Reportatge

Vint anys d'El Galliner o com fer que els somnis es facin realitat

Dissabte se celebrarà un espectacle especial per celebrar l'aniversari de l'entitat degana de la programació escènica de Manresa

per Aina Font Torra
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Primera foto que es va fer als iniciadors d'El Galliner després de la seva creació. Foto: Arxiu particular


Si ara parlem d'El Galliner segurament moltes persones sabran què és, però probablement, la gent més jove no atribuirà aquest nom a res en res en concret. En canvi, si diem Kursaal, serà molt difícil trobar algú que no sàpiga què és. Però és que no es pot parlar del teatre per excel·lència de Manresa si no es té en compte l'entitat que va treballar perquè es tornés a obrir i que, any rere any, hi ofereix una programació de qualitat. Aquesta entitat és El Galliner, que aquest dissabte 19 de desembre celebrarà els seus 20 anys d'història. Però no avancem esdeveniments i retrocedim en el temps. 


El teatre Kursaal de Manresa es va construir l'any 1927 i durant gairebé cinquanta anys va gaudir d'una bona salut a la ciutat, sent l'escenari de moments importants tan a nivell cultural, social com polític (Francesc Macià hi va assistir l'any 1931 en el marc dels actes de commemoració de la proclamació de les Bases de Manresa). A partir del 1970, el que ara coneixem com un dels teatres més ben equipats del territori va a passar a ser un cinema, fins que l'any 1988 l'Ajuntament de la ciutat el va comprar per vuitanta milions de pessetes i al cap de pocs mesos el va tancar, provocant que mica en mica s'anés degradant per la humitat i per el nul manteniment. I és que el pressupost que es demanava per arreglar-lo era de cinc-cents milions de pessetes, quantitat econòmica de la qual el consistori no disposava. Semblava que el Kursaal estava condemnat a un futur poc prometedor, fins que, a la tardor del 1995 les coses van canviar amb la creació d'El Galliner. 

"El Galliner es va crear fonamentalment per intentar treballar per la recuperació del Kursaal, perquè vèiem que era més gran que el Conservatori, hi cabia més gent i tenia més possibilitats", explica Joan Morros, una de les vuit persones que va donar vida a aquesta associació cultural: "tot i així teníem un altre objectiu que anava molt lligat a aquest primer, que era el de justificar que feia falta obrir el Kursaal fent una programació de teatre i dansa al Conservatori que tingués èxit". En aquell moment l'entitat encarregada d'elaborar la programació teatral a Manresa era el Grup Cultural de l'Associació Cultural del Bages, que programava les obres perquè es fessin al teatre Conservatori. "Nosaltres, abans de constituir-nos com a entitat, vam parlar amb el regidor de cultura, que en aquell moment era el Ramon Fontdevila, perquè valorés d'opció de deixar-nos fer la programació cultural de la ciutat, amb l'objectiu que el Conservatori s'omplís més", comenta Morros, que posa sobre la taula la semblança entre el grup Tabola -creat l'any 1981 per elaborar la programació de la Sala Loiola- i El Galliner pel que fa a la manera de treballar i del qual, tan ell com Fontdevila n'havien format part. "Fer una programació i que tingués èxit era relativament fàcil, perquè ja havia passat amb Tabola", manifesta.


Així doncs i un cop amb el vist-i-plau de l'Ajuntament, als vuit joves inquiets només els faltava un nom. "Vam fer una pluja d'idees amb noms possibles per a l'entitat. Entre ells hi havia Toc, Escenari i Trapa, però finalment ens vam decantar per El Galliner", recorda Morros: "el galliner és on va la gent que té menys recursos econòmics i volíem transmetre una idea de popularitat", diu.
 

