28
de setembre
del
2015
Actualitzat
el
29
de setembre
a les
15:20h
Josep Ramon Bosch ja no és el president de Societat Civil Catalana. L'entitat unionista ha anunciat aquest vespre la seva dimissió per "raons personals". Tanmateix, la renúncia es produeix només dotze dies després que l'entitat d'advocats Drets el denunciés per presumptes amenaces a independentistes a través d'un perfil fals de Facebook.
En el comunicat s'anuncia que tant el mateix Bosch com José Rosiñol, el primer president de l'entitat espanyolista, així com la vicepresidenta Sussana Beltran, "han comunicat el seu desig de fer una passa al costat per raons d'índole personal i professional". En canvi, no fan cap referència a la denúncia de Drets i el fet que la setmana passada el jutjat d'instrucció número 3 de Manresa va obrir diligències prèvies contra Bosch arran de la querella de Drets.
En la reunió de la Junta directiva de Societat Civil Catalana s'ha escollit com a president Rafael Arenas, catedràtic de Dret Internacional Privat a la UAB, mentre que Joaquim Coll continua com a únic vicepresident després de la supressió de les dues vicepresidències ocupades per Beltran i Rosiñol. La resta de l'executiva està formada per José Domingo com a secretari i Juan Arza, Ferran Brunet, Sixto Cadenas, Isabel Fernández Alonso, Mariano Gomà, Juan Mellen, Francesc Moreno, Daniel Perales, Álex Ramos i Mercè Vilarrubias com a vocals.
Querella per amenaces a independentistes
L'equip de juristes de Drets va interposar el passat 16 de setembre una querella contra Josep Ramon Bosch per haver amenaçat i injuriat presumptament nombroses personalitats independentistes catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat de "Fèlix de Sant Serní de Tavernoles".
En aquesta pàgina, creada l'any 2012 i desactivada poc després de transcendir la denúncia, Bosch hauria publicat nombrosos missatges amenaçadors contra persones que s'han posicionat a favor del dret a decidir dels catalans, com l'actor Toni Albà –en nom de qui Drets actua com a querellant-, Pilar Rahola, Hilari Raguer, Santiago Vidal, Arcadi Oliveras, Artur Mas o David Fernàndez. Es tracta de missatges profundament injuriosos que mostren un odi visceral envers aquestes persones i que serien constitutius dels delictes d'amenaces i injúries tipificats als articles 169, 170, 205, 208 i 209 del Codi Penal.
L'entitat Drets també va argumentar en el text de la querella que la mateixa pàgina ha servit a l'autor per celebrar públicament la consumació de diversos delictes, com danys contra béns públics (màstils, banderes i altres propietats de consistoris municipals), destrucció de béns privats (banderes penjades als balcons, simbologia catalanista, etc.) i robatoris de material de campanya de partits polítics favorables a la independència de Catalunya. En algunes ocasions fins i tot ha anunciat delictes poques hores abans que es materialitzessin. El fet que exposi els seus actes consumats de violència agreujaria encara més les amenaces que llançava contra diverses personalitats catalanes.
Pocs minuts després de fer-se pública la querella, i en declaracions a Manresainfo.cat, Bosch va negar haver amenaçat ningú a través de Facebook.