Els musulmans demanaran al Papa incloure la mesquita a la ruta ignasiana

L'Associació Cultural Islàmica del Bages exigeix a l'Ajuntament la seva regularització com a centre de culte i vol que la mesquita Al Fath sigui inclosa com a lloc de peregrinatge en el marc del projecte Manresa 2022, en el cinquè centenari del pas de Sant Ignasi per Manresa

Pere Fontanals
19 de desembre del 2015
Actualitzat a les 18:38h
El Grup de Diàleg Interreligiós durant la pregària per la pau a la mesquita Al Fath.
El Grup de Diàleg Interreligiós durant la pregària per la pau a la mesquita Al Fath. | Pere Fontanals

El Grup de Diàleg Interreligiós durant la pregària per la pau a la mesquita Al Fath. Foto: Pere Fontanals


L'Associació Cultural Islàmica del Bages escriurà properament al Papa Francesc "per demanar-li la seva benedicció" i per "convidar-lo a visita la mesquita Al Fath", si visita Manresa en alguna ocasió. Així ho ha fet públic aquest divendres al vespre el membre de la junta de l'associació musulmana, Abderrahim Hajji, durant la celebració d'una pregaria interreligiosa per la pau amb membres d'altres confessions amb presència al Bages.

L'anunci, que l'ha fet assegut de costat i amb la complicitat de Sor Lucía Caram, no s'ha acabat aquí. Hajji s'ha mostrat convençut que la mesquita de la via Sant Ignasi "ha de ser inclosa en la ruta ignasiana, com a espai de peregrinació" i ha de participar "activament" en els actes de celebració "del cinquè centenari de l'estada de Sant Ignasi a Manresa". Per justificar-ho ha evidenciat que aquest centre de culte es troba al mig del triangle ignasià de la ciutat, "entre la Cova, la Seu i el centre d'acollida de peregrins". Hajji ha assegurat que "a nosaltres ens omple d'orgull que persones d'altres religions entrin a la mesquita". És per aquest motiu que en la carta que dirigiran a Francesc li traslladaran aquesta voluntat.

Tot i que durant l'hora anterior a aquest anunci, les diverses confessions presents han dirigit paraules, lectures i pregaries per la pau, tant el membre de la comunitat islàmica com la pròpia Sor Lucía han aprofitat el moment per exigir amb vehemència a l'Ajuntament de Manresa que regularitzi la mesquita Al Fath com a centre de culte "d'una vegada". "Si no ho volen fer per nosaltres que vàrem venir des de l'Àfrica per trobar una vida millor", ha seguit Hajji, "que ho facin pels nostres fills i els nostres néts que han nascut aquí, són catalans, però també musulmans i necessitaran un lloc on pregar".

La mesquita Al Fath es troba al primer pis del que va ser la fàbrica de l'Aranya. Malgrat que fa anys que els musulmans de Manresa i el Bages la fan servir per portar a terme la seva activitat religiosa, administrativament aquesta adreça només consta a l'Ajuntament com a seu de l'Associació Cultural Islàmica del Bages. Legalment, una entitat cultural i religiosa, però sense reconeixement confessional. El motiu que argüeix l'Ajuntament, principalment, és per motius de seguretat, ja que el local està situat en un primer pis. Tot i així, recorda Sor Lucía, "no fa gaire es va aprovar a Manresa com a centre de culte una capella en un cinquè pis".

Mormons i ortodoxes romanesos s'estrenen a la pregària

El Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa s'ha trobat aquest divendres a la mesquita Al Fath per fer una pregària per la pau amb representants de les nombroses confessions que existeixen a la ciutat. En aquesta ocasió s'han incorporat dues religions noves a la pregària. La parròquia ortodoxa romanesa Santa Teodora de Sihla i els mormons de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies han llegit les seves pregaries sumant-se a les altres cinc confessions habituals. Manresa és un punt de referència a nivell de Catalunya i de l'estat espanyol quant a diàleg interreligiós tant a nivell d'antiguitat, va ser la primera ciutat on es van començar a realitzar trobades periòdiques, com a nivell de quantitat, amb set confessions presents a les trobades després de les dues noves incorporacions.
 

Abderrahim Hajji i Sor Lucía Caram durant la pregària per la Pau. Foto: Pere Fontanals
 

Toni García, representant als mormons en la pregària per la pau. Foto: Pere Fontanals
 

Octavian Purcarea, el fill del patriarca de l'església ortodoxa romanesa de Manresa. Foto: Pere Fontanals