25
de gener
del
2016
Actualitzat
a les
16:49h
Manresa acollirà el proper mes d'octubre el X Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) que estarà centrat en els recursos ecosocials des de l'àmbit de l'alimentació, el poblament, les comunicacions i l'energia. El congrés se celebrarà a l'Espai Plana de l'Om els dies 21, 22 i 23 d'octubre
El sòl, el subsòl, els minerals, l'aigua terrestre, els oceans, l'atmosfera, la radiació solar, els éssers vius, els boscos… posen a la nostra disposició una sèrie de recursos que nosaltres transformem i posem al servei de les nostres necessitats de subsistència. Parlar d'aquests recursos ecosocials va més enllà de la descripció del món físic i inclou les distintes activitats humanes que han transformat secularment el territori.
Hom ha projectat diverses mirades sobre aquest recursos, malauradament sovint dissociades. La visió històrica sobre el seu ús i els conflictes i solucions que han generat queda reforçada per la d'altres disciplines científiques i tècniques i, alhora, la saviesa i l'experiència del passat pot il·luminar el tractament present i futur dels recursos avui dia disponibles.
La seva explotació cada cop més intensiva i la perspectiva de l'exhauriment d'alguns d'ells (especialment els combustibles fòssils) obliga a una nova mirada en la cerca de recursos renovables més propers, accessibles i també més lligats al territori. La potenciació del seu coneixement permet fer una aproximació de les fortaleses i oportunitats per encarar equilibris futurs més sostenibles.
Mantenint una visió holística sobre els recursos, a efectes de participació s'han elegit quatre àmbits en funció de quatre de les grans necessitats humanes: l'alimentació, el poblament, les comunicacions i l'energia. Es fomenta, doncs, una visió transversal i interdisciplinària on un mateix recurs (per exemple, l'aigua) incideix en diferents necessitats, sovint de forma conflictiva que cal resoldre (aigua de boca, aigua de reg, l'aigua industrial o les centrals hidràuliques). En cada àmbit s'acceptaran comunicacions que incloguin interpretació històrica, anàlisi actual i perspectives de futur.
Àmbit 1: Alimentació
Agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura, cada una d'elles relacionada amb uns recursos (sòl, aigua, clima) i amb unes determinades infraestructures. En totes elles incideixen també altres factors que poden condicionar l'alimentació del futur, com ara la biodiversitat, les malalties, la conservació, el transport, l'exhauriment i deteriorament dels recursos i l'impacte ambiental. Com s'ha resolt l'alimentació en el passat i, com evolucionarà en el futur?
Àmbit 2: Poblament
Ha estat històricament vinculat a la proximitat als recursos d'aigua i de la terra per a l'alimentació i a l'accés a una energia assequible. Amb la generalització del transport massiu (especialment després de la Segona Guerra Mundial), el poblament s'ha concentrat en les ciutats i conurbacions generant potents infraestructures per a donar resposta als consums i a la generació de residus. Com s'ha resolt el poblament en el passat i com evolucionarà condicionat pel futur canvi energètic?
Àmbit 3: Comunicacions
Les comunicacions inclouen la mobilitat de les persones, el transport de mercaderies i la comunicació a distància i requereixen xarxes estretament relacionades amb el territori, sovint en conflicte amb altres usos. S'ha passat de la tracció animal a la motoritzada (el 95%, amb derivats del petroli), i la comunicació a distància (ràdio, televisió, telèfon, internet) creix exponencialment. Què ens ensenyen les comunicacions del passat i quines oportunitats s'obren en el futur de cada territori?
Àmbit 4: Energia
Històricament, els recursos energètics eren locals (tracció animal, llenya, molins) i s'aprofitaven les condicions climàtiques (edificis, assecatge, caves, pous de glaç). Els combustibles fòssils i l'urani (no renovables) són fonts d'energia molt més potents i concentrades però comporten riscos i impactes ambientals greus i el seu control s'escapa de la ciutadania. Com s'han dotat d'energia les comunitats locals i quin nou plantejament social, tecnològic i territorial caldrà per al sistema energètic del futur?
