12
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
14
de febrer
a les
21:12h
Òmnium Cultural i l'Associació Memòria i Història de Manresa han emès un comunicat on donen suport a la proposta de les alumnes de l'INS Pius Font i Quer, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, en el seu treball de recerca dirigit pel professor Jordi Pons, d'honorar la memòria dels deportats manresans.
En aquest sentit, les dues entitats han presentat a l'Ajuntament de Manresa una instància on mostren el seu suport a la iniciativa de les estudiants d'instal·lar a la ciutat de Manresa una placa amb el noms de tots els deportats i les llambordes commemoratives conegudes amb el nom d'Stolpersteine, davant dels seus domicilis o llocs de treball.
D'aquestes llambordes, creades per l'artista alemany Gunter Demnig, n'hi ha actualment 48.000 a diferents països europeus. A l'Estat espanyol només n'hi ha en un municipi, Navàs, on s'hi van instal·lar l'abril del 2015. Òmnium i Memòria.cat consideren que Manresa també les ha de tenir en homenatge i record als manresans que van haver de patir l'horror nazi i els estralls de la II Guerra Mundial. Més de 70 anys després de l'alliberament dels camps nazis, "ja és hora de normalitzar la memòria col·lectiva d'aquells dissortats fets tot recordant-los públicament i en la nostra vida quotidiana".
En aquest sentit, les dues entitats han presentat a l'Ajuntament de Manresa una instància on mostren el seu suport a la iniciativa de les estudiants d'instal·lar a la ciutat de Manresa una placa amb el noms de tots els deportats i les llambordes commemoratives conegudes amb el nom d'Stolpersteine, davant dels seus domicilis o llocs de treball.
D'aquestes llambordes, creades per l'artista alemany Gunter Demnig, n'hi ha actualment 48.000 a diferents països europeus. A l'Estat espanyol només n'hi ha en un municipi, Navàs, on s'hi van instal·lar l'abril del 2015. Òmnium i Memòria.cat consideren que Manresa també les ha de tenir en homenatge i record als manresans que van haver de patir l'horror nazi i els estralls de la II Guerra Mundial. Més de 70 anys després de l'alliberament dels camps nazis, "ja és hora de normalitzar la memòria col·lectiva d'aquells dissortats fets tot recordant-los públicament i en la nostra vida quotidiana".