amb el cas al·legant que "no vaig portar el tema des del meu despatx" i que no va tenir res a veure amb les negociacions. El cas és, però, que a la següent legislatura -també liderada per CiU- Pujol no s'hi va presentar.
"El model americà d'oci i comerç no ha acabat de quallar"
Segons l'historiador Francesc Comas, "el Pryca va començar a funcionar quan, l'any 1999, van obrir els multicinemes Bages Centre". Segons Comas, quan va canviar tota la dinàmica del sector dels Trullols -amb la construcció de restaurants, una bolera durant un temps, el Decathlon o discoteques- va ser quan la gent de Manresa i dels voltants va començar a tenir tirada per traslladar-se en aquell pol de la ciutat.
"El que s'ha intentat fer als Trullols és crear un sector d'oci i comerç, basada en el model americà. Però aquí no ha acabat de quallar: no s'adapta del tot al costum europeu, no és ben bé la nostra cultura comercial", expressa Comas, que tot i així comenta que és cert que l'activitat que s'hi duu a terme ara atrau a molta part de la població: "jo sempre he dit que als anys 50 fèiem processons; als 70, manifestacions, i als 90 ens trobàvem als passadissos del Pryca comprant".