El Congrés està organitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana. Amb el suport de l'Ajuntament de Manresa, l'Institut d'Estudis Catalans, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i el Centre d'Estudis del Bages.
El sòl, el subsòl, els minerals, l'aigua terrestre, els oceans, l'atmosfera, la radiació solar, els éssers vius, els boscos… posen a la nostra disposició una sèrie de recursos que nosaltres transformem i posem al servei de les nostres necessitats de subsistència. Parlar d'aquests recursos ecosocials va més enllà de la descripció del món físic i inclou les distintes activitats humanes que han transformat secularment el territori.
Hom ha projectat diverses mirades sobre aquest recursos, malauradament sovint dissociades. La visió històrica sobre el seu ús i els conflictes i solucions que han generat queda reforçada per la d'altres disciplines científiques i tècniques i, alhora, la saviesa i l'experiència del passat pot il·luminar el tractament present i futur dels recursos avui dia disponibles.
La seva explotació cada cop més intensiva i la perspectiva de l'exhauriment d'alguns d'ells (especialment els combustibles fòssils) obliga a una nova mirada en la cerca de recursos renovables més propers, accessibles i també més lligats al territori. La potenciació del seu coneixement permet fer una aproximació de les fortaleses i oportunitats per encarar equilibris futurs més sostenibles.
Mantenint una visió holística sobre els recursos, a efectes de participació s'han elegit quatre àmbits en funció de quatre de les grans necessitats humanes: l'alimentació, el poblament, les comunicacions i l'energia. Es fomenta, doncs, una visió transversal i interdisciplinària on un mateix recurs (per exemple, l'aigua) incideix en diferents necessitats, sovint de forma conflictiva que cal resoldre (aigua de boca, aigua de reg, l'aigua industrial o les centrals hidràuliques). En cada àmbit s'acceptaran comunicacions que incloguin interpretació històrica, anàlisi actual i perspectives de futur.
Àmbit 1: Alimentació
Agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura, cada una d'elles relacionada amb uns recursos (sòl, aigua, clima) i amb unes determinades infraestructures. En totes elles incideixen també altres factors que poden condicionar l'alimentació del futur, com ara la biodiversitat, les malalties, la conservació, el transport, l'exhauriment i deteriorament dels recursos i l'impacte ambiental. Com s'ha resolt l'alimentació en el passat i, com evolucionarà en el futur?
Àmbit 2: Poblament
Ha estat històricament vinculat a la proximitat als recursos d'aigua i de la terra per a l'alimentació i a l'accés a una energia assequible. Amb la generalització del transport massiu (especialment després de la Segona Guerra Mundial), el poblament s'ha concentrat en les ciutats i conurbacions generant potents infraestructures per a donar resposta als consums i a la generació de residus. Com s'ha resolt el poblament en el passat i com evolucionarà condicionat pel futur canvi energètic?
Àmbit 3: Comunicacions
Les comunicacions inclouen la mobilitat de les persones, el transport de mercaderies i la comunicació a distància i requereixen xarxes estretament relacionades amb el territori, sovint en conflicte amb altres usos. S'ha passat de la tracció animal a la motoritzada (el 95%, amb derivats del petroli), i la comunicació a distància (ràdio, televisió, telèfon, internet) creix exponencialment. Què ens ensenyen les comunicacions del passat i quines oportunitats s'obren en el futur de cada territori?
Àmbit 4: Energia
Històricament, els recursos energètics eren locals (tracció animal, llenya, molins) i s'aprofitaven les condicions climàtiques (edificis, assecatge, caves, pous de glaç). Els combustibles fòssils i l'urani (no renovables) són fonts d'energia molt més potents i concentrades però comporten riscos i impactes ambientals greus i el seu control s'escapa de la ciutadania. Com s'han dotat d'energia les comunitats locals i quin nou plantejament social, tecnològic i territorial caldrà per al sistema energètic del futur?
El Congrés està organitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana. Amb el suport de l'Ajuntament de Manresa, l'Institut d'Estudis Catalans, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i el Centre d'Estudis del Bages.