La Fira Mediterrània, la visió d'una cultura popular «sense complexos»

La Fira Mediterrània fa divuit anys aquest 2015, una edat a la qual arriba en plena maduresa. "En aquest cas, la mida sí que importa", assegura David Ibáñez, el director artístic de l'esdeveniment, amb qui comentem les línies mestres de l'edició d'enguany. Consolidada i amb les idees molt clares, la Fira ha anat creixent al mateix temps que anaven fent-se grans els objectius. En aquest sentit, per a Ibáñez –que irradia il·lusió quan parla de projectes, creativitat i fusions de tota mena– és molt important que la Fira continuï sent, en essència, "una necessitat de trobar-se, d'intercanviar idees i de generar motius de contacte".
 
Sense abandonar mai aquestes premisses, la Fira mostra dues ànimes ben definides. D'una banda, les jornades professionals que posen en diàleg la innovació i l'emprenedoria; de l'altra, una programació lúdica amb el denominador comú de la cultura popular, en el sentit més ampli possible. "No ens cansem de reivindicar l'art i la transformació social com a part indispensable d'aquesta cultura popular", afirma Ibáñez. Un binomi que necessita de la implicació de l'artista, "però, també, del públic". És per això que la programació, com és habitual, ofereix un gran ventall de possibilitats, sempre amb la voluntat d'establir connexions amb les arts contemporànies.

Portar l'art a llocs on no sol ser-hi
 
"La cultura del futur serà participativa o no serà", afirma Ibáñez, perquè el més interessant de la creació és portar les arts a llocs on tradicionalment no hi són. "Les colles de diables, de bastoners o de gegants són molt modernes, sobretot, en aquesta vessant participativa, cosa que els dóna una força bestial". Deu ser aquí on rau la gran singularitat d'una Fira com aquesta, ben viva, quan es posa tot aquest material en mans d'un creador "i aquest creador el converteix en una matèria de primera, molt potent". Les descobertes de les darreres edicions així ho demostren. Ens podem imaginar el diàleg d'una cobla amb un grup de hip-hop, per exemple?
 
Per això mateix, la pregunta sembla obligada: us heu espolsat el complex endèmic que arrossega la cultura popular? "Nosaltres sempre ho hem tingut clar", rebla Ibáñez, "i només cal fixar-se en quins són els grups catalans que més actuen a l'estranger: els que agafen la rumba i creen un vocabulari propi". Des d'Ojos de Brujo a Txarango, que actuen ara a Itàlia, justament de la mà de la Fira Mediterrània. "Treballar amb material propi et permet anar a fora amb molta força". Ja no valen creences, ni prejudicis. Motiu pel qual el certamen manresà estableix aliances amb entitats com el Mercat de les Flors, un referent absolut de la dansa contemporània. "Ells també demostren, a través d'un discurs de contemporaneïtat, que treballen amb la cultura popular sense complexos".
 
Espectacles i noms de primer nivell

A banda d'aquestes qüestions, la Fira es nodreix d'una programació amb una proposta musical molt concreta, especialitzada en folk i en músiques del món, "cosa que ens converteix en un certamen únic a l'Estat espanyol". D'entre totes les actuacions, hi ha noms que criden especialment l'atenció, com Roger Mas, que farà l'estrena absoluta del seu nou disc a Manresa, amb una nuesa instrumental màxima i amb escenografia feta a mida per Lluís Danés. Un altre dels "punts calents" serà l'estrena absoluta de Siete lunas, un espectacle de Mal Pelo amb El Niño de Elche, "l'home del moment, un personatge volcànic, totalment creatiu i transgressor", segons explica Ibáñez. També destaquem la visita de Cheikh Lô, "un dels grans de la música africana".
 
En l'àmbit de les arts comunitàries, un dels noms a seguir és el d'Ada Vilaró, que farà una performance anomenada 24 Hores. "Es passarà vint-i-quatre hores asseguda al carrer, sense dormir i sense moure's", detalla Ibáñez. "Rebrà la visita de centenars de persones del món associatiu i cultural, del món sanitari, de grups de dones, una banda de música, etc.", en un espectacle que vol reivindicar l'espai públic com "a espai de la gent". En l'àmbit de cultura tradicional, destaca Focus Vilafranca, "un procés que hem iniciat i que consisteix en posar el focus cada any a un esdeveniment de cultura popular del país". La primera temptativa és "un hit": la Festa Major de Vilafranca. Per acabar, cal destacar, a nivell d'arts de carrer, l'espectacle de la companyia francesa Les Mobilettes, "un grup de tres noies que fan dansa-teatre, enmig dels clients, que no en saben res".
 
Més de cent companyies i unes tres centes activitats que ompliran la capital del Bages de creativitat i d'arrels de la cultura popular, amb propostes que es complementen amb l'Hummus Mediterrani, l'off especialitzat en la música folk més emergent, i amb l'èxit dels tres pregons, fets per "tres personalitats importants de la cultura catalana en favor de la cultura popular", Màrius Serra, Carme Ruscalleda i Xavier Albertí, fent possible una reivindicació "dels efectes saludables del sentit de l'humor" en les manifestacions culturals. Fent que la cultura toqui de peus a terra, que no perdi les arrels, que tingui encara molt més recorregut.