26
de maig
del
2016
Actualitzat
el
28
de maig
a les
10:09h
"ARANS és la gran desconeguda manresana" diu, sense dubtar, Alfons Haro, el seu president. I és que si fa uns anys aquesta entitat era la capdavantera en ajudar els infants sords a reeducar la seva parla, actualment, i sobretot per les noves generacions, sovint és només un acrònim que veuen durant la Diada de Sant Jordi, a través de les més de vint parades que tenen col·locades a Manresa i arreu de la comarca.
Però, evidentment, aquest centre no es redueix a la venda de roses un cop a l'any, sinó que treballa cada dia de la setmana amb infants i adults que tenen dificultats en el llenguatge, siguin sords o no. "Quan es va crear ARANS (Associació per la reeducació auditiva del nen sord) l'any 1968, el seu únic objectiu era ensenyar a parlar a nens i nenes que eren sords profunds", explica Victòria Jové, una de les logopedes que treballa al centre: "en aquell moment, a tothom que naixia sent sord se li ensenyava el llenguatge de signes perquè es pogués comunicar, i era considerada una persona muda. Però aquest terme, el de sord-mut, no existeix. Una persona muda és aquella que té les cordes vocals trencades, i, en canvi, una persona sorda, com que no hi sent, no parla i no reprodueix els sons, però això no vol dir que no pugui aprendre a fer-ho". I és així com va néixer aquesta entitat -que primerament estava localitzada en una aula de l'escola La Salle i que posteriorment, l'any 1976, es va traslladar on és ara, a les galeries que hi ha entre el Passeig Pere III i el carrer Pompeu Fabra-: per no encasellar ni limitar una persona sense oïda en un llenguatge com és el de signes, molt poc conegut per la resta de la població oient, i per poder-lo integrar en el teixit social.
ARANS, però, i a mesura que han anat passant els anys, ha anat ampliant la seva oferta de tractaments gràcies als avenços de la ciència. "Actualment, quan un infant neix sord profund, se li col·loca un implant coclear des de ben petit, i això permet que hi pugui sentir perfectament i, conseqüentment, que es pugui comunicar mitjançant el llenguatge", explica Jové, que aclareix que malgrat aquests avançaments tècnics, "les persones que porten aquest implant s'han de reeducar, igualment, en la parla, perquè el so no els arriba tan bé com a les persones que no som sordes. El que fem aquí és ensenyar-los a escoltar i a discriminar sons perquè puguin saber què senten i com sona cada cosa".
A banda de tractar persones amb aquesta patologia auditiva, l'entitat també acull persones que tenen disfuncions en la parla, com dislàlies, disfèmies, afàcies, deglucions atípiques o disgràfies, siguin sordes o no. La majoria dels pacients que s'atenen són infants. L'any 2015, de les 54 persones que va tractar el centre, 50 eren infants i només 4 eren adults.
Una entitat amb funció social
Gairebé tots els pacients que té ARANS són infants que venen derivats pel centre educatiu en el qual estan duent a terme els seus estudis reglats. "Quan una escola detecta que té un nen amb una deficiència motriu d'expressió, contacta amb la psicòloga del centre o amb l'assistent social, i aquestes parlen amb nosaltres perquè tractem l'infant en qüestió amb l'objectiu que pugui entendre què s'explica a classe i es pugui expressar amb normalitat", explica el president de l'entitat, que comenta que ARANS mai ha perdut el caire de fer una funció social: "la majoria de nens i nenes que venen aquí no paguen, tret dels que venen de manera privada, que abonen 17 euros per cada sessió de 45 minuts". " Nosaltres sobrevivim gràcies a les subvencions que ens dóna el Departament de Benestar i Família i el de Salut de la Generalitat; el Ministeri d'Educació; l'Ajuntament de Manresa, i d'ajudes esporàdiques que rebem a finals d'any per part de la UBIC, de CaixaBank i d'alguna empresa privada que de tan en tan fa alguna donació ", continua Haro, que es mostra pessimista pel que fa als socis: "actualment tenim 60 socis, i el més jove ja deu tenir gairebé 60 anys. Penso que fer una campanya per recaptar-ne més no tindria èxit, perquè avui en dia hi ha moltes entitats socials i solidàries degut a l'època de crisi que estem vivint i ARANS, malgrat ens pesi, és una entitat que ajuda persones que no tenen una problemàtica greu, com podria ser un càncer o una malaltia degenerativa".
