06
de maig
del
2009
- Galeria de fotos amb el reportatge gràfic d'aquesta anàlisi.
Dos anys després de la inauguració dels primers carrils bici senyalitzats a la ciutat de Manresa, les bicicletes segueixen sense apropiar-se d'aquests espais, que encara no formen part de l'imaginari col•lectiu dels manresans.
El juny de l'any 2007 van acabar les obres per senyalitzar el carril bici dels carrers Abat Oliba i Font del Gat, als que després s'afegí el de l'avinguda de la Universitat. En total, i segons la web de l'Ajuntament, 1,05 kilòmetres de carril bici, per a 77.000 habitants. Això significa que Manresa té 13,6 metres de carril bici per cada 1.000 habitants. Si ho comparem amb algunes poblacions catalanes, el resultats són espectaculars. A Sabadell, per exemple, hi ha 92,9 kilòmetres de carril bici, per a 200.000 habitants, que signifiquen 464 metres per a cada 1.000 habitants. Terrassa, amb 14 kilòmetres, té 70 metres de carril per a cada 1.000 habitants, i Barcelona, la ciutat amb més kilòmetres de carril bici, en destina 93 metres per a cada 1.000 persones. Si la comparació és amb les ciutats del Nord d'Europa, amb molta més tradició ciclista, les dades són encara més sagnants. A Berlín, per exemple, hi ha 620 kilòmetres de carrils bici, que representen 182 metres per a cada 1.000 habitants.
Tot i que l'ajuntament de Manresa ha manifestat en diverses ocasions la seva voluntat de reforçar la xarxa de carrils bici, i malgrat que el Pacte per a la mobilitat sostenible diu que cal “augmentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport d’ús habitual, creant les condicions infraestructurals, de gestió del trànsit i educació viària necessàries per a promoure la seva utilització”, el cert és que les inversions han estat, fins ara, molt minses, i destinades únicament a una zona de la ciutat. En la presentació dels primers carrils, l'any 2007, l'ajuntament es comprometé a enllaçar-los amb el passeig de Pere III a través del carrer Súria en el termini d'un any, però les obres encara no han començat. Tampoc s'ha enllestit l'altre extrem del projecte, que hauria d'arribar fins al Parc de l'agulla. La implantació dels carrils als carrers Abat Oliba i Font del Gat, a més, no ha estat gaire reeixida, i ja s'escolten les primeres veus que en qüestionen la idoneïtat.
Les queixes dels usuaris de la bicicleta es centren, d'una banda, en la mateixa concepció del traçat, que no sempre segueix el camí més fàcil, i que es troba sovint amb obstacles que dificulten la marxa, com arbres (foto 2), obres (3) i cotxes que, sense estar mal aparcats, tapen el carril bici (4). El principal problema, però, és la manca de conscienciació dels altres usuaris de la via pública, que en ocasions destorben la marxa dels ciclistes. Tant els cotxes com els vianants són, sovint sense ser-ne conscients, els que més dificulten la marxa en bicicleta. Malgrat la senyalització, alguns vehicles segueixen sense respectar els carrils bici, i n'ocupen l'espai sense miraments (foto 5). Els vianants, d'altra banda, tampoc no estan acostumats a la circulació segregada de les bicicletes, i també envaeixen, moltes vegades, els carrils bici (foto 6).
Segons explica Jordi C., un usuari de la bicicleta que viu a la zona de les bases, “et passes el dia tocant el timbre i fent apartar la gent. Al final, acabo baixant a la calçada; és més còmode i més ràpid que no pas haver de barallar-te amb els vianants”. En més d'una ocasió, continua explicant el Jordi, s'ha discutit amb vianants i automobilistes, que no entenen que la prioritat és per als ciclistes: “són molts anys de voreres i calçades, no veuen que hi ha d'haver un espai per a les bicis. T'insulten per que vas per la vorera, no són gens conscients de l'existència dels carrils segregats”.
