Ampans posa en marxa el segon camp de treball a Urpina

Redacció
17 de juliol del 2015
Actualitzat a les 17:30h
Joves de diversos països participen al camp de treball d'Ampans.
Joves de diversos països participen al camp de treball d'Ampans. | Ampans

Joves de diversos països participen al camp de treball d'Ampans. Foto: Ampans


Ampans, amb la col·laboració del Servei Civil Internacional Catalunya, ha organitzat a Sant Salvador de Guardiola el segon camp internacional de treball que seguirà ampliant la recuperació de l'entorn d'Urpina, on Ampans hi té vinyes i una llar per a persones amb discapacitat intel·lectual. 

Un grup de 8 joves originaris de Txèquia, Turquia, Mèxic i Taiwan, entre els quals també hi ha una catalana de Moià, s'estaran fins el 2 d'agost a Urpina  i durant la seva estada conviuran amb les persones usuàries de la llar, participant del mateix projecte de recuperació de l'entorn.

La finalitat del camp de treball internacional, impulsat des d'Ampans, és doble. D'una banda, la recuperació de l'entorn i del patrimoni històric de la finca, en concret de les  barraques de pedra seca, i la senyalització d'un recorregut de 5 km amb la col·laboració de la Guíxola, entitat excursionista del municipi de Sant Salvador de Guardiola.  De l'altra, fomentar la sensibilització mitjançant la relació, convivència i socialització de les  persones amb discapacitat intel·lectual.

Un any més l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola ha previst diversos actes dedicats  als voluntaris i la seva participació en la pintura d'un mural al pavelló municipal.

El camp de treball va permetre l'any passat restaurar  tres  barraques de pedra seca i una font. El projecte s'amplia aquest any amb la recuperació de dues barraques més i la senyalització d'un recorregut de 5Km pels voltants de la finca.

Recuperació de les barraques de pedra seca

La finca Urpina, on Ampans hi té les vinyes amb les quals elabora els seus vins, té un important passat vitivinícola, com la major part de la comarca del Bages. A finals del segle XIX, abans que aparegués la fil·loxera, hi va haver un gran auge de la producció de vi que va suposar que el 90% de la superfície de la finca Urpina estigués ocupada per vinyes. S'aprofitaven tots els indrets, per pendents que fossin, per plantar-hi ceps. Degut a les fortes pendents, havien de fer marges de pedra seca perquè el terreny fos aprofitable.

La vinya, en aquelles condicions, requeria molta mà d'obra. Per això la finca estava segmentada en parceries de mida relativament petita. Cada parcer tenia la seva vinya i a cada vinya s'hi construïa una barraca de pedra seca que servia com a aixopluc en cas de mal temps i com a magatzem d'eines. Les vinyes al llarg del segle XX, es van anar abandonant, i amb l'abandó de les vinyes, les barraques es van anar deteriorant i moltes, s'ensorraven soles. Tot i que n'han desaparegut moltes, actualment a la finca hi ha més de 20 barraques de vinya. La majoria es troben dintre el bosc.