02
de maig
del
2009
Això els permet obtenir un preu molt més alt per cada litre de llet. Des de l'Associació de Criadors Ramaders de Formatges Artesans (ACREFA) calculen que en els darrers quatre anys s'han creat 25 noves formatgeries. El seu gerent, Oriol Urgell, preveu que si el preu que perceben els ramaders no augmenta, s'optarà per fer passos com aquest, per tal de 'revaloritzar' el producte. Un exemple és el de Lluís Mauri, un ramader de Tona (Osona) que fa dos anys va obrir una formatgeria, per tal de donar sortida a tota la seva producció de llet de cabra.
Segons Urgell, l'opció de manipular directament la llet per part dels propis ramaders anirà en augment si les marques envasadores mantenen aquest preu 'tant baix' als ramaders. Aquests preus poden arribar a posar en perill la viabilitat de les pròpies explotacions. Actualment el ramader rep 0,30 euros per litre de llet. L'augment del nombre de formatgeries només el pot frenar l'entrada al mercat català de màquines expenedores de llet. Segons explica el tècnic d'ACREFA, els ramaders veuen en aquesta nova tecnologia un altre 'sistema alternatiu' per incrementar el preu que reben per la llet i que requereix d'una inversió 'més baixa' que no pas fer una formatgeria.
A Catalunya hi ha en aquests moments 124 productors de formatge, segons dades d'ACREFA. D'aquests, un centenar són artesans i la resta són industrials o 'semiartesans'. En els darrers tres anys han nascut una cinquena part d'aquestes formatgeries. La producció catalana presenta 'molta varietat' però també 'poc producte tradicional'. Actualment es fa molt de producte de 'proximitat' pel consumidor, amb la característica que està elaborat amb llet 'd'aquí'. A l'àrea metropolitana de Barcelona domina més la transformació de la llet en 'producte fresc', i en les zones més perifèriques hi ha més la transformació de lleu en productes amb la pasteurització de la llet en 'un o dos mesos de maduració' .
Augmentar el valor de la llet
A Mas Garet, a la localitat osonenca de Tona, Lluís Mauri extreu cada dia llet de les seves cabres. Des de fa una dècada té cabres de raça murciano-granadina a la seva explotació ramadera. Fa dos anys que en Lluís, junt amb l'Isidre Mas van decidir posar en funcionament la seva formatgeria, que funciona amb la llet que s'extreu de l'explotació. Mauri assegura que si la situació actual es manté molts ramaders acabaran apostant per opcions com la transformació de la llet en formatge: 'Arriba un moment en què si no pots cobrir els costos de producció, t'has d'acabar espavilant' assegura.
Tot i que el projecte de Mas Garet encara està en fase de consolidació, els seus promotors estan contents del resultat. Els dos ramaders tenen garanties que en el seu producte ells 'controlen la qualitat'. El preu final del producte és més car que alguns formatges industrials. Per Maur,i actualment comença a haver-hi consumidors que valoren aspectes 'molt més enllà del preu'. Tot i arrencar en període de crisi, els dos ramaders estan contents i creuen que Mas Garet té futur.
Aquest cap de setmana es celebra a Vic la fira Lactium dedicada al món del formatge. Una quarantena de persones van participar dijous en la jornada tècnica on es van debatre diversos aspectes relacionats amb l'elaboració d'aquest producte làctic.
Segons Urgell, l'opció de manipular directament la llet per part dels propis ramaders anirà en augment si les marques envasadores mantenen aquest preu 'tant baix' als ramaders. Aquests preus poden arribar a posar en perill la viabilitat de les pròpies explotacions. Actualment el ramader rep 0,30 euros per litre de llet. L'augment del nombre de formatgeries només el pot frenar l'entrada al mercat català de màquines expenedores de llet. Segons explica el tècnic d'ACREFA, els ramaders veuen en aquesta nova tecnologia un altre 'sistema alternatiu' per incrementar el preu que reben per la llet i que requereix d'una inversió 'més baixa' que no pas fer una formatgeria.
A Catalunya hi ha en aquests moments 124 productors de formatge, segons dades d'ACREFA. D'aquests, un centenar són artesans i la resta són industrials o 'semiartesans'. En els darrers tres anys han nascut una cinquena part d'aquestes formatgeries. La producció catalana presenta 'molta varietat' però també 'poc producte tradicional'. Actualment es fa molt de producte de 'proximitat' pel consumidor, amb la característica que està elaborat amb llet 'd'aquí'. A l'àrea metropolitana de Barcelona domina més la transformació de la llet en 'producte fresc', i en les zones més perifèriques hi ha més la transformació de lleu en productes amb la pasteurització de la llet en 'un o dos mesos de maduració' .
Augmentar el valor de la llet
A Mas Garet, a la localitat osonenca de Tona, Lluís Mauri extreu cada dia llet de les seves cabres. Des de fa una dècada té cabres de raça murciano-granadina a la seva explotació ramadera. Fa dos anys que en Lluís, junt amb l'Isidre Mas van decidir posar en funcionament la seva formatgeria, que funciona amb la llet que s'extreu de l'explotació. Mauri assegura que si la situació actual es manté molts ramaders acabaran apostant per opcions com la transformació de la llet en formatge: 'Arriba un moment en què si no pots cobrir els costos de producció, t'has d'acabar espavilant' assegura.
Tot i que el projecte de Mas Garet encara està en fase de consolidació, els seus promotors estan contents del resultat. Els dos ramaders tenen garanties que en el seu producte ells 'controlen la qualitat'. El preu final del producte és més car que alguns formatges industrials. Per Maur,i actualment comença a haver-hi consumidors que valoren aspectes 'molt més enllà del preu'. Tot i arrencar en període de crisi, els dos ramaders estan contents i creuen que Mas Garet té futur.
Aquest cap de setmana es celebra a Vic la fira Lactium dedicada al món del formatge. Una quarantena de persones van participar dijous en la jornada tècnica on es van debatre diversos aspectes relacionats amb l'elaboració d'aquest producte làctic.