Des del col•lectiu Manresa en bici (http://www.sender.cat/meb), creat l'any 2008 per defensar els drets dels usuaris de la bicicleta, es recalca la importància de les campanyes de conscienciació pública. “Cal que l'ajuntament editi informació i faci campanyes a les escoles i les empreses. Tothom ha d'estar informat dels seus drets i dels seus deures”. Des que es van inaugurar els carrils, no s'ha fet cap campanya per a donar-los a conèixer als veïns ni als usuaris, i la majoria dels manresans no té gens clara la prioritat de pas ni l'us correcte dels carrils bici. En aquests encara no dos anys, la manca de manteniment també ha passat factura al sòl de les vies, que en alguns punts ja mostra senyals de deteriorament, com esquerdes i bonys (foto 7).
Segons els usuaris, el principal problema rau en la mala interpretació que fa el consistori de l'us urbà de la bicicleta. “L'ajuntament encara veu la bici com a una eina d'esbarjo, per fer esport, i no pas com un mitjà de transport. Per això, els carrils bici estan orientats al Parc de l'Agulla i són en zones sense gaire congestió de trànsit i amb voreres amples. El que cal, però, és fer carrils bici al centre de la ciutat, als carrers més congestionats, on és molt difícil i insegur anar amb bicicleta”. L'objectiu de Manresa en bici és que es construeixi una xarxa de carrils bici al centre de la ciutat, sobretot als carrers més conflictius, com el passeig, el carrer Barcelona o la carretera de Vic. D'aquesta manera, asseguren, molts usuaris potencials de la bicicleta perdrien la por a utilitzar-la, i molts pares acceptarien que els seus fills utilitzessin la bici com a mitjà de transport.
En el ple municipal del mes de juny de l'any 2007 l'ajuntament es va comprometre a desenvolupar la xarxa de carrils bici. El primer pas per ampliar el traçat actual havia de ser la connexió amb el passeig, però l'obra sembla que encara va per llarg. El passat més de febrer, a proposta de la CUP com en el 2007, la regidoria de Via pública va tornar a manifestar la seva voluntat de tirar el projecte endavant, però sense presses i amb el màxim consens possible. Mentrestant, els ciclistes hauran de seguir jugant-se-la entre els cotxes, o prenent espai als vianants, que són els més perjudicats per tota aquesta confusió.
Dos anys després de la inauguració dels primers carrils bici senyalitzats a la ciutat de Manresa, les bicicletes segueixen sense apropiar-se d'aquests espais, que encara no formen part de l'imaginari col•lectiu dels manresans.
El juny de l'any 2007 van acabar les obres per senyalitzar el carril bici dels carrers Abat Oliba i Font del Gat, als que després s'afegí el de l'avinguda de la Universitat. En total, i segons la web de l'Ajuntament, 1,05 kilòmetres de carril bici, per a 77.000 habitants. Això significa que Manresa té 13,6 metres de carril bici per cada 1.000 habitants. Si ho comparem amb algunes poblacions catalanes, el resultats són espectaculars. A Sabadell, per exemple, hi ha 92,9 kilòmetres de carril bici, per a 200.000 habitants, que signifiquen 464 metres per a cada 1.000 habitants. Terrassa, amb 14 kilòmetres, té 70 metres de carril per a cada 1.000 habitants, i Barcelona, la ciutat amb més kilòmetres de carril bici, en destina 93 metres per a cada 1.000 persones. Si la comparació és amb les ciutats del Nord d'Europa, amb molta més tradició ciclista, les dades són encara més sagnants. A Berlín, per exemple, hi ha 620 kilòmetres de carrils bici, que representen 182 metres per a cada 1.000 habitants.
Tot i que l'ajuntament de Manresa ha manifestat en diverses ocasions la seva voluntat de reforçar la xarxa de carrils bici, i malgrat que el Pacte per a la mobilitat sostenible diu que cal “augmentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport d’ús habitual, creant les condicions infraestructurals, de gestió del trànsit i educació viària necessàries per a promoure la seva utilització”, el cert és que les inversions han estat, fins ara, molt minses, i destinades únicament a una zona de la ciutat. En la presentació dels primers carrils, l'any 2007, l'ajuntament es comprometé a enllaçar-los amb el passeig de Pere III a través del carrer Súria en el termini d'un any, però les obres encara no han començat. Tampoc s'ha enllestit l'altre extrem del projecte, que hauria d'arribar fins al Parc de l'agulla. La implantació dels carrils als carrers Abat Oliba i Font del Gat, a més, no ha estat gaire reeixida, i ja s'escolten les primeres veus que en qüestionen la idoneïtat.
