La 59a Innocentada serà històrica i parlarà de la Crema del Paper Segellat

I ja en van cinquanta-nou. Cinquanta-nou edicions de l'espectacle més mític de la ciutat de Manresa. Un espectacle que va engendrar el manresà –resident durant gran part de la seva vida a Navarcles- Agustí Soler i Mas i que ja és una tradició a la capital del Bages on, aproximadament dues mil persones van, durant el tercer i el quart cap de setmana de gener, al teatre Conservatori per veure l'actuació, que es caracteritza pel seu to humorístic i satíric sobre algun tema en concret.

Aquest any la Innocentada és obra de l'escriptor Joan Barbé i porta com a títol "1808, crònica del paper socarrimat", fent al·lusió a l'episodi històric que es va dur a terme a Manresa durant la Guerra del Francès, concretament el 2 d'octubre del 1808, quan el poble es va apoderar del paper oficial que acabava d'arribar segellat amb el nom del lloctinent del regne -el cunyat de l'emperador Napoleó, Joachim Murat- el va cremar a la plaça de l'Ajuntament i en va expandir les cendres. Aquesta acció es va dur a terme un cop van abdicar Carles IV i Ferran VII (Borbons) en favor del general francès i per por a l'esclavitud a la qual els podria sotmetre el govern intrús. L'espectacle d'enguany, a més, també parla de les mítiques batalles del Bruc, concretament de la primera, que va transcórrer el 6 de juny de l'any 1808 i que va tenir com a protagonista el santpedorenc Isidre Llussà, batejat, posteriorment, com a Timbaler del Bruc i que, tal com explica la llegenda va ser ell que amb el seu timbal va fer retrocedir les tropes franceses liderades pel general Schwartz, pensant-se que el so del tambor era el d'un exèrcit molt més nombrós que el seu. 

Amb un elenc d'aproximadament 36 actors –extres a part–, l'escena comença al Palau de Fontainebleau, on Napoleó pren la decisió de formar un imperi. Amb l'ajuda dels generals Schwartz i Chabran, l'emperador francès té la intenció de conquerir Portugal passant per Espanya, signant una aliança que perjudicarà Anglaterra, sobretot a Charlotte, la seva reina, indignada perquè no li arriba la seda de Manresa i amb la voluntat d'acabar amb el control francès de tota la força naval amb l'ajuda del primer duc de Wellington, Lord Arthur Wellesley. A tot aquest panorama s'hi suma la gent de Manresa que, espantada per una possible incursió de l'exèrcit francès a Espanya, intenta fer els possibles per resistir i encarar-se a l'invasor. I com es tracta de manera humorística, irònica i satírica un tema històric tan delicat i que va suposar una revolta majúscula? Doncs, primer de tot, amb el paper de l'Agustina, una bacallanera de Manresa que és qui lliga totes les històries. "Al començament la meva intenció era que hi hagués una bacallanera manresana –el bacallà és un producte gastronòmic típic de la capital del Bages des de fa molts anys– que es digués Agustina. Però després vaig decidir que podia aprofitar l'avinentesa per basar aquest personatge en la mítica Agustina de Aragón que, encara que en realitat no era de Manresa (jo a l'obra m'he pres la llicència de posar que sí), va néixer a Catalunya", explica Barbé, que manifesta que aquest any no hi ha un personatge protagonista concret, sinó que "tots són petits bombons interpretatius".
 
No havia de ser una Innocentada

"La Innocentada d'aquest any no la vaig escriure per això. Havia de ser una obra que s'havia de representar, de manera seriosa, a la Plaça Major de Manresa per commemorar el bicentenari de la Crema del Paper Segellat, l'any 2008", recorda Barbé, que va ser la persona a qui li van encarregar d'escriure el guió, que finalment no es va acabar duent a terme "per subvencions que al final no es van aportar", comenta. "Quan fa dos anys vaig quedar finalista en el concurs de guions de la Innocentada amb una obra històrica sobre la Llum, em vaig quedar amb les ganes de poder representar una Innocentada històrica. És per això que vaig recuperar el guió que tenia guardat al calaix i el vaig moldejar perquè adquirís el to humorístic que l'espectacle demana", declara Barbé tot assegurant que "em vaig haver de documentar molt per escriure-la i pràcticament tots els personatges i les dates són absolutament reals".

