La Diputació s'interessa per la recuperació de les tines de la Vall del Flaquer

La seva presidenta, Mercè Conesa, les ha visitat acompanyada d'autoritats polítiques i del món del vi

Mercè Conesa i Salvador Cardús durant la visita a les tines de la Vall del Flaquer
Mercè Conesa i Salvador Cardús durant la visita a les tines de la Vall del Flaquer | Diputació
Redacció
26 de febrer del 2016
Actualitzat a les 15:09h
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha conegut aquest divendres al migdia el projecte de recuperació de les tines de la Vall del Flaquer, un patrimoni arquitectònic exclusiu que explica la història  del cultiu de la vinya en aquest territori de les valls del Montcau, i que Conesa ha valorat com "uns espais únics que permeten que el territori tingui una fortalesa a nivell econòmic, turístic i cultural".

La Diputació, a través de Cultura, Espais Naturals i Turisme, treballa actualment en l'elaboració d'un Pla director, amb la col·laboració dels ajuntaments de Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort, a més de  l'INCAVI i la DO Pla de Bages, per a la promoció econòmica i turística d'aquest patrimoni, que es troba dins l'àmbit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Durant la visita, s'ha fet un recorregut per tres grups de tines de la Vall del Flaquer: la Bleda I, la Tosca i l'Escudelleta, que són un exemple de les prop de 150 tines de vinya que hi ha en aquesta zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment, aquestes tines són de les més ben conservades que existeixen i es troben en procés de declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional, iniciativa promoguda, entre d'altres, pel Consell Comarcal del Bages.

Cal recordar que l'octubre de 2014 el celler Abadal, de la DO Pla de Bages, que participa en la recuperació de les tines, va presentar, amb el suport de la Generalitat i la Diputació, el projecte de recuperació de l'elaboració de vi en cellers a peu de vinya a les tines de la Vall del Flaquer, tal com es feia al segle XIX. En aquesta finca s'ha impulsat la recuperació d'una antiga vinya de més de 70 anys i els treballs de recerca i el cultiu de més de deu varietats autòctones, com ara el sumoll, el punxó fort, el garnatxot, la cua de moltó, la malvasia de Manresa, el mandó, la pansera i el picapoll. Durant el 2014 es van plantar 900 ceps d'aquestes varietats.

Aquest és un experiment únic en aquests moments a Catalunya perquè aquest tipus de construcció de tines a peu de vinyes només es va fer al Bages, fa més de 100 anys, per tal de poder explotar amb vinyes zones que quedaven molt allunyades de la casa de pagès.

La presidenta ha visitat les tines amb l'alcalde de Mura, Martí Perich, l'alcalde de Talamanca, Josep Tarín, l'alcalde del Pont de Vilomara, Cecilio Rodríguez, el diputat d'Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació, Valentí Junyent, el diputat adjunt d'Espais Naturals, Jesús Calderer, el sociòleg de la UAB, Salvador Cardús el president de les Denominacions d'Origen Catalanes, Valentí Roqueta, el president de la DO Pla de Bages, Joan Soler; i el coneixedor de les 150 tines i propietari de Cal Carter, Jordi Perich.

La visita, però, ha començat més d'hora a l'Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort, amb la rebuda del seu alcalde, Cecilio Rodríguez, i la resta d'autoritats, i la signatura del llibre d'honor.