27
de març
del
2016
Actualitzat
el
28
de març
a les
20:36h
Caramelles i Súria fan tàndem un cop més aquest diumenge de Pasqua. Les vuit colles de la vila han recorregut les places i els carrers per cantar i ballar una tradició intergeneracional, una de les cites caramellaires més gran i antiga de Catalunya. Per donar la benvinguda a la primavera, per celebrar la resurrecció de Jesús segons el cristianisme, o cadascú a la seva manera, els suriencs "se senten pròpies" les caramelles, explica Montserrat Filló, membre de la colla Foment Cultural. Unes de les altres es diferencien pel color dels vestits i per l'estil: cant coral, bastoners, balls de cascavells i trabucs. Unes diferències que es difuminen perquè tenen un objectiu comú: "Respectar la tradició, la cultura i les ganes de fer poble", assegura el regidor de Cultura del municipi, Ricard Reguant.
El diumenge de Pasqua és data marcada al calendari per a molts suriencs. En concret, segons l'ajuntament del municipi, a les caramelles d'aquest any hi han participat unes 900 persones. Des de les 9 del matí i fins al migdia, s'han alternat a la plaça Major del Poble Vell i a la de Sant Joan per cantar cançons, fer retrunyir els trabucs, o dansar a ritme de bastons i cascavells. De fet, les Caramelles tenen una forta implantació a tot el Bages, des d'Aguilar de Segarra fins a les poblacions més grans.
El regidor de Cultura i Educació de Súria, Ricard Reguant, ha explicat que és cita ineludible: "Ser caramellaires vol dir que t'estimes el poble, que vols participar a la vida de Súria, és un sentiment que es transmet de generació en generació, és molt més que ser del Barça", ha comparat en declaracions a l'ACN.
La manera de demostrar-se caramellaire varia en funció de cada colla. I el color n'és un primer exemple: els del Foment Cultural vesteixen de groc; els d'Altatxu de vermell, els Sorissons de blau i l'Agrupació Sardanista de blanc. I cadascú representa un estil diferent de fer caramelles: basar-se en el cant coral com la Sorissons i La Llanterna, coral centenària, o introduint elements com els cascavells, els bastons o els trabucs en les danses. "Cadascuna diferent però totes amb el mateix objectiu: respectar la tradició i la cultura i tenir ganes de fer poble", ha reblat Reguant.
Ho veuen també així caramellaires com la Montserrat Filló, de Foment Cultural, una de les més nombroses. "Les sentim pròpies, en tenim moltes ganes, de cantar la Pasqua, ser feliços, retrobar-nos, els que viuen fora vila tornen per caramelles", ha apuntat.
A la plaça Major del Poble Vell, les colles més joves han versionat temes d'Els Catarres i La Pegatina per trencar les propostes més tradicionals. De fet, la directora de la Societat Coral La Llanterna, Montserrat Fàbrega, ha explicat que introdueixen estils "més frescos i juvenils" al repertori perquè "fan festa, donen alegria" i ajuden a "engrescar una mica més la gent jove".
Cadascú a la seva manera, sigui per donar la benvinguda a la primavera o per celebrar la resurrecció de Jesús, les caramelles són "la festa d'un poble", assegura Núria Balaguer, periodista i autora del llibre històric 'Les caramelles de Súria'.
En situen el punt de partida ara fa 400 anys, el 1591, basant-se en un document que des de Roma autoritza la creació de la confraria del Roser de Súria. Es considera per tant que les confraries i els seus captiris són l'origen de les caramelles. També un altre document de l'època en parla. És sobre un judici eclesiàstic contra uns caramellaires que van sortir a cantar abans de Pasqua. El text recull el testimoni dels pagesos a qui van demanar ous, botifarra i diners i detallen que els caramellaires ja ballaven cascavells i cantaven a la Maria, ha assenyalat Balaguer.
Tot i que el dia central de la festa és diumenge de Pasqua, l'activitat caramellaire a Súria va començar aquest dissabte amb la visita de les colles a les masies. Una de les novetat d'aquesta edició ha estat l'acte de cloenda, que aquest migdia ha aglutinat membres de totes les colles per a una cantada i ballada conjunta a la plaça de Sant Joan. La jornada s'acabarà aquest diumenge al vespre amb un sopar de germanor i un concert amb Els Catarres, Strombers i Pachucos.
El diumenge de Pasqua és data marcada al calendari per a molts suriencs. En concret, segons l'ajuntament del municipi, a les caramelles d'aquest any hi han participat unes 900 persones. Des de les 9 del matí i fins al migdia, s'han alternat a la plaça Major del Poble Vell i a la de Sant Joan per cantar cançons, fer retrunyir els trabucs, o dansar a ritme de bastons i cascavells. De fet, les Caramelles tenen una forta implantació a tot el Bages, des d'Aguilar de Segarra fins a les poblacions més grans.
El regidor de Cultura i Educació de Súria, Ricard Reguant, ha explicat que és cita ineludible: "Ser caramellaires vol dir que t'estimes el poble, que vols participar a la vida de Súria, és un sentiment que es transmet de generació en generació, és molt més que ser del Barça", ha comparat en declaracions a l'ACN.
La manera de demostrar-se caramellaire varia en funció de cada colla. I el color n'és un primer exemple: els del Foment Cultural vesteixen de groc; els d'Altatxu de vermell, els Sorissons de blau i l'Agrupació Sardanista de blanc. I cadascú representa un estil diferent de fer caramelles: basar-se en el cant coral com la Sorissons i La Llanterna, coral centenària, o introduint elements com els cascavells, els bastons o els trabucs en les danses. "Cadascuna diferent però totes amb el mateix objectiu: respectar la tradició i la cultura i tenir ganes de fer poble", ha reblat Reguant.
Ho veuen també així caramellaires com la Montserrat Filló, de Foment Cultural, una de les més nombroses. "Les sentim pròpies, en tenim moltes ganes, de cantar la Pasqua, ser feliços, retrobar-nos, els que viuen fora vila tornen per caramelles", ha apuntat.
A la plaça Major del Poble Vell, les colles més joves han versionat temes d'Els Catarres i La Pegatina per trencar les propostes més tradicionals. De fet, la directora de la Societat Coral La Llanterna, Montserrat Fàbrega, ha explicat que introdueixen estils "més frescos i juvenils" al repertori perquè "fan festa, donen alegria" i ajuden a "engrescar una mica més la gent jove".
Cadascú a la seva manera, sigui per donar la benvinguda a la primavera o per celebrar la resurrecció de Jesús, les caramelles són "la festa d'un poble", assegura Núria Balaguer, periodista i autora del llibre històric 'Les caramelles de Súria'.
En situen el punt de partida ara fa 400 anys, el 1591, basant-se en un document que des de Roma autoritza la creació de la confraria del Roser de Súria. Es considera per tant que les confraries i els seus captiris són l'origen de les caramelles. També un altre document de l'època en parla. És sobre un judici eclesiàstic contra uns caramellaires que van sortir a cantar abans de Pasqua. El text recull el testimoni dels pagesos a qui van demanar ous, botifarra i diners i detallen que els caramellaires ja ballaven cascavells i cantaven a la Maria, ha assenyalat Balaguer.
Tot i que el dia central de la festa és diumenge de Pasqua, l'activitat caramellaire a Súria va començar aquest dissabte amb la visita de les colles a les masies. Una de les novetat d'aquesta edició ha estat l'acte de cloenda, que aquest migdia ha aglutinat membres de totes les colles per a una cantada i ballada conjunta a la plaça de Sant Joan. La jornada s'acabarà aquest diumenge al vespre amb un sopar de germanor i un concert amb Els Catarres, Strombers i Pachucos.