Visita guiada al Kursaal, a càrrec d'El Galliner, el 24 de desembre de 1995. Foto: Arxiu particular


Una visita teatralitzada al Kursaal com a presentació

Amb totes les ganes i passió Francesc Padró, Joan Cirera, Jordi Purtí, David Pintó, Joan Closas, Jordi Soler, Àngels Fusté i Joan Morros –els vuit membres creadors d'El Galliner- van presentar-se al públic d'una manera ben original. Va ser el 24 de desembre de l'any 1995 al matí i consistia en una visita guiada i teatralitzada pel Kursaal on s'ensenyaven tots els seus espais. Entrant amb grups d'entre 15 i 20 persones la gent estava guiada per un actor que els feia passar pels camerinos, el pati de butaques, l'escenari i tots els racons del teatre en aquell moment en desús. El recorregut s'acabava a dalt de tot del teatre, on hi havia els vuit membres d'El Galliner que explicaven qui eren i quins objectius tenien. El fet més rellevant és que aquell dia van començar a posar a la venda les entrades per la inauguració del Kursaal, que s'havien marcat que seria al cap de 10 anys, el 2006. "Us imagineu aquest teatre rehabilitat?, els dèiem", explica Morros. Aquell dia van vendre un total de nou-centes entrades a dues mil pessetes cadascuna. 

I el mes de febrer van començar la programació al Conservatori amb l'obra "La festa del blat", que va omplir el teatre en dues funcions. La roda va començar a funcionar i ja no va parar. "El personal que treballava al Conservatori érem nosaltres mateixos: fèiem càrrega i descàrrega, acomodàvem... llavors va començar a venir gent de forma voluntària per ajudar-nos. De fet la col·laboració va ser bàsica per al bon funcionament de les obres. Hi havia dies que havíem arribat a tenir seixanta voluntaris i amb quinze haguéssim fet el fet", explica Morros, que recorda les complicitats i la unió que tenien tots plegats.

L'estil de programar d'El Galliner va tenir resultants evidents d'èxit: es feien llargues cues per comprar abonaments, es doblaven i triplicaven funcions i creixia el nombre d'espectacles i de funcions anuals. En pocs anys, Manresa va aconseguir ser reconeguda com una ciutat de teatre per programadors i companyies, no tant per les característiques de la programació, sinó per la resposta entusiasta i massiva del seu públic. 

Quatre anys després, el Kursaal esdevé prioritat en tots els programes electorals

Si quan es va crear El Galliner, el Kursaal no apareixia en cap punt de les llistes electorals dels partits que es van presentar a les eleccions municipals del 1995, quatre anys després no hi havia cap formació que no el mencionés. De fet, un mes abans de les eleccions, El Galliner havia organitzat, al pati de fora del Kursaal, "La Marató del Kursaal", on, durant dotze hores diverses entitats i grups culturals van actuar, tocar música i ballar perquè el teatre del Passeig Pere III fos una realitat. Durant l'acte hi havia unes butlletes on la gent podia signar-hi –posant nom i DNI- demanant que guanyés qui guanyés les eleccions municipals, el Kursaal fos una prioritat. En menys de dotze hores es van recollir onze mil firmes. El que semblava impossible estava a punt de fer-se realitat i l'any 2002 ja es van començar les obres.

La inauguració del nou teatre Kursaal es va fer dos mesos després del que s'havien proposat els creadors d'El Galliner: el 20 de febrer del 2007. L'espectacle inaugural es va fer en cinc funcions amb una platea i un amfiteatre plens a vessar.
 

Els membres del Galliner, durant la celebració del seu 17è aniversari, el 2012. Foto: Arxiu particular


I la història no s'ha acabat: El Galliner –que ara està format per 16 persones- segueix estant al peu del canó programant espectacles per tots els gustos i edats i reunint-se, cada dilluns, per seguir millorant i portant les millors propostes culturals a la capital del Bages. I és que amb aquests 9 anys de vida, l'entitat ha portat prop de 1.500 espectacles amb més de 800.000 espectadors.

Un espectacle especial per commemorar l'aniversari

Per celebrar l'efemèride, aquest dissabte 19 de desembre a les nou del vespre, el teatre Conservatori acollirà l'obra "Retrete Cabarete", de la companyia El Retrete de Dorian Gray. Es tracta d'una proposta senzilla que juga amb elements tan bàsics com un globus, un barret o les pròpies mans que acaben bocabadant a petits i grans. Després de l'espectacle, els assistents pujaran a l'escenari, on hi haurà un pastís gegant.
Participació