És per aquest motiu que el centre, per donar-se més a conèixer, utilitza la Diada de Sant Jordi, "que és la principal font d'ingressos que tenim", comenta Haro. Tot i així el president de l'entitat no descarta fer més actes "per deixar de ser desconeguts i per col·locar-nos on ens mereixem: hi ha moltes famílies que no podrien pagar un logopeda pel seu fill i aquí, malgrat les dificultats econòmiques, atenem a tothom sense excepció".
Però, evidentment, aquest centre no es redueix a la venda de roses un cop a l'any, sinó que treballa cada dia de la setmana amb infants i adults que tenen dificultats en el llenguatge, siguin sords o no. "Quan es va crear ARANS (Associació per la reeducació auditiva del nen sord) l'any 1968, el seu únic objectiu era ensenyar a parlar a nens i nenes que eren sords profunds", explica Victòria Jové, una de les logopedes que treballa al centre: "en aquell moment, a tothom que naixia sent sord se li ensenyava el llenguatge de signes perquè es pogués comunicar, i era considerada una persona muda. Però aquest terme, el de sord-mut, no existeix. Una persona muda és aquella que té les cordes vocals trencades, i, en canvi, una persona sorda, com que no hi sent, no parla i no reprodueix els sons, però això no vol dir que no pugui aprendre a fer-ho". I és així com va néixer aquesta entitat -que primerament estava localitzada en una aula de l'escola La Salle i que posteriorment, l'any 1976, es va traslladar on és ara, a les galeries que hi ha entre el Passeig Pere III i el carrer Pompeu Fabra-: per no encasellar ni limitar una persona sense oïda en un llenguatge com és el de signes, molt poc conegut per la resta de la població oient, i per poder-lo integrar en el teixit social.
ARANS, però, i a mesura que han anat passant els anys, ha anat ampliant la seva oferta de tractaments gràcies als avenços de la ciència. "Actualment, quan un infant neix sord profund, se li col·loca un implant coclear des de ben petit, i això permet que hi pugui sentir perfectament i, conseqüentment, que es pugui comunicar mitjançant el llenguatge", explica Jové, que aclareix que malgrat aquests avançaments tècnics, "les persones que porten aquest implant s'han de reeducar, igualment, en la parla, perquè el so no els arriba tan bé com a les persones que no som sordes. El que fem aquí és ensenyar-los a escoltar i a discriminar sons perquè puguin saber què senten i com sona cada cosa".
A banda de tractar persones amb aquesta patologia auditiva, l'entitat també acull persones que tenen disfuncions en la parla, com dislàlies, disfèmies, afàcies, deglucions atípiques o disgràfies, siguin sordes o no. La majoria dels pacients que s'atenen són infants. L'any 2015, de les 54 persones que va tractar el centre, 50 eren infants i només 4 eren adults.
Una entitat amb funció social
Gairebé tots els pacients que té ARANS són infants que venen derivats pel centre educatiu en el qual estan duent a terme els seus estudis reglats. "Quan una escola detecta que té un nen amb una deficiència motriu d'expressió, contacta amb la psicòloga del centre o amb l'assistent social, i aquestes parlen amb nosaltres perquè tractem l'infant en qüestió amb l'objectiu que pugui entendre què s'explica a classe i es pugui expressar amb normalitat", explica el president de l'entitat, que comenta que ARANS mai ha perdut el caire de fer una funció social: "la majoria de nens i nenes que venen aquí no paguen, tret dels que venen de manera privada, que abonen 17 euros per cada sessió de 45 minuts". " Nosaltres sobrevivim gràcies a les subvencions que ens dóna el Departament de Benestar i Família i el de Salut de la Generalitat; el Ministeri d'Educació; l'Ajuntament de Manresa, i d'ajudes esporàdiques que rebem a finals d'any per part de la UBIC, de CaixaBank i d'alguna empresa privada que de tan en tan fa alguna donació ", continua Haro, que es mostra pessimista pel que fa als socis: "actualment tenim 60 socis, i el més jove ja deu tenir gairebé 60 anys. Penso que fer una campanya per recaptar-ne més no tindria èxit, perquè avui en dia hi ha moltes entitats socials i solidàries degut a l'època de crisi que estem vivint i ARANS, malgrat ens pesi, és una entitat que ajuda persones que no tenen una problemàtica greu, com podria ser un càncer o una malaltia degenerativa".
És per aquest motiu que el centre, per donar-se més a conèixer, utilitza la Diada de Sant Jordi, "que és la principal font d'ingressos que tenim", comenta Haro. Tot i així el president de l'entitat no descarta fer més actes "per deixar de ser desconeguts i per col·locar-nos on ens mereixem: hi ha moltes famílies que no podrien pagar un logopeda pel seu fill i aquí, malgrat les dificultats econòmiques, atenem a tothom sense excepció".