Pere Font, director per tercer any consecutiu

El director de l'espectacle mític manresà és el santjoanenc Pere Font, que repeteix càrrec per tercer any consecutiu. És la segona vegada que dirigeix un text de Joan Barbé (el primer va ser la Innocentada titulada "L'alcalde i la cupletista") i enguany el duet escriptor-director es repeteix. "Estic satisfet que hagin confiat en mi una altra vegada per dirigir l'obra, tot i la feina que comporta", declara Font que afegeix que "el temps per dirigir tants actors és molt just, sobretot si es té en compte que disposem de molts pocs dies per poder assajar a l'escenari del Conservatori, fet que complica el treball de coordinació entre els actors i l'equip tècnic, i pot ser que aquest sistema precari en el qual treballem es vegi reflectit en el resultat final de l'espectacle". Font, que recentment ha protagonitzat l'obra dirigida per Joan Torrens, "L'art de la comèdia" i l'espectacle escrit per Albert Casas "El diari de Martina", lamenta que la Innocentada estigui concebuda "com una cosa d'a més a més", en el sentit que no se li dóna l'exigència que hauria de tenir, tenint en compte que és un mite de la ciutat. "Abans, sortir a la Innocentada era més aviat un premi", expressa.

Aquest any el santjoanenc té el suport directiu d'Àngels Torrens, mestra i actriu amateur que fa molts anys que està vinculada en el món de la interpretació. "Estic molt content de tenir-la al costat", comenta Font: "és una persona amb la qual em complemento molt bé. Tenim maneres bastant semblants de fer que es basen en poder treballar individualment amb els actors i transmetre'ls les ganes d'arriscar i provar coses noves".
 
Un cicle que es tanca

L'amistat de Pere Font i Joan Barbé ve de lluny. Concretament es van conèixer quan van interpretar la 25a Innocentada ("Noces d'Argent", 1981) i feien els papers de Caïm i Abel, respectivament. Tenien 18 anys. Posteriorment, van formar part de la companyia teatral "Primer Acte" i, quan es va inaugurar Ràdio Catalunya van estar treballant junts. Fins i tot van compartir pis. "De fet, el primer cop que em van proposar de dirigir la Innocentada vaig dir que sí en part perquè l'havia escrit el Joan", es sincera Font. Per la seva banda, Barbé afirma que "per mi que el Pere dirigeixi aquesta Innocentada és com tancar un cicle, perquè la primera vegada que vaig actuar en un escenari va ser amb ell. Tot i que no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré, penso que jo ja he fet la meva feina amb la Innocentada. Com a autor crec que ho ha d'anar fent més gent", conclou.

La Innocentada, estancada?

"Penso que el funcionament de la Innocentada té un problema, i és que sempre s'escullen els mateixos actors en comptes de pensar que és una obra nova i que, per tant, hi tenen cabuda persones diferents amb ganes de fer un bon producte", manifesta Font, que creu fermament que "cal una regeneració". Aquesta afirmació també la recolza Joan Barbé que, posant d'exemple de Passió d'Olesa de Montserrat -"que és una tradició però que ha sofert una evolució fent que es guanyi en qualitat i professionalitat"- en el cas de la Innocentada "és una llàstima que no es faci perquè estem perdent un tipus de públic molt valuós, que és el jove", expressa el guionista d'enguany, que, juntament amb el director, afirma que "tenint en compte que la Innocentada és teatre d'aficionat, és un gran privilegi poder actuar al Conservatori i que en sis funcions et puguin veure una mitjana de mil cinc-centes persones". En aquesta mateixa línia, tots dos conclouen que l'espectacle manresà "és una producció important que no es porta com una producció important".

Horaris

La 59a Innocentada s'interpretarà el divendres 15 i el dissabte 16 de gener, a les 9 del vespre, el diumenge 17 de gener a les 6 de la tarda, i el divendres 22 i el dissabte 23 de gener, a les 9 del vespre, i el diumenge 24 de gener, a les 6 de la tarda.