25
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
26
de febrer
a la
13:14h
La jutgessa del Penal 2 de Manresa ha condemnat aquest dijous l'exalcalde de Moià Josep Montràs a nou mesos de presó per un delicte mediambiental. Segons la condemna, l'exbatlle va permetre l'abocament d'aigües residuals i industrials al Torrent de l'Ocella i aquestes van afectar greument l'ecosistema i la qualitat de l'aigua. El cas no ha arribat a judici perquè durant la vista prèvia, el ministeri fiscal, l'acusació particular, representada per l'Ajuntament, i la defensa han arribat a un acord. Després de reconèixer els fets, l'acord ha permès una reducció de la condemna dels tres anys que es demanava al principi a nou mesos. Tot i això, com que la pena no arriba als dos anys, Montràs no haurà d'entrar a presó. L'exbatlle també haurà de pagar una multa de 3.600 euros. A la vista no hi ha estat present l'actual alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ja que a diferència del que van assegurar algunes informacions, no estava convocat com a testimoni.
Acord, admissió dels fets i condemna. Així de ràpida ha estat la sessió d'aquest dijous durant la vista oral que se celebrava contra l'exalcalde de Moià Josep Montràs per haver permès que es contaminés un torrent del municipi. Les parts han arribat a un acord, i després la jutgessa ha cridat Montràs a declarar. L'exbatlle ha admès ser responsable dels fets, i d'aquesta manera s'ha evitat que el cas anés a judici.
A la sortida del jutjat, Montràs ha valorat la condemna com a " bona i justa". L'exalcalde ha admès que s'havia d'haver construït una claveguera "i que aquesta no es va fer", però s'ha volgut justificar i ha afegit que "la zona del torrent no era un lloc on hi havia flors i peixos" per malmetre.
A banda dels nou mesos de presó que Montràs no complirà i els 3.600 euros de multa, la jutgessa ha decretat la inhabilitació de l'exalcalde per poder exercir qualsevol càrrec públic durant un any i mig.
Antecedents
L'Ajuntament de Moià, liderat pel convergent Josep Montràs, va promoure la urbanització del polígon industrial Pla de Romaní, que fixava que les naus i les construccions del polígon quedarien connectades a la xarxa de clavegueram per tal d'evacuar les aigües residuals. Malgrat que el projecte incloïa tots els serveis, les obres van acabar l'any 2004 sense haver construït la connexió amb la depuradora, tot i haver-la cobrat als empresaris. Llavors la fiscalia va determinar, i així consta a la sentència, que aquest fet va provocar que almenys des del 2004 s'hagin anat produint abocaments regulars d'aigües residuals, i abocaments puntuals d'aigües industrials al Torrent de l'Ocella.
L'any 2011, l'arquitecte municipal, Josep Lluís Gorina, va comunicar els abocaments irregulars al nou alcalde Dionís Guiteras (ERC), qui va posar els fets en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme de l'Audiència Provincial de Barcelona. La fiscalia va començar a investigar i no va ser fins el mes de maig del 2015 que l'Ajuntament va acordar per ple que el consistori es personaria com a acusació particular.
Acord, admissió dels fets i condemna. Així de ràpida ha estat la sessió d'aquest dijous durant la vista oral que se celebrava contra l'exalcalde de Moià Josep Montràs per haver permès que es contaminés un torrent del municipi. Les parts han arribat a un acord, i després la jutgessa ha cridat Montràs a declarar. L'exbatlle ha admès ser responsable dels fets, i d'aquesta manera s'ha evitat que el cas anés a judici.
A la sortida del jutjat, Montràs ha valorat la condemna com a " bona i justa". L'exalcalde ha admès que s'havia d'haver construït una claveguera "i que aquesta no es va fer", però s'ha volgut justificar i ha afegit que "la zona del torrent no era un lloc on hi havia flors i peixos" per malmetre.
A banda dels nou mesos de presó que Montràs no complirà i els 3.600 euros de multa, la jutgessa ha decretat la inhabilitació de l'exalcalde per poder exercir qualsevol càrrec públic durant un any i mig.
Antecedents
L'Ajuntament de Moià, liderat pel convergent Josep Montràs, va promoure la urbanització del polígon industrial Pla de Romaní, que fixava que les naus i les construccions del polígon quedarien connectades a la xarxa de clavegueram per tal d'evacuar les aigües residuals. Malgrat que el projecte incloïa tots els serveis, les obres van acabar l'any 2004 sense haver construït la connexió amb la depuradora, tot i haver-la cobrat als empresaris. Llavors la fiscalia va determinar, i així consta a la sentència, que aquest fet va provocar que almenys des del 2004 s'hagin anat produint abocaments regulars d'aigües residuals, i abocaments puntuals d'aigües industrials al Torrent de l'Ocella.
L'any 2011, l'arquitecte municipal, Josep Lluís Gorina, va comunicar els abocaments irregulars al nou alcalde Dionís Guiteras (ERC), qui va posar els fets en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme de l'Audiència Provincial de Barcelona. La fiscalia va començar a investigar i no va ser fins el mes de maig del 2015 que l'Ajuntament va acordar per ple que el consistori es personaria com a acusació particular.