Les Medinas Blancas hipnotitzen El Sielu

Es coneixen des del mes de febrer però tenen una química que molta gent no aconsegueix fins al cap d'uns quants anys. Carmen París i Nabyla Maan es van trobar quan, amb motiu dels festivals Pirineos Sur i L'Boulevard de Casablanca –tots dos esdeveniments que pretenen ser un punt de trobada entre continents i cultures- els hi van proposar de cantar juntes, unint estils i gèneres musicals. "Quan vaig sentir la veu de la Nabyla de seguida vaig dir que sí, que estava disposadíssima a cantar amb ella", explica París, que afegeix que "el que només havia de ser una col·laboració amb un temps finit està esdevenint un projecte que esperem que duri molt temps". 

De fet, el de Manresa ha estat el quart concert que han fet des que van començar (el primer va ser a Osca, el segon a Casablanca i el darrer, que va ser el passat dijous 15 d'octubre, a Saragossa). Un concert que ha omplert la sala gran d'El Sielu amb un públic atent des de la primera nota fins a l'última. I és que l'experiència musical que s'ha viscut, segurament, molts dels assistents no l'havien percebut mai abans. Una barreja dolça entre dos estils marcats: la música marroquina -interpretada majoritàriament per la veu tendra i suau de la jove Nabyla Maan- i les melodies populars espanyoles, passant per la jota i el bolero de la mà d'una de les cantants espanyoles més reconegudes, Carmen París.

Amb un acompanyament instrumental totalment integrat al duet –una mandolina (que de vegades era substituïda per un instrument típic del Marroc, l'outar), una bateria, un baix i una guitarra acústica-, cada cançó que sonava era com un petit bombó que es desfeia a la boca: mica en mica el públic s'anava amarant de tot el seu contingut fins que quedava absort i totalment endinsat dins la vida musical que els sis membres de la banda (contant les cantants) transmetien. Maan i París han interpretat cançons pròpies (en el cas de l'aragonesa, en castellà i en el de la marroquina, en àrab) i també de tradicionals del Marroc. La primera, però, ha tingut un significat especial, ja que ha servit a les cantants per explicar el motiu pel qual el seu agermanament els ha resultat tan significatiu: "Aquesta peça és un poema escrit pel músic, filòsof, astrònom i poeta Avempace. És especial per a nosaltres perquè curiosament va néixer a Saragossa, que va ser el lloc on em vaig criar, i va morir a Fez, ciutat on va néixer la Nabyla", ha explicat París, que ha aclarit que el nom de Medinas Blancas ve precisament de l'època en què va viure Avempace, moment en el qual Saragossa era coneguda com a Medina Albaida, que vol dir ciutat blanca.

El concert ha finalitzat amb dues peces a cappella, interpretades per París i Maan respectivament. Els incansables aplaudiments han acomiadat una vetllada íntima l'objectiu profund de la qual ha estat minimitzar les distàncies de dues cultures que, encara que aparentment semblin molt diferents, tenen un fons comú i una història compartida.