Les queixes dels usuaris de la bicicleta es centren, d'una banda, en la mateixa concepció del traçat, que no sempre segueix el camí més fàcil, i que es troba sovint amb obstacles que dificulten la marxa, com arbres (foto 2), obres (3) i cotxes que, sense estar mal aparcats, tapen el carril bici (4). El principal problema, però, és la manca de conscienciació dels altres usuaris de la via pública, que en ocasions destorben la marxa dels ciclistes. Tant els cotxes com els vianants són, sovint sense ser-ne conscients, els que més dificulten la marxa en bicicleta. Malgrat la senyalització, alguns vehicles segueixen sense respectar els carrils bici, i n'ocupen l'espai sense miraments (foto 5). Els vianants, d'altra banda, tampoc no estan acostumats a la circulació segregada de les bicicletes, i també envaeixen, moltes vegades, els carrils bici (foto 6).
Segons explica Jordi C., un usuari de la bicicleta que viu a la zona de les bases, “et passes el dia tocant el timbre i fent apartar la gent. Al final, acabo baixant a la calçada; és més còmode i més ràpid que no pas haver de barallar-te amb els vianants”. En més d'una ocasió, continua explicant el Jordi, s'ha discutit amb vianants i automobilistes, que no entenen que la prioritat és per als ciclistes: “són molts anys de voreres i calçades, no veuen que hi ha d'haver un espai per a les bicis. T'insulten per que vas per la vorera, no són gens conscients de l'existència dels carrils segregats”.
Des del col•lectiu Manresa en bici (http://www.sender.cat/meb), creat l'any 2008 per defensar els drets dels usuaris de la bicicleta, es recalca la importància de les campanyes de conscienciació pública. “Cal que l'ajuntament editi informació i faci campanyes a les escoles i les empreses. Tothom ha d'estar informat dels seus drets i dels seus deures”. Des que es van inaugurar els carrils, no s'ha fet cap campanya per a donar-los a conèixer als veïns ni als usuaris, i la majoria dels manresans no té gens clara la prioritat de pas ni l'us correcte dels carrils bici. En aquests encara no dos anys, la manca de manteniment també ha passat factura al sòl de les vies, que en alguns punts ja mostra senyals de deteriorament, com esquerdes i bonys (foto 7).
Segons els usuaris, el principal problema rau en la mala interpretació que fa el consistori de l'us urbà de la bicicleta. “L'ajuntament encara veu la bici com a una eina d'esbarjo, per fer esport, i no pas com un mitjà de transport. Per això, els carrils bici estan orientats al Parc de l'Agulla i són en zones sense gaire congestió de trànsit i amb voreres amples. El que cal, però, és fer carrils bici al centre de la ciutat, als carrers més congestionats, on és molt difícil i insegur anar amb bicicleta”. L'objectiu de Manresa en bici és que es construeixi una xarxa de carrils bici al centre de la ciutat, sobretot als carrers més conflictius, com el passeig, el carrer Barcelona o la carretera de Vic. D'aquesta manera, asseguren, molts usuaris potencials de la bicicleta perdrien la por a utilitzar-la, i molts pares acceptarien que els seus fills utilitzessin la bici com a mitjà de transport.
En el ple municipal del mes de juny de l'any 2007 l'ajuntament es va comprometre a desenvolupar la xarxa de carrils bici. El primer pas per ampliar el traçat actual havia de ser la connexió amb el passeig, però l'obra sembla que encara va per llarg. El passat més de febrer, a proposta de la CUP com en el 2007, la regidoria de Via pública va tornar a manifestar la seva voluntat de tirar el projecte endavant, però sense presses i amb el màxim consens possible. Mentrestant, els ciclistes hauran de seguir jugant-se-la entre els cotxes, o prenent espai als vianants, que són els més perjudicats per tota aquesta confusió.