07
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
14:07h
Un total de 28 participants, entre adults i nens, van prendre part en la sortida del programa Quedem a Castellnou de Bages. Era la quarta organitzada per Òmnium aquest any i la segona sortida familiar.
Es va sortir a les deu del matí de davant de l'Institut Lluís de Peguera en direcció a Castellnou de Bages. A Castellnou, i concretament a la urbanització de la Figuera, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Castellnou va rebre el grup, els va acompanyar durant tot el matí en les visites i els va fer de guia.
El grup va visitar primer la Torre del Moro o Torre de Castellnou de Bages, una construcció mig ensorrada que data del s.XI i que té uns 12 m d'alçada. És l'únic vestigi que queda d'una antiga fortificació. Té unes vistes espectaculars des del Pirineu fins a Montserrat. Malgrat que hi havia núvols i en algun moment va caure alguna gota, el dia era clar i els participants van poder ser testimonis d'aquestes vistes fantàstiques.
La regidora va explicar que abans d'aquesta fortificació, de la qual tan sols en queda la torre, hi havia hagut una anterior fortificació que va ser destruïda per la invasió dels moriscos. Posteriorment van construir-ne una de nova i d'aquí li ve el nom de Castell Nou.
Després de la visita a la Torre, es van adreçar a la plaça de l'església on van gaudir d'un petit esmorzar. Seguidament la quitxalla es va quedar a la plaça a fer jocs, acompanyats d'una monitora del CAE. Els adults van visitar l'església del municipi, el cementiri i finalment el Museu dels Maquis, on es projecta un audiovisual sobre la vida d'en Ramon Vila Capdevila, en “Caracremada”, el darrer maqui que hi va haver i que està enterrat justament al cementiri de Castellnou, ja que era fill del municipi.
Caracremada no era gaire apreciat per molts dels seus conciutadans, ja que els darrers anys de la seva vida es va dedicar a ensorrar torres d'alta tensió, fet que perjudicava els veïns directament, a part de la companyia elèctrica. En el moment de ser abatut per la guàrdia civil el 1963, el van deixar enterrat als afores del poble de cap per avall i amb les bótes penjades al coll. No va ser fins uns quants anys més tard que es va traspassar el seu cos al cementiri municipal, però en un racó allunyat del resta de nínxols. Les bótes d'en Caracremada estan exposades al museu dels maquis.
Els 28 participants de la sortida, de nacionalitats diverses com la catalana, marroquina, algeriana i senegalesa van mostrar-se satisfets i agraïts per tenir l'oportunitat de conèixer una petita part més del nostre entorn més proper.
Es va sortir a les deu del matí de davant de l'Institut Lluís de Peguera en direcció a Castellnou de Bages. A Castellnou, i concretament a la urbanització de la Figuera, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Castellnou va rebre el grup, els va acompanyar durant tot el matí en les visites i els va fer de guia.
El grup va visitar primer la Torre del Moro o Torre de Castellnou de Bages, una construcció mig ensorrada que data del s.XI i que té uns 12 m d'alçada. És l'únic vestigi que queda d'una antiga fortificació. Té unes vistes espectaculars des del Pirineu fins a Montserrat. Malgrat que hi havia núvols i en algun moment va caure alguna gota, el dia era clar i els participants van poder ser testimonis d'aquestes vistes fantàstiques.
La regidora va explicar que abans d'aquesta fortificació, de la qual tan sols en queda la torre, hi havia hagut una anterior fortificació que va ser destruïda per la invasió dels moriscos. Posteriorment van construir-ne una de nova i d'aquí li ve el nom de Castell Nou.
Després de la visita a la Torre, es van adreçar a la plaça de l'església on van gaudir d'un petit esmorzar. Seguidament la quitxalla es va quedar a la plaça a fer jocs, acompanyats d'una monitora del CAE. Els adults van visitar l'església del municipi, el cementiri i finalment el Museu dels Maquis, on es projecta un audiovisual sobre la vida d'en Ramon Vila Capdevila, en “Caracremada”, el darrer maqui que hi va haver i que està enterrat justament al cementiri de Castellnou, ja que era fill del municipi.
Caracremada no era gaire apreciat per molts dels seus conciutadans, ja que els darrers anys de la seva vida es va dedicar a ensorrar torres d'alta tensió, fet que perjudicava els veïns directament, a part de la companyia elèctrica. En el moment de ser abatut per la guàrdia civil el 1963, el van deixar enterrat als afores del poble de cap per avall i amb les bótes penjades al coll. No va ser fins uns quants anys més tard que es va traspassar el seu cos al cementiri municipal, però en un racó allunyat del resta de nínxols. Les bótes d'en Caracremada estan exposades al museu dels maquis.
Els 28 participants de la sortida, de nacionalitats diverses com la catalana, marroquina, algeriana i senegalesa van mostrar-se satisfets i agraïts per tenir l'oportunitat de conèixer una petita part més del nostre entorn més proper.