Crematori de Sant Fruitós

Batanés reprèn ara el projecte del crematori de Sant Fruitós

Quan tothom gira l'esquena al Portal de l'Agulla, l'alcalde recupera aquest projecte un mes després que Eternam hagi esberlat el mercat funerari de Manresa | Els salts en paracaigudes de l'aeròdrom segueixen funcionant sense la llicència ambiental obligatòria

per Pere Fontanals , Sant Fruitós de Bages, 9 de març de 2016 a les 22:54 |
Solar on ha d'anar el tanatori-crematori de Sant Fruitós, al costat del cementiri | A. Sánchez
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'alcalde de Sant Fruitós de Bages, Joan Carles Batanés, és incansable. El mateix dia que el govern de Manresa ha fet públic el seu informe desfavorable al projecte del Portal de l'Agulla que pretén portar un hotel, dos restaurants i una gasolinera a la porta del Parc de l'Agulla, Batanés reprèn, si més no ja obertament, la implantació del crematori per a difunts que, després d'anunciar a principis de 2015, va deixar aparcat quan es van acostar les eleccions municipals.

En aquest sentit, l'Ajuntament ha anunciat una xerrada informativa sobre el tanatori-crematori, previst al costat del cementiri municipal, per al proper 15 de març a 2/4 de 9 del vespre, a la Sala Polivalent del Nexe, que comptarà amb la presència d'un tècnic especialista en Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.


Les bases del concurs que volia obrir l'Ajuntament de Sant Fruitós eren per a la creació d'un tanatori-crematori en uns terrenys municipals de 6.000 metres quadrats a tocar del cementiri. L'adjudicació de les terres es faria mitjançant un concurs on el consistori cediria de franc a l'empresa guanyadora el solar per edificar-hi un tanatori i un crematori, a més d'encarregar-li la gestió del cementiri que ara mateix està en mans del mateix ajuntament.

Un mes després de l'alliberament del mercat funerari a Manresa


El ressuscitament del projecte arriba només un mes després que la funeraria Eternam, que no té tanatori ni sala de vetlles a la comarca, hagi aconseguit de l'Ajuntament de Manresa la liberalització del servei funerari de la ciutat seguint la legalitat vigent. Malgrat que la llei permet desenvolgupar l'activitat de serveis funeraris sense tenir un tanatori propi, l'entrada d'Eternam en la competència manresana, on existeixen tres funeràries amb tanatori propi, es preveïa, com a poc, complicada.

De fet, el Director Tècnic d'Eternam, Aureli Sanchez, confirmava a NacióManresa el passat mes de febrer que un dels seus principals objectius era optar a la construcció i explotació del tanatori-crematori de Sant Fruitós. D'aquesta manera la funerària aconseguia tenir tanatori propi que, tot i ser fora de la capital del Bages, comptaria amb l'únic crematori de tota la Catalunya Central.

Un Portal de l'Agulla que no vol ningú

Joan Carles Batanés ha aconseguit, com a mínim amb tres projectes, no deixar indiferent a ningú. Al crematori que, tot i no tenir una oposició frontal, sí que ha causat malestar en alguns cercles per la naturalesa de la instal·lació, s'hi ha de sumar el Portal de l'Agulla i l'aeròdrom i la seva activitat estrella de salts en paracaigudes.

Amb la proposta de construcció d'un complex amb hotel, restaurants, pàrquing i gasolinera a la boca del Parc de l'Agulla ha aconseguit el rebuig de tots els partits convencionals -ell pertany a una formació independent-, des de CiU, a ERC, passant pel PSC i la CUP, de les entitats ecologistes i, per si no fos poc, dels tres ajuntaments adjacents al projecte, Manresa, Santpedor i Sant Joan de Vilatorrada.

Paracaigudisme que funciona sense llicència des de fa 10 mesos

L'aeròdrom, per la seva part, ha aixecat queixes entre veïns de Sant Fruitós i, també, de Santpedor, pel soroll de vol de les aeronaus, malgrat que des de l'Ajuntament es continua insistint, amb diversos informes, que entren dins la legalitat.

A més a més, en aquesta instal·lació es fan salts en paracaigudes des de fa més de 10 mesos sense que l'empresa que l'explota no tingui la llicència ambiental municipal corresponent d'establiments fixos oberts al públic, d'espectacles públics i activitats recreatives. L'empresa la va sol·licitar per primera vegada l'abril de 2015, i després que el consistori li proposés mesures correctores, no va ser fins a novembre següent que la va tornar a sol·licitar, malgrat que durant tot aquest temps l'activitat va estar funcionant -el propi alcalde va saltar en paracaigudes-.

Després de la publicació al NacióManresa que l'activitat havia estat funcionant sense llicència, l'Ajuntament va fer un pas enrere i va assegurar, llavors, que l'empresa no necessitava la llicència i que l'havia sol·licitat per "ser transparent" amb els veïns del municipi. Per donar suport a aquesta afirmació, Batanés es va emparar en una resposta de la Generalitat a una pregunta del grup municipal de CiU i a un informe del secretari municipal on es preocupava de recordar que era "preceptiu i no vinculant".

La resposta del Servei Territorial del Joc i l'Espectacle de la Generalitat a CiU, però, es referia a l'activitat "d'escola de paracaigudisme" i no de salts en paracaigudisme i, com indicava el mateix escrit, una escola no es pot trobar inclosa en "el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics" i que, per tant, no calia demanar la llicència per aquesta activitat.

Per la seva part, l'informe que Batanés va demanar al secretari municipal quan va decidir tirar enrere la sol·licitud de llicència municipal assegurant que no calia, es basa en la definició dels "salts en paracaigudes" con una "activitat inherent" a la instal·lació de l'aeròdrom. El paracaigudisme, malgrat requerir d'una instal·lació aeronàutica per a la sortida d'avions, no pot ser ser considerada mai com a "inherent" a un aeròdrom, ja que la instal·lació funciona igualment sense aquesta activitat. Per tant, ha de ser considerada com a complementària i, com a tal, i entenent-la com a inclosa en "el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics" requereix de llicència ambiental municipal, fet que no compleix des que l'abril de 2015 va començar la seva activitat.